Prop del cel: les Josefines (4/5)

Les Josefines de la Caritat no són tan conegudes com les Vedruna. Segurament el seu nom és més conegut per la residència i per la clínica de Sant Josep. Vull dir que bona part dels vigatans i vigatanes saben que existeix la clínica de Sant Josep, i també que les Josefines tenen cura especialment dels ancians (la popular residència de Les Josefines!). Però el cert és que al costat d’ambdós serveis, hi viu una comunitat de monges. Malauradament, tampoc les he estudiat gaire... 

La seva mare fundadora fou Caterina Coromina i Agustí, d’Oristà. Caterina treballava com a minyona a Vic. Era d’origen mol humil i la manca de dot no li va permetre entrar a la vida claustral, a la que ella anhelava introduir-se. Treballant s’adonà que calia un institut que s’ocupés d’assistir els malalts i gent gran pobra a domicili. Amb l’ajuda del seu director espiritual, el pare Costa de l’Oratori de Sant Felip Neri, va ginyar fundar una congregació religiosa per aquest lloable fi. Inicialment no la va fundar en el lloc actual, però sí molt a prop: a la casa d’Esteve Verdosa, al carrer Nou número cent vint-i-tres. Acompanyada de la seva neboda i dues joves més, començava a caminar el vint-i-nou de juny de l’any 1877. Per cert, no deixa de ser curiós que durant un temps, al carrer Nou també hi estigueren les filles de Joan Collell i Cuatrecasas, les Serventes del Sagrat Cor de Jesús. Aleshores s’hostatjaven al número cent vint-i-nou, actual cent vint-i-tres, propietat de Joan Fatjó. 

Els inicis foren durs, ja que Caterina es va quedar sola en el seu camí al cap de poc. Conten que vivien amb tanta pobresa que la resta de companyes es van desanimar i rendir. No obstant això, no va desistir i es varen poder reagrupar. El vint-i-quatre de juny de 1881, Caterina i cinc companyes més van fer els vots i així nasqué oficialment la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat. Foren conegudes per les Noies de la Xicra. Els més llaminers o llamineres potser sabran que una xicra és una tassa petita emprada especialment per a prendre xocolata desfeta (IEC). Les anomenaven així perquè anaven a veure els malalts i els portaven les medicines amb aquestes xicres. 

La comunitat és petita i envellida, possiblement menys d’un centenar de religioses. Principalment son a Vic i a Catalunya, però el 2011 també estaven a Colòmbia, Perú i Espanya. Caterina Coromina fou declarada venerable per Benet XVI el vint-i-vuit d’abril de l’any 2006. Més enllà de les poques dades biogràfiques, es veu que el fet de ser pràcticament analfabeta feu que altres monges més preparades li fessin una espècia de boicot, relegant-la fora de Vic. 

Tanmateix, avui, les filles de Caterina Coromina segueixen vora la Divina Pastora i veïnes de les Vedruna. Un nou exemple d’aquesta proximitat divina de la zona de llevant de la ciutat.

Comentaris