En Mas no va a la mani

Vagi per endavant que, seguint amb la ironia que em caracteritza sovint, m’hauria agradat posar quelcom semblant a “Teo va a la mani” però, donades les circumstàncies, no puc i haig de titular l’entrada com es veu. Certament ho celebro que no hi vagi. Almenys una mica de coherència; una mica. Per més coherència, fora d’agrair que cap membre del govern / conseller / convergent directament, hi anés. Per què? 

Interessant un dels paràgrafs del darrer article de Ricard Biel i que trobareu a la xarxa. Es titula La independència? Demà, demà... Crec que no va mancat de raó en moltes de les coses que diu però, el que em sembla més interessant és, com us dic, un dels darrers paràgrafs. 

Us imagineu el govern de CiU manifestant-se contra les retallades? O els d’Iniciativa a manifestar-se a favor de no tancar una central nuclear? Seria difícil, oi? Us imagineu manifestar-se contra un mateix? S’hauria de ser... no sé si molt ruc, cínic o molt hàbil però, si més no, no deixaria de ser paradoxal. És clar que, en aquesta comunitat autònoma de règim comú... Ja hem vist de tot, no? 

Doncs això és el que passaria (o passarà) si part del Govern de Catalunya es manifesta a favor d’un estat propi. Ja hi haurà algú que buscarà tres peus al gat però... és així. La declaració unilateral d’independència l’ha de fer el mateix president, recolzat per la majoria del Parlament. És a dir, seria molt -insisteixo- ruc, cínic o molt hàbil ser el president d’un govern, formar-ne part, tenir la clau per poder fer x i manifestar-se a favor d’x sense dur a terme x. Per no posar variables pels que sigueu de lletres i fer-ho més fàcil, és com si tinguéssiu davant vostre el termòstat de la calefacció de l’escala de veïns apunt per ser engegada per gaudir d’una càlida temperatura però, estar-se queixant constantment que fa fred. No només això, sinó que aviseu als veïns per tal que us vinguin a donar suport per tal es manifestin, cridin i es reivindiquin perquè tu (és a dir, un mateix!), engeguis la calefacció de l’escala. La història no només s’acaba aquí sinó que, segurament, els veïns, a banda d’acudir a la crida, en les properes eleccions de president de la comunitat, malgrat el president tingui fred i no vulgui engegar la calefacció, el tornarien a votar. Que rebuscat tot plegat, no? Segurament, si no fos perquè tractem de Catalunya. 

Però, la història d’aquests dies, no s’acaba aquí. El president del govern espanyol ha decidit reunir-se amb el president Mas per parlar sobre l’engany fiscal. Excel·lent. Espero que m’equivoqués quan vaig parlar sobre la pantomima aquesta en l’entrada Els compatriotes de CiU quan deia que una de les possibilitats de tota aquesta martingala fos un estatut(et) segona part. És a dir, el Parlament decideix una cosa, en Mas se’n va a Madrid a pactar amb el president de torn (aleshores va ser Zapatero i ara és Rajoy) i arriba a un acord. Evidentment, l’acord és el millor al que es podia arribar donada la situació i també seria millor que l’actual. Tenint en compte que el 2013 toca revisió de la Llei Orgànica (espanyola, està clar) de Finançament de les Comunitats Autònomes (com Catalunya) (LOFCA) si no m'erro, la cosa ve brodada. Espero que no passi d’una possibilitat però, com us deia en Mas arriba a l’acord i l’acaba venent com una cosa meravellosa. Us sona tota aquesta història? Si ja ho va fer una vegada, què el priva de fer-ho un altra? 

I els catalans? Els catalans, com no podia ser d’altra manera, ens el creiem de manera incomprensible. Què i qui hi guanya amb tot això? El govern espanyol fa cas a la comunitat autònoma que ha demanat el seu rescat i li dóna alguna cosa més. Possiblement i, tenint en compte que toca revisió al 2013, vés a saber si res més del que ja tocaria en condicions normals. En definitiva frena les ànsies independentistes. Al seu torn, el President Mas queda com un heroi i posa fre a la independència. Concert econòmic, pacte fiscal, acord de finançament... LOFCA com sempre i, qui dia passa, any empeny. 

Com sempre que m’aventuro en aquestes coses, us dic el mateix. Tant de bo m’equivoqui però, alguna cosa em diu que ens la fotran per tota l’esquadra com ha passat els darrers... des que tinc ús de raó.