Senyor Satan VS President Mas

Aquests dies que vaig menys atabalat i, aprofitant que vaig perdre el fil fa temps, em torno a mirar Bola de Drac al canal 3XL. Ara estan amb tota la trama del mostra Bu i quan el Gran Satan comença a tenir un protagonisme destacat. I, certament, no puc evitar pensar amb el President Mas, Convergència i votants d’aquesta cada vegada que surt el Gran Satan a la pantalla. Ep, vagi per endavant que en la sèrie, el Satan és un personatge entranyable, estimat i admirat. Vull dir que ningú es pensi que la comparació és amb mala fe o amb to despectiu. Possiblement després de l’explicació m’entendreu més. A veure si també desperto algun somriure.

Bé, pels que no ho sapigueu, si la memòria no em falla, la primera aparició del Gran Satan va ser amb la lluita contra el Cèl·lula. Aleshores era el guanyador del torneig mundial de les arts marcials i tothom tenia dipositades les seves esperances en el Gran Satan. En arribar el dia del combat, s’hi va presentar. La resta de guerrers (Goko, Vegeta, Son Gohan...) no li van donar cap mena de credibilitat però, la resta del món mundial, creia en ell. 

Aleshores es pot apreciar un seguit de coses que són les que em fan recordar al President Mas. Satan, com Mas i CiU, tenen un munt de seguidors incondicionals. Passi el que passi, el segueixen i se’l creuen cegament. En el transcurs del combat contra el Cèl·lula, quan els guerrers de veritat comencen a llançar boles d’energia i volen, ell diu que és un truc. Els seus deixebles, com no pot ser d’altra manera, se’l creuen. “És el gran Satan, no ens diria mai una mentida”. No només això, sinó que, quan creuen -erròniament- que ja no hi ha guerrers per lluitar amb el Cèl·lula, els seus deixebles i els periodistes que retransmeten l’esdeveniment, li diuen que és el ser torn. Llavors, però, al Gran Satan li agafa un mal de ventre que no li permet lluitar. Amb paraules seves, diu que és una sort pel Cèl·lula perquè l’anava a destrossar però li ha agafat un mal de ventre terrible... Com és evident, la situació el supera i l’amara la por. Però, novament, els seus seguidors incondicionals, se’l creuen, no sospiten i li donen suport. Com el típic votant que avui encara vota Pujol o CiU sí o sí. 

El combat amb el Cèl·lula finalment s’acaba amb la victòria de Son Gohan i la pau torna a la terra. Aprofitant que en un moment les càmeres van deixar de funcionar i la gent no va poder observar res, endemés que la colla de Goko no els interessa la fama, Satan aprofita l’avinentesa per atribuïr-se l’èxit. Satan ha salvat el món. I passa a ser un heroi. Lloat i estimat per tothom; més encara. Faci el que faci i digui el que digui. La gent creu en ell i no veu més enllà del que vol veure/creure. Aquest tret queda del tot palès quan, en el torneig mundial d'arts marcials posterior a la mort del Cèl·lula, l’organització decideix passar la pel·lícula dels fets amb el Cèl·lula. El que es passa realment és un film de dibuixos animats (valgui la redundància) on els personatges porten caretes i on es mostren -ara sí- uns trucs per poder il·lustrar el que realment va passar (volar, boles d’energia...). Malgrat tot, però, l’estadi s’alça elevant al Gran Satan. El lloa, l’anima, l’estima.... 

No em direu que no té un cert paral·lelisme amb el President Mas i els convergents. Digui el que digui, faci el que faci, la gent se’l creu. El president Mas té un carisma, és estimat, lloat i admirat pel simple fet de ser qui és. Brilla i, com que tot el que brilla és or... El paral·lelisme em sembla tant gran, que m’he permès fer una cerca per internet d’un parell d’imatges. Jutgeu-les vosaltres mateixos: 

De totes maneres, val a dir a favor del Senyor Satan que en la propera batalla on la terra se la juga, té un paper determinant amb el monstre Bu. Esperem que el President Mas també tingui un paper determinant amb aquesta batalla que tenim amb el monstre veí i on Catalunya se la juga.