Vic

Els que rebeu aquesta entrada via rss o correu electrònic, quan entreu al bloc, que no us estranyi el que veieu. He canviat el look. Vull dir, quan obriu l’entrada, a primera instància potser penseu que l’enllaç està equivocat o heu anat a parar on no tocava. No. Pels que hi accediu per altres bandes, suposo que no us sorprendrà tant però, també queda dit. 

Suposo que a alguns agradarà més i a d’altres menys. Tots els comentaris són benvinguts. Si bé és cert que la foto de les gotes era bonica i neutral, la que hi he posat continua essent tant o més bonica però ja no és neutral. Quan dic neutral, em refereixo a neutralitat territorial. Com molts haureu notat, és la Plaça Major de Vic. Escombro cap a casa... 

D’ençà d’un temps cap aquí, cada vegada m’agrada més el municipi on visc. Possiblement, la imatge per excel·lència de Vic o icona, sigui la Plaça Major. Doncs aquí la teniu. La imatge no és actual sinó de fa uns anys però, diguem que la Plaça tampoc ha canviat tant. És evident que no hi és tota; només n’hi ha un tros. Posar-li tota, hauria pogut però, quedaria extremadament petita. Aquí en teniu una mostra: 


Vic. Vic té el seu encant. Com us deia, cada vegada, si es que es pot estar-ne d’un municipi, n’estic més enamorat. Tot i les pèssimes comunicacions (carretera nacional i línia ferroviària), està ben situada, al mig de tot, muntanya a quatre passes, platja també. Al centre d’una comarca del tot envejable gràcies al seu entorn. Com a municipi, a banda de la plaça, tenim un casc antic, tot i que molt desaprofitat -sigui dit de passada-, fantàstic. Tenim un temple romà, tenim ponts gòtics, edificis encantadors, tenim riu, entorns verds per passejar... Realment, és fantàstic. I més fantàstic encara, de nit. No ho dic per l’oferta lúdica, sinó per poder gaudir de tot el que us dic acompanyats de silenci, tranquil·litat, la lluna i les estrelles. Perdó... I menjar? Quan em pregunten un lloc per anar a menjar, sempre els responc que el difícil és trobar un lloc on mengis malament. 

Però, no tot són flors i violes. Com haureu notat, m’he referit a Vic com a municipi. Mai sé si anomenar-la ciutat o poble perquè els vigatans no m’ho han deixat mai clar; depèn amb qui parlis, de què parlis i el nivell d’hermetisme que tingui. Per nombre d’habitants, és evident que Vic és una ciutat; els més dels seus 40.000 habitants ho avalen. Però, com he escrit en altres ocasions, segons per què, als habitants de Vic els manca esperit de ciutat. A l’estil, per exemple i que també n’estic enamoradíssim, Girona. Si més no és la percepció que en tinc. 

Una anècdota que sempre explico dels vigatans. En una ocasió a l’oficina de turisme de Gernika, ens varen preguntar d’on érem. La meva resposta, després de preguntar si volia que li digués municipi, província o què i respondre’m que el que volgués, li vaig etzibà: “de Vic”. La seva resposta textual: “todos los de Vic, siempre decís que soys de Vic”; amb un to una mica... “cal que aneu pel món dient que sou de Vic?” Em va marcar. Així és el clàssic vigatà. “Ei! Vigila, que sóc de Vic...” A banda d’anar pel món festejant de la ciutat de Vic, el clàssic vigatà gira l’esquena a grans superfícies, hi ha un munt de safareig, costa molt trobar segons quines coses i, més encara segons quines èpoques/dies/hores... És a dir, ciutat sí i orgullosos però, segons per què, mentalitat de poble. I per això no ho entenc i em tenen ben despistat. Ep, res a dir, cadascú pot ser com vulgui i, com és evident, sempre hi ha excepcions. 

Res, senzillament -que no cal- volia justificar el canvi de look. Per poc que pugueu, si en teniu l’ocasió, perdeu-vos pel cas antic i rodalies de Vic; a ser possible, de nit. I, com les foques, manteniu l’esguard cap al cel. Si bé el que hi ha a peu de carrer ja és bonic, si alceu la vista encara us sorprendrà més.

Comentaris

  1. Txe,
    Enhorabona pel canvi. Li dóna una cara força diferent al blog, potser una mica més seriós, però continua quedant bé.

    De Vic no t'hi afegeixo res, tens tota la raó. L'únic que per aixecar el cap i contemplar el cel has de conèixer alguna zona amb poca llum. I si alhora contemples Vic, més que bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari Imma.
      Sóc una persona seriosa... I el bloc també... Malgrat sovint tiri d'ironia i humor...

      Elimina
  2. Molt d'acord en tot Carles! I sobretot amb el tema de voltar de nit, ara que ens és més difícil de fer, és quan més valores anar a donar un volt per Vic de nit, amb els amics, i amb una conversa tranquil·la i, com sempre, plena.

    Aquest any s'hi ha d'afegir una cosa que feia temps que era necessària: una Festa Major molt participativa. Per suposat els "vigatans" van continuar escapant-se a la platja, però què hi farem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Pep,
      Els vigatans, quant a la Festa Major, no hi ha canvis... Un altre tret diferencial. Orgullosos de la ciutat però, quan n'arriba la Festa Major... Bon vent i barca nova...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada