L'Àgora Socialista

Avui m’he despertat amb una bona notícia. Llegeixo al lector de notícies habitual (Google Reader) que “Un antic corrent del PSC obre la campanya contra la independència”. Ho celebro, de veritat. Per diverses coses. En primer lloc, alguna cosa es deu moure que els unionistes ja comencin la seva pròpia campanya. L’olla vull. És un fet optimista i, com a tal, cal celebrar-lo. En segon lloc, perquè crec que és el primer bloc que conec que dóna arguments en contra de la independència. Els independentistes fa anys que en donem i, sembla, que els unionistes en comencen a donar algun; ja veurem si vàlids o no. 

Com us deia, els independentistes fa anys que donem arguments a favors del sí i els altres no han sigut capaços de donar arguments pel no. Veiem, doncs, els arguments contra la independència que proposa aquesta gent propera al PSOE. Només escric el contraargument; si els voleu conèixer, podeu visitar el seu lloc web. 

1) Catalunya no és subjecte de sobirania. Molt bé, recordem article 10.2 de la Constitución Española (ho dic per jugar amb les seves armes) conjuntament amb l’article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides. Respectivament: 

“Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España”. 

“To develop friendly relations among nations based on respect for the principle of equal rights and self-determination of peoples, and to take other appropriate measures to strengthen universal peace”. 

2) Diuen que per ser nació hauria de tenir avals d’altres nacions i no se’ls hi ocorre cap que ens els pogués donar. Doncs a mi sí. Tant argument és el seu com el meu. Endemés, això no es pot plantejar dins que es doni el cas. Pura especulació. De totes maneres, Catalunya gaudeix d'una posició geoestratègica que crec que podria interessar a més d'un i de dos. A més, per sort i gràcies al Col·lectiu Emma, a la resta del món cada dia tenen més clar que Barcelona i Espanya no casen. Són models diferents

3) Diuen que el dret a l’autodeterminació, base de la sobirania, s’aplica automàticament a les colònies. Em remeto al punt 1) on la Carta del les Nacions Unides parla de l’autodeterminació dels pobles. És curiosa la traducció espanyola on parla de determinació i no autodeterminació, però bé...

4) Es base amb la història. Es basen que Catalunya no era res abans d’unir-se amb Aragó. No sóc historiador però, Catalunya, com a ens i pertinença nacional, podríem dir que neix a finals del segle X. Amb Borrell II, comte de Barcelona, es pot considerar que els diferents comtats arriben a la seva independència envers el regne franc en tant que Borrell considera trencat el vincle de vassallatge que el lligava al rei franc quan aquest no l'ajudà davant l'atac d'Al-Mansur a la ciutat de Barcelona el 985; el tractament succeeix el 988. Possiblement, de manera més formal (a la pràctica ja ho era), la independència de Catalunya es va obtenir el 1258 amb la signatura del Tractat de Corbeil, on el rei francès renunciava als drets del comtats catalans. Algú que hi entengui més d'història que, si us plau, em rectifiqui.
Aquí en teniu una breu explicació il·lustrativa (si ho voleu, a partir del minut 9):


5) Un fet decisiu és el petroli, diuen. Això explica l’existència de Kuwait i l’independentisme d’Escòcia. #unAplaus. Al Vaticà n’hi ha un munt de petroli. Per això és un estat. Igual com la resta d’estats d’Europa o la majoria dels darrers nous estats a partir del desmembrament de l’antiga Unió Soviètica. 

6) La separació geogràfica. Venen a dir que com que Catalunya no està separada pera accidents geogràfics pronunciats i importants del teòric límit fronterer amb Espanya, no és vàlid. Vaja, igual el Vaticà, Portugal, o la immensa països del món; començant per Europa. 

7) Diuen que si Catalunya fos part d’algun conflicte, això ajudaria a la secessió. Evident. A ningú se li havia ocorregut. De totes maneres, no és la manera amb la qual plantegem els independentistes el trencament amb Espanya. No volem ni necessitem cap conflicte. Som democràtics. Existeixen diverses independències al món sense necessitat de cap conflicte. 

8) Tornem a tirar d’història. Els recomano molt el debat entre Oriol Junqueras i el Paco Marhuenda on va quedar de manera molt evident la història de Catalunya (http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/debat-ences-catalunya-es-una-nacio/). Ells diuen que al llarg de la història, Catalunya i Espanya sempre han anat de la maneta. Per exemplificar-ho, esmenten la Tarraco (Hispania romana) i Barcelona (Hispania visigoda) i diuen que el separatisme actual és de tan sols un segle. No sé si els deu sonar -com a mínim- el 1714. De totes maneres, els cal un repàs històric perquè molt abans que Espanya com a tal, ja existia Catalunya.

9) Arguments econòmics. Mare de Déu! Diuen que Catalunya està integrada totalment a Espanya. No sé si els sona el mercat comú, Europa, món i exportacions. Si bé és cert que abans del mercat comú es posaven unes lleis proteccionistes i uns aranzels, dins d’Europa això no té cap mena de sentit. El mercat és lliure i, amb una sola moneda (ja veurem com acaba) Catalunya està mínimament integrada a Espanya. Per sort, cada vegada més, els empresaris catalans veuen que el mercat és Europa i el món. Entre altres coses, perquè la resta d’Europa i del món, no tenen la crisi i morositat que té Espanya. És a dir, a més que hi ha un alt risc de morositat, cas que paguin, ho solen fer malament. No només això, sinó que, sense ser cap artista de les matemàtiques, és evident que hi ha més possibilitat de negoci amb 7.000 milions d’habitants que amb prop de 35 (Espanya - Catalunya). Les xifres de les exportacions ho avalen i, com ja és públic, només un terç de les exportacions van destinades al mercat espanyol. D’altra banda, s’han descuidat mencionar boicots infructuoses i que Catalunya va tenir el comerç prohibit amb Amèrica una bona pila d’anys. 

10) Diuen que els darrers anys Catalunya ha conegut una explosió demogràfica gràcies a l’emigració espanyola i que aquesta s’ha integrat ràpid i profundament. Un altre #unApalus. Suposo que el fet que el bloc estigui únicament amb espanyol, és un prova fefaent que s’han integrat molt ràpid i profundament. Ningú, ningú mai s’ha trobat un emigrant espanyol que porti més de 30 o 40 anys i no parli ni una pisca de català. Ningú. Al contrari. Tots s’han integrat a una velocitat vertiginosa i profundament. D’altra banda, Catalunya va rebre un munt d’immigració i, què va rebre aquesta? Recordem que molta d’aquesta immigració fugia dels seus pobles natals per tenir un futur; una opció de futur. La situació que tenien era tant pèssima que van trobar a Catalunya una oportunitat per viure alguns i sobreviure uns altres; no només ells sinó, com diuen, properes generacions. En veure que aquí podien viure, quants van tornar a casa? Vaja, crec que està més en deute la immigració espanyola a Catalunya que Catalunya amb aquesta. A més, quin país del món no rep immigració? L’Amèrica llatina també -gràcies a Pizarro i cia.- té orígens espanyols i no per això no poden ser països independents. 

En fi, fins aquí les primeres 10 raons tombades amb just una hora. Esperem que els propers arguments siguin millors i s’hi esforcin una mica més. Vaja, abans de buscar-los, que es documentin un mica, llegeixin i escollint... Llavors s’adonaran que, d’arguments vàlids contra de la independència, no n’hi ha. Aquest terreny fa anys que el tenim guanyat.

Comentaris