Apunts d'esperanto: terminacions gramaticals, el verb (3/9)

Avui tractarem el verb. Tanmateix, no ho farem de manera detallada, sinó només l’introduirem. Amb això vull dir que com moltes llengües, l’esperanto té diversos temps verbals, alguns de simples i altres de compostos. Per fer-ho el més fàcil possible, avui només tractarem els més bàsics: el present, el passat, el futur, el condicional i l’imperatiu. Per dir-ho d’alguna manera, aquells temps verbals que ens podrien ajudar a simplement fer-nos entendre. 

Ja vàrem dir en entrades anteriors que en esperanto, tots els verbs, en infinitiu, terminen en i. Per exemple, komenci (començar); kredi (creure); trovi (trobar), etc. És també un bon moment per recordar que coneixent una paraula (substantiu en aquest cas) podem conèixer el verb. Per exemple, silent-o, silent-i (silenci, silenciar), o mort-a, mort-i (morta, morir).

Pel que fa al temps present, totes les formes de conjugació, en totes les persones del singular i plural, terminen en as: li skribas (ell escriu), o ni lernas esperanton (nosaltres aprenem esperanto). Pel que fa al temps passat, és anàleg però la terminació és en is: li skribis (ell va escriure). Finalment, en referència al temps futur, també és anàleg però la terminació és en os: li skribos (ell escriurà). Així doncs, per saber el present, passat i futur d’un verb, només ens cal saber la seva arrel (o treure la i de l’infinitiu), i acabar el mot en as (present), is (passat) o os (futur).

A banda d’aquests temps verbals, també indiquem dos modes: el condicional, i l’imperatiu o subjuntiu. Pel que fa al primer, el mode condicional termina en us. Per exemple, mi venus (jo vindria). En referència al mode imperatiu o subjuntiu, el mot termina en u. Per posar dos exemples: vi skribu (escriu o escriviu), i mi volas ke li kantu (jo vull que ell canti). 

En resum, i per acabar avui, ja que la setmana que ve tractarem els adverbis i la cosa es complica de manera notable, en esperanto no hi ha verbs irregulars i tots tenen una mateixa conjugació. Amb tots els elements que hem vist i coneixent l’arrel d’un mot, tota la conjugació de verbs simples és com segueix:

Infinitiu: arrel + i.

Present: arrel + as.

Passat: arrel + is.

Futur: arrel + os.

Condicional: arrel + us.

Imperatiu o subjuntiu: arrel + u.

No em negareu que és força simple... Però tranquils, que quan abordem els participis, si bé continua tenint molta lògica, la cosa es complica una mica.