El retorn del mercadal de Vic

El passat 28 d’abril, Vic va recuperar els seus mercats setmanals (bàsicament alimentació): el del dimarts, el del dissabte i el del diumenge. Particularment, no diré que mai havia vist la Plaça tan trista i solitària un dissabte al matí. Si s’escau festiu generalment ho és, però francament aquests darrers dissabtes feia fredor. No ho he estudiat, però no sé si mai en la història del mercat havia estat tant temps sense celebrar-se. I parlar d’història del mercat de Vic... són paraules majors. Segurament em caldrà algun dia una segona entrada al respecte, però tot és un començar. 

Sigui dit de passada, i no és cosa nova, que la història i el món (?) no tracte Vic com es mereix... però bé... ja dic que no és res nou i vivim amb aquest menyspreament. Ho dic en el sentit que se m’ha ocorregut intentar buscar els mercats més antics de Catalunya i a la Viquipèdia diuen que un dels més antics és el dels Encants Vells o Mercat Fira de Bellcaire, a Barcelona. Data del segle XIV. Al segle XIV... Vic feia centúries que tenia mercat, de manera que no entenc perquè no se’ns reconeix. 

Val a dir que parlar de la història del mercat de Vic és parlar de dos mercats. Tanmateix, els dos són més antics que el de Barcelona. Es veu que el primer document que tenim que fa referència al mercat de Vic és de l’any 889, just pocs després de la repoblació de Vic feta pel comte Guifré el Pilós. Així doncs, parlem que el mercat de Vic, el mercadal, té com a mínim més d’onze segles d’història. Aquesta primera referència donada per bona la coneixem perquè entre les coses i drets que el rei Odó donava a la seu vigatana, hi incloïa hec omnia cum ecclesiis et decimis et theloneis mercatorum terre terciam partem. Tornem a trobar referències en un document posterior de l’any 911, en l’execució del testament del comte Guifré II. En el document es parla d’un camp a Vic qui est prope ipsum mercatum. En qualsevol dels dos casos, es parla del mercat a la —per a mi mal anomenada— plaça Major, antiga plaça del Mercadal. S’hi trobaven comerciants i usuaris els dissabtes, que continua, i estava sota la jurisdicció episcopal. 

Un altre mercat històric de Vic fou el de la Quintana. Aquest, no m’ha quedat mai clar quan es celebrava. En alguns documents es diu de dilluns a divendres, d’altres altres dies... al meu entendre, suposo que cada època ha tingut una periodicitat diferent. No obstant això, prendrem com a referència a Arcadi Garcia i direm que s’hi celebrava el dimarts, el dijous i el divendres. Estava ubicat a la plaça que duia el seu mateix nom. Millor dit, el mercat duia el nom de la plaça. Aquesta antiga plaça era bona part de l’actual plaça de la Pietat, just a la cara sud del Temple Romà. D’aquest mercat no es troben documents fins la restauració de la canònica, l’any 1098. Tanmateix, alguns documents donen a entendre que ja estava establert al segle X. Sembla ser que originalment el mercat també era del bisbe, però des de la divisió de la ciutat, el mercat va quedar en mans de la partida sobirana, la dels Montcada. 

Aquest també és un tema interessant de la ciutat de Vic i dels mercats, o de la plaça del Mercadal. Curiosament, la línia divisòria entre ambdues partides (la jussana o episcopal i després reial, i la sobirana o dels Montcada) passava just per les voltes de la cara est de la Plaça. Literalment. Vull dir que hi ha un document de l’any 1347 que parla de la venda d’una casa d’aquesta banda de la plaça. En el mateix s’hi diu que la casa es té en alou del senyor de Montcada i el porxo o volta i tot el que hi ha edificat a sobre ell en alou del bisbe. Això és, que la línia divisòria era la façana de la casa. De la façana cap al Temple era dels senyors de Montcada, i de la façana cap al mercat era del bisbe. No em direu que no era curiós. 

Per tant, no seria cert que un dels mercats més antics és el de Barcelona. Agradi o no agradi és el de Vic. El que no sé és si n’hi ha d’altres o s’emporta tot el protagonisme Barcelona i punt. Dit això i per acabar, un parell de coses. Plaça Major... Ja he dit abans que per a mi mal anomenat. El nom original de la plaça sembla que és Rotllo del Mercadal (s. XV). Llavors vingueren Mercadal (1716); Major (1755); Real (1831); Constitución (1837); República(aprovació: Ple del 16 d´abril de 1931); via número 2(1936); Mayor(aprovació: Ple del 21 de febrer de 1939); Mayor del Caudillo (aprovació: Ple del 17 de juliol de 1950), i Caudillo. Algú algun dia hauria de fer campanya per recuperar el nom original i que dona sentit a la plaça: Mercadal. D’altra banda, quina sorpresa veure que tenim, segurament, el mercat més antic del país, oi? La plaça del Mercadal no només ha estat testimoni dels primers mercats, sinó també d’altres coses que tampoc ens reconeixen, com la primera Taula de Canvi d’Europa. Però això ja serà un altre dia.