Incursions al món del TEA-Asperger (4/20)

Simplificant-ho molt, l’autisme clàssic i la síndrome d’Asperger comparteixen dos trets clau: les dificultats en els processos de comunicació social, i els interessos obsessius i accions repetitives. Tanmateix, hi ha una característica clau que també els diferencia: en l’autisme clàssic, les persones poden tenir qualsevol coeficient intel·lectual però mostren un retard en l’adquisició d’habilitats lingüístiques, mentre que en la síndrome d’Asperger, com a mínim tenen un coeficient intel·lectual igual al de la mitjana, però no hi ha cap tipus de retard en l’adquisició d’habilitats lingüístiques.

Val a dir que les persones amb TEA i en referència a les anomalies a nivell de comunicació, solen tenir una parla repetitiva (més comú en l’autisme clàssic); s’inventen paraules: neologismes (més comú en l’autisme clàssic), i utilitzen el llenguatge de manera inapropiada en contextos socials. Finalment i és un capítol a part, entenen el que els diuen de manera literal: els costa entendre el sarcasme i/o la ironia. També són trets més aviats de l’autisme clàssic el fet de l’aleteig amb les mans, i els girs sobre si mateixos.

Dic que és un capítol a part perquè a mi és una de les coses que em va motivar a informar-me’n. Sí, cada vegada entenc menys a la gent, i cada vegada m’agafo les coses més literals. En aquest punt recordo una entrada al bloc que parlava dels programadors i de la lògica de la seva ment. En l’entrada, si hi entreu veureu una tira còmica, hi ha una conversa entre dos programadors. La conversa ve a dir que la parella d’un s’havia enfadat perquè en dir-li que anés a comprar i que portés sis ous, i s’hi havia patates en portés nou, en haver-hi patates va portar només els nou ous. Alguns neurotípics no l’entenen... La gràcia d’això, però, és que potser no és que molts programadors informàtics tinguin aquest raonament lògic, que pot ser, sinó que potser dins dels programadors informàtics hi hagi un percentatge important de persones amb TEA i/o síndrome d’Asperger. En resum, segurament és una de les feines que més bé els van. I parlant de feina i no tant feina, val a dir que les persones amb síndrome d’Asperger són col·laboradors lleials, honestos i veraços. Aquí caldria afegir-hi que són racionals, i sincers. Com qui diu, la sinceritat va per davant de tot, peti el que peti. Mentir no és una opció perquè la veritat cal fer-la aflorar sempre, per poc que agradi. I, sovint, sense embuts.

De les persones amb la síndrome d’Asperger se sol dir que tenen una gran memòria i facilitat per tractar dades. Com deia al paràgraf anterior, és fàcil trobar-les en terrenys tècnics, més que no pas en el terreny de les humanitats o lletres. Jo recordo de petit que m’ho deien molt això de la memòria. De fet, en les representacions teatrals que fèiem, generalment quan fallava algú, em donaven el seu paper per la facilitat que tenia per aprendre’m el seu diàleg. Aquesta memòria no sé si l’he conservat o no, però el que sí us puc dir és que és molt, molt més selectiva. I aquí potser caldria definir què s’entén per memòria. Perquè si entenem memòria com a capacitat de retenir, potser l’he mantingut. El que passa que a afectes pràctics recordo molt menys, possiblement perquè inconscientment no escolto, no presto atenció, o el meu cervell simplement filtra.

És possible que el fet de no prestar atenció a segons quines coses i llavors no les recordi sigui per un tret característic, i és que les persones amb TEA s’interessen més fàcilment en el pla intel·lectual que no pas en l’emocional. Val a dir que s’entén —o jo entenc— dintre el terreny emocional tot el que faria referència a aspectes socials, àmbits en els quals tenen molta dificultat. O dit d’altra manera, és fàcil que una persona amb síndrome d’Asperger recordi detalls precisos d’un tema tècnic però sigui incapaç de recordar una anècdota que li van explicar d’un sopar del dia abans. Per entendre’ns, què aporta l’anècdota? Als neurotípics els aportarà alguna cosa, però als neurodiversos ben poca cosa, i com que no els aporta res, no fa falta retenir-ho.

Comentaris