No sé que sé

Crec que en altres ocasions ja he parlat sobre un gran programa que fan -depèn del dia i hora- al canal 24Horas o a La2 de la Televisió Espanyola: Tres14. Aquests dies en recuperen de ja realitzats. Ja se sap, a l’agost tot es para i recuperen programes ja emesos. En aquest cas, l’altre dia anava de la intuïció. Gran programa i gran tema que em va despertar la curiositat. Si en teniu l’ocasió, recupereu-lo i gaudiu-lo. 

Em va despertar tant la curiositat que em va invitar a dirigir-me cap a la biblioteca a cercar més informació sobre el tema per aprofundir-hi. El primer que he llegit, s’anomena La intel·ligència intuïtiva. Primera part del llibre interessantíssim i que m’ha fet reflexionar moltíssim. La segona part, se m’ha fet força més pesada; no se per què. Conclusions a les que he arribat: 

  • No sé que sé. 
  • L’accés d’informació genera desinformació. 
  • No permetre que els arbres no ens deixin veure el bosc. 
  • La intuïció és pot desenvolupar. 

Bé, la segona i tercera, ja les havíem sentit sempre, de manera que no hi donarem massa voltes. Qui no ha sentit mai això que l’accés d’informació genera desinformació? Alhora de prendre una decisió, si ho analitzem tot i disposem de massa informació, generalment s’acaba desencadenant la tercera. Ens acabem descentrant i perdent l’objectiu. Hi ha molts experiments sobre el tema. Un d’ells, que si en una màquina dispensadora del que sigui hi ha 24 opcions per triar, ven menys que no pas si només n’hi ha 6. Suposo que el cervell s’atabala, no pot absorbir tanta informació i desisteix. D’altra banda, quant a la informació i presa de decisions, és com la sal o les espècies en un plat. En un plat amb 150 ingredients, com ens passem amb un de concret l’esgarrem, mentre que d'altres no hi tenen gaire incidència. És a dir, no tots els ingredients tenen el mateix pes i valor en un plat i potser amb tres de ben posats el plat ja és correctíssim. 

Però, les més interessants són la primera i la darrera. en primer lloc, per la contradicció amb la gran frase de Sòcrates. El “només sé que no sé”. Sempre creient això i ara descobreixo just el contrari, que la gent, no sabem que sabem. I com es menja això? Doncs té trampa. S’anomena intuïció. En el cas de Sòcrates, quan deia que sabia que no sabia, donava el protagonisme al coneixement conscient. Sòcrates era conscient de la seva ignorància, del que desconeixia conscientment. En el cas de la intuïció, és just el contrari. Inconscientment, la nostra intuïció, el nostre ordinador mental, la nostra inconsciència, sap més del que ens pensem. Dit d'una altra manera, conscientment, no sabem que sabem. Quin embolic... Si ho voleu veure més clar, cerqueu per Internet el Test d’Iowa. La conclusió del joc és que la nostra inconsciència és capaç d’extreure una conclusió i alertar-nos d’alguna cosa amb tant sols 10 cartes. Per contra, per tal que nosaltres en siguem conscients i ho puguem explicar de manera raonada, en necessitem 80. Curiós. 70 cartes després que el nostre inconscient sap, el nostre conscient se n’adona. 

Suposo que us hi heu trobat alguna vegada. Feeling, intuïció, sisè sentit... Alguna cosa que ens indica que allò anirà per un determinat camí però que som incapaços d’explicar com hem arribat a concloure-ho. Francament apassionant. Un dels tants altres secrets de la ment humana. I, les preguntes del milió: això es pot entrenar? Haig de fer cas de la meva intuïció? Doncs, pel que he llegit, les dues estant estretament lligades. 

Comencem primer per respondre a la segona pregunta. La resposta és depèn. Si ens podem permetre el luxe de fer una anàlisi de la situació i desconeixem el tema que tractem, sense que això ens despisti de l’objectiu, és millor no fiar-nos de la nostra intuïció. Per què? perquè la intuïció -i responc la primera- es pot entrenar i adquirir a base d’experiència i és només quan està madurada que en podem fer cas; com és evident, també podem aprendre a reconèixer el que el nostre inconscient ens diu (per exemple, comunicació no verbal). D’altra banda, al contrari que el cas anterior, si no tenim temps però sí un gran bagatge i experiència amb un tema concret, sí, ens podem fiar perfectament de la nostra intuïció perquè és capaç d’arribar a conclusions molt abans que la nostra consciència. 

De totes maneres, pera ara, no n’he tingut prou i em continua essent un tema atractiu i motiu per reflexionar-hi, de manera que tinc uns quants llibres més al respecte sobre la taula. Veurem com va. Veurem si la meva intuïció em porta per bon camí i he escollit bé els llibres per treure’n alguna cosa més. I, com no, desenvolupar-la i aprendre a conèixer-me més. 

Comentaris