Glòries Vigatanes: Eusebi Molera i Bros

(1905, 26 de febrer). Ilustració Catalana (núm. 91, p. 2) | (1933, 17 de gener). Gazeta de Vich (núm. 4142, p. 1)

A l’Eusebi Molera també se li podria dedicar una sessió sencera. Nosaltres només farem una breu pinzellada per diversos aspectes de la seva vida per adonar-nos de la magnitud de la figura a nivell internacional. Literalment, fou un home que va fer brillar part d’Amèrica. I si fem referència al sentit del gust, també la va endolcir i, segons com la va amargar. De seguida entendreu què vull dir.

La primera feina que va fer Molera als EUA fou de dibuixant, destresa que havia adquirit a l’Escola Municipal de Dibuix a la que tota la vida hi va estar agraït. No obstant això, de seguida va passar al departament de ports i rius del cos d’Enginyers Militars dels EUA (1871). Aquí no s’hi va estar gaire i prompte el van passar al departament de fars de la costa del Pacífic. Aleshores hi havia la necessitat de construir fars ja que hi començaven a anar vaixells d’índole comercial i no s’hi veien. Durant cinc anys, ell fou qui va escollir llocs per edificar-los, qui va fer els projectes, i qui en va dirigir les obres d’un bon grapat. Segons ell mateix, la meitat. El canonge Collell apuja el llistó i en el seu dia va afirmar que foren dues terceres parts. Estem parlant dels fars de la costa oest del Pacífic, més concretament els que hi ha a Califòrnia, Oregon i Washington.

L’experiència amb els fars li va servir també en els negocis privats. En el temps que li va tocar viure a Molera, hi havia com una mena de cursa per trobar la solució a la divisió pràctica de la llum. Dos dels actors d’aquesta batalla eren un tal Edison i l’equip format per Molera i el seu íntim amic Cebrian. Aquesta és la portada del setembre de 1879 del mitjà català La Llumanera de Nova York:

(1879, setembre). «¡¡Important descubriment!!». La Llumanera de Nova York (núm. 53, p. 1).

Algú podria dir, sí, és clar... els catalans escombrem sempre cap a casa. Cert. Però fixeu-vos en la portada del The Engineer of the Pacific d’uns mesos abans:

Portada del diari The Engineer of the Pacific de San Francisco del 30 de juny del 1879 en la que es reprodueix el sistema creat per Molera i Cebrian per dividir la llum.

El sistema proposat per Molera i Cebrian consistia en dividir la llum, i no pas el corrent. Dit d’altra manera, partint d’una llum i d’un sistema de miralls, anar dividint la llum i fer-la arribar on fes falta. Els resultats van ser molt prometedors. Podem afirmar tranquil·lament que el vigatà Molera va estar colze a colze amb el Thomas Alva Edison. Malauradament, fou aquest darrer qui es va emportar el gat a l’aigua ja que poc després va aconseguir una bombeta que durava quaranta hores. Per aquest motiu i el dels fars, diem que Molera fou artífex de posar llum per terra, mar i aire a Amèrica.

Una altra de les facetes de Molera fou el d’arquitecte i urbanista, podríem dir. Més enllà de construir les cases on vivia, també fou requerit en diverses ocasions a Ciutat de Mèxic per dissenyar la xarxa de clavegueres, el drenatge de la Vall de Mèxic, i el sistema de canalització de l’aigua potable. Pel que fa a San Francisco, fou una de les peces claus en la reconstrucció de la ciutat després del gran terratrèmol i incendi que ocorregué el 1906. Ell va formar part del comitè de Reconstrucció de San Francisco. També tingué vot i paraula en la remodelació del Golden Gate Park. De fet, és artífex que avui hi hagi l’estàtua de Juníper Serra, i posteriorment, ell i Cebrian van donar una estàtua de Cervantes amb Don Quijote i Sancho Panza (1916). Si algú avui va al parc, podrà llegir que la donaren ells.

Molera també fou inventor. A l’ABEV es poden veure fins a tres patents que va demanar als EUA. Bàsicament fan referència a motors hidràulics. El més sorprenent però, és el que vaig llegir en una fitxa de la Biblioteca i Arxiu de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia.

Entre les seves contribucions més destacables, hi consten una càmera fotogràfica i un cotxe elèctric! Entenem que parlem de principis del segle XX (1910-1930).

Per cert, que el seu vincle amb l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia va un punt més enllà. El 1873 ja n’era membre; el 1886 va entrar a la junta directiva; llavors en fou el tresorer, i del 1905 fins el gener de 1909 en fou el president.

També va dur amb èxit la preservació de l’espècie del búfal americà. De fet, conten diverses històries sobre els mascles que va tenir, algun d’ells amb força mal humor, amb episodis de fer témer als veïns o fins i tot d’enfrontar-se al tren.

Però pel que fa a l’agricultura i a la ramaderia, el que cal destacar més és la carxofa. Un dels grans atractius gastronòmics i turístics actuals a Califòrnia és aquesta planta. No sabem fins a quin punt és certa l’afirmació que el 99.99% de totes les carxofes cultivades comercialment es cultiven a Califòrnia. A d’altres llocs, detallen encara més i afirmen que Castroville produeix el 95% de les carxofes del país. En aquesta mateixa ciutat se celebra cada any des de 1959, el Festival de la carxofa de Castroville. Se celebra allí perquè és on va començar tot en l’any 1922. Les primeres carxofes es van plantar allí, en un ranxo. I sabeu qui tenia un ranxo a Castroville? Mentre us ho penseu. Us comparteixo un detall d’una carta de Molera del setembre del 1922:

Carta entre Eusebi Molera i Martí Genís datada el vint-i-set de setembre de l’any 1922. Tot aquest epistolari es pot consultar a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic

Efectivament, les primeres carxofes de Castroville es van plantar al seu ranxo. La família Molera va renunciar al cultiu de la remolatxa sucrera i va motivar a agricultors a cultivar-la. D’aquí que passés d’endolcir els americans a amargar-los. Sempre parlant gastronòmicament!

Per acabar amb Molera, direm que avui dia, per Califòrnia trobem diverses reminiscències que ens recorden al nostre compatrici. Aquests llocs són: el Cooper-Molera Adobe; l’Andrew Molera State Park, dedicat al seu fill, que conté el Molera Ranch House Museum, el Molera Big Sur Horseback Tours, el Molera point, l’Andrew Molera Beach, i el Cooper point, i la Molera Road a Castroville.

Testimoniatge d’Eusebi Molera i Bros:

© Thunderforest © OpenStreetMap contributors