Apunts d'esperanto: terminacions gramaticals, el substantiu i l’adjectiu (2/9)

Després d’haver après alguna cosa sobre la pronunciació de l’esperanto, avui ens centrem amb algunes de les terminacions gramaticals. Veureu que és molt simple. En aquesta entrada abordem el substantiu i l’adjectiu. En entrades posteriors abordarem l’altre element relativament fàcil, que és el verb (almenys en els temps verbals més freqüents). Aquest últim element a mi, particularment, em resulta una mica més complicat. Al Duolingo trobo que el treballen relativament poc, ja que pràcticament només ensenyen el present, el passat, el futur, el condicional i l’imperatiu. Tanmateix, té molta lògica ja que tot inici d’aprenentatge d’una llengua és començar pel present, passat i futur, que és el que veurem inicialment, i deixarem per més endavant la resta de conjugacions, que segons com, fins i tot costa en català mateix...

Ras i curt, el substantiu termina en o. Per exemple, frato, que vol dir germà. L’adjectiu termina en a. Per exemple, frata, que significa fraternal. El verb (en aquest cas parlo de l’infinitiu) termina en i. Per exemple, diri, que significa dir. Finalment, i tan sols per enumerar-lo, l’adverbi termina en e. Per exemple, frate, que vol dir fraternalment. Fixeu-vos la simplicitat i el gran avantatge que suposa aquesta regla. Sabent un mot en esperanto, fàcilment en podem deduir o saber dos o tres més. Per exemple, si partim del mot paroli, que vol dir parlar, podem suprimir la i final (fet que ens indica que és un verb en infinitiu) i posar-hi una o per convertir-lo en un substantiu: parolo, que significa paraula. Així mateix, si el terminem amb a, la convertirem amb l’adjectiu parola, que vol dir oral. Finalment, si l’acabem amb e, obtenir l’adverbi parole, que significa verbalment. Vegeu si és simple...

Per confeccionar el plural dels substantius i adjectius també és tremendament fàcil: s’hi afegeix la lletra j (que es pronuncia com la i nostra). Per exemple, blanka ĉevalo (cavall blanc) i blankaj ĉevaloj (cavalls blancs). Així doncs, coneixent una paraula (o arrel de paraula), podrem construir sempre els seus plurals. Per confeccionar el femení d’una paraula, és semblant. En esperanto podem convertir qualsevol mot masculí a femení canviant l’o final per ino. O, millor dit, posant in davant l’o final. El masculí seria arrel + o, i el femení seria arrel + in + o. Alguns exemples: Heroo (heroi); heroino (heroína); patro (pare); patrino (mare); bovo (bou); bovino (vaca).

Pel cas de l’article, també és molt fàcil: només n’hi ha un i és absolutament invariable per a tots els gèneres, nombres i casos. És la, i significa o pot significar el, la, els i les. Dit això, ens cal diferenciar entre l’article determinatiu i l’indeterminatiu. Pel que fa al primer, és el que hem enumerat. Pel que fa al segon, simplement no existeix. Per dir un, una, uns i unes s’obvia l’article: la patro (el pare); la patroj (els pares); patro (un pare): patroj (uns pares); la patrino (la mare); patrinoj (unes mares).

Pel que fa l’adjectiu, hem dit que termina amb a. També hem dit que afegint la j es construeix el plural. Només cal tenir en compte que l’adjectiu, com en l’anglès, no té gènere. Direm blanka ĉevalo per dir cavall blanc, i blanka ĉevalino per dir euga blanca. Tot i que no és estrictament obligatori, s’acostuma a posar l’adjectiu davant del substantiu (de manera anàloga com ho fa la llengua anglesa).

Dintre dels adjectius tractem els comparatius de superioritat, d’inferioritat i d’igualtat. Tots ells són molt simples. El comparatiu de superioritat en esperanto es forma amb pli {x} ol (més que). El comparatiu d’inferioritat es forma amb malpli {x} ol (menys que. Finalment, el comparatiu d’igualtat es construeix amb tiel {x} kiel (així com, tant com). Vegem-ho: pli blanka ol la neĝo (més blanc que la neu); malpli forta ol viro (menys fort que un home), i tiel juna kiel vi (tan jove com vostè). Quan els comparatius són de quantitat, s’hi afegeix la partícula da: pli da {x} ol da (superioritat); malpli da {x} ol da (inferioritat), i tiom da {x} kiom da (igualtat). Alguns exemples són pli da viroj ol da virinoj (més homes que dones); malpli da pano ol da vino (menys pa que vi), i tiom da plumoj kiom da krajonoj (tantes plomes com llapis).

Per acabar amb els apunts d’avui, tractarem el superlatiu de superioritat, inferioritat i absolut. Respectivament, es formen com segueix: la plej {x} el (el més {x} de); la malplej {x} el (el menys {x} de), i amb tre (molt). Per posar tres exemples: la plej granda el la urboj (la més gran de les ciutats); la malplej vasta el la landoj (el menys vast dels països), i li estas tre avara (ell és molt avar).