Prop del cel: les Vedruna (3/5)

Continuem amb les entrades de prop del cel. Algú podria dir, més? No ha quedat demostrat? La resposta podria ésser sí. Tanmateix, si tota aquesta zona és tan propera al cel, no ho és només perquè antigament hi hagués hagut la catedral primitiva de la ciutat, o per les carmelites descalces, sinó també perquè a partir de la dècada del 1860, s’hi establiren les Carmelites de la Caritat, les filles de Santa Joaquima Vedruna. 

Les Vedruna val a dir que no les he estudiat gaire... M’haureu de disculpar. Després de la fundació de la congregació, el vint-i-sis de febrer de 1826, la mare fundadora vivia al mas Escorial, on ja exercia l’ensenyament per a les nenes de les cases veïnes. Tanmateix, eren temps convulsos i per garantir la protecció de les germanes es van instal·lar a dintre el cos emmurallat: se n’anaren a un pis a la part baixa del carrer de la Riera, cantonada amb el carrer de les Basses (per cert, casa natal del bisbe Llucià Casadevall, darrer bisbe de Vic nascut a la mateixa ciutat). Dos anys més tard l’emplaçament se’ls va fer petit i van llogar dues casetes enfront de la capella de Santa Eulàlia, al carrer dels Caputxins (avui de Santa Joaquima Vedruna). Poc més tard, disposaren dels diners necessaris per adquirir quatre casetes més i així esdevingué l’origen de la Casa Mare de la congregació. 

Així va començar a créixer el que avui podem entendre per l’Escorial. El maig del 1863, es va obrir al costat de la Casa Mare un col·legi internat. Era una escola de capacitat reduïda per a unes vint-i-cinc noies en règim d’internat, i s’hi van destinar tres germanes. Posteriorment ja es van acceptar alumnes a mitja pensió. I fins avui... que ignoro la quantitat d’alumnes que hi deuen haver, però us ben asseguro que en son molts. Per cert, curiosament, sembla que Santa Carme Sallés va emetre els primers vots al mateix carrer dels Caputxins l’any 1872. Vull dir que a banda d’establir-s’hi i persistir congregacions, no foren les úniques. 

Bé, doncs, avui en dia, bona part de l’espai que hi ha entre el carrer de Santa Joaquima Vedruna, el carrer del Bisbe Torras i Bages, el carrer de Sant Segimon, i la plaça de la Divina Pastora, forma part de la casa mare i escola de l’Escorial. De Vic, les carmelites Vedruna s’han estès pel Togo, Guinea, Gabon, República Democràtica del Congo, als EUA, Cuba, Haití, República Dominicana, Puerto Rico, Veneçuela, Colòmbia, Perú, Bolívia, Xile, Brasil, Uruguai, Argentina, Japó, Taiwan, Índia, Filipines, Albània, Itàlia, Marroc, Espanya, i naturalment, arreu de Catalunya. En definitiva, de Vic al món. Però la casa mare, i on es formen futures carmelites vedrunes, és just en aquesta zona, veïnes de les carmelites descalces. Hauria de ser, també, un lloc profundament espiritual i proper al regne celestial. 

I malgrat la dita no sigui aquesta, no hi ha tres sense quatre (ni sense cinc). Perquè si bé les Vedruna tenen pràcticament tota l’illa de finques, resta una part que no és seva, sinó de les Germanes Josefines de la Caritat.

Comentaris