L'any 0

Fa uns dies us escrivia sobre el desconeixement de la data de naixement de Jesús i l’error a l’hora d’extreure l’any base de referència. Vàrem concloure (no jo, sinó pel que es pot llegit) que Jesús no hauria pogut néixer fa 2013 anys, sinó que, paradoxalment, hauria nascut abans de Crist. Seguint en la mateixa línia però en una entrada a part per no fer la primera massa llarga, hi ha relacionat tot el tema de l’any 0. És a dir, el veritable any de referència de la nostra era. En teoria, si som al 2013 i tirem 2013 enrere, trobaríem l’any 0. Però, malauradament (o no), tampoc és així i l’any 0 no existeix ni va existir mai. De seguida us ho explico.

Els antics enumeraven els anys segons diversos mètodes. Per exemple, els grecs, utilitzaven les Olimpíades, de manera que per a ells, Pericles va arribar al poder el segon any de la 77a Olimpíada (460 a.C). Per altra banda, els romans ho feien nombrant els cònsols corresponents. D’aquesta manera el 10 a.C era l’any que van ser cònsols Gay Mari i Luci Valeri. Amb tot, per aquells casos que era necessari un numeració correlativa, van acabar per determinar un sistema de numeració on l’any de referència era l’any en el qual Ròmul va fundar Roma: el 753 a.C.. O dit d’altra manera, l’hipotètic any 0 seria el 753 a.u.c: ab urbe condita, que significa la fundació de la ciutat.

Anys més tard, el 532 d.C, apareix Dionís l’Exigu, un monjo siri que vivia en un convent de Roma, matemàtic i teòleg. Després d’estudis acurats sobre la Bíblia i d’altres fonts històriques, va concloure (erròniament com vàrem comprovar fa uns dies) que Jesús havia nascut el 25 de desembre de l’any 754 a.u.c. i va proposar que aquest any fos anomenat l’1 a.D (anno Domini); és a dir, l’any 1 del Senyor. La nostra era. I així van anar tirant fins el segle XVII quan els historiadors van començar a anomenar els anys anteriors a l’1 a.D. comptant enrere.

Així doncs, és quan sembla que els historiadors van cometre el gran error; o per a ser més precisos, van reafirmar el gran error de Dionís que, en defensa seva, sembla que en la seva època, no estava familiaritzat o desconeixia el número 0. Així doncs, van imposar el costum que l’any anterior a l’1 a.D (el 753 a.u.c) passés a ser l’any 1 a.C i que l’any següent al 1 a.D fos l'1 d.C. Sembla raonable però si ens mirem el següent, observarem el gran error:

751 a.u.c. 3 a.C.
752 a.u.c. 2 a.C.
753 a.u.c. 1 a.C.
754 a.u.c. 1 d.C.
755 a.u.c. 2 d.C.

Com us podeu adonar, no hi ha any 0! No hi ha any de referència! Un error imperdonable que, com deia en la passada entrada, a veure qui és el llest que ara ho canvia. Segons això, de l’any 3 a.C al 2 d.C. han passat 5 anys, quan és obvi que en són 6. Senzillament, es van polir un any. I això comporta errors sonadíssims. Per exemple, els historiadors coincideixen que August va néixer el 63 a.C. Si existís l’any 0, la celebració dels 2000 anys del seu naixement hauria sigut el -63 + 2000 = 1937 però, com no hi és, passa a ser el 1938. Tanmateix, Mussolini ho va fer el 1937. Aquest any, Itàlia va celebrar els 2000 anys del naixement d’August; un abans del que tocava. Com també va passar en els 2000 anys de Virgili i Horaci (1931 i 1936).

O, quan va començar el mil·lenni? Segons alguns, l’1 de gener de 2000 s’entrava al segle XXI i al tercer mil·lenni de l’era Cristiana. Però, és així? El segle primer engloba els primers 100 anys, és a dir, de l’1 de gener de 1 d.C fins el 31 de desembre de 100 d.C; vaja, el segon segle començaria el 101 d.C. Comptant així, doncs, es conclou que vàrem entrar al segle XXI i al tercer mil·lenni de la nostra era el gener de 2001 i no pas al 2000. No passa el mateix, però, si comptem enrere. Tot plegat, òbviament, també desmunta totes aquelles teories de la fi del món perquè 1) Jesús va néixer abans de Crist i 2) històricament s’han descuidat l’any 0.

Total, Carpe Diem. “Aprofita el dia”, “aprofita el moment”, “viu el moment” o “no deixis per demà el que puguis fer avui”. El temps córrer i l’important no és quan, sinó ser-hi i viure’l perquè, com s’ha vist, ni tan sols tenim clar a quin any passem.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada