La crisi

No us penseu que visc en un altre planeta lluny de la terra (psicològicament possiblement hi faig estades, però torno) i no m'he adonat que estem immersos en una crisi econòmica. Però és complicat dir-hi quelcom quan un no hi entén massa.

Es veu que les entitats bancàries espanyoles (fiscalment parlant) no estan tan malament com la resta, però sentit en ZP dient-ho... no em convenç massa. Es veu que gràcies a la política conservadora i carca que sempre ha caracteritzat Espanya, quan la cosa anava “vent en popa”, cada vegada que es concedia un crèdit o quelcom semblant, el govern espanyol els feia treure o guardar un % o quelcom semblant per casos com els que ara mateix estem patint. Aleshores, a les entitats, els va semblar una bogeria que els fessin fer allò, però ara, ai las! hi estant immensament agraïts.

Malgrat tot, la cosa està malament. Últimament he començat a llegir coses que em recorden al Corralito argentí; cosa gens recomanable que surti als mitjans precisament per l'efecte alarmista que això poc provocar. Però ja sabeu la dita: “quan el riu sona, és que aigua porta”. I sense ser un expert financer ni en economia, si ara comencen a parlar de temes com els fons de Garantia de Dipòsits i ho fan perquè volen tranquil•litzar a la gent, m'imagino que deu ser perquè algun perill deuen córrer.

Llavors, la lògica m'invita a pensar que podria haver-hi gent que anés en massa als seus bancs i caixes a treure els diners que bonament han estat estalviant per salvar-los. Malgrat el govern espanyol dugui a terme mesures, jo particularment no me'ls crec perquè amb totes les mentides que han dit ja se'ls hi ha acabat el crèdit. Només imagineu què passaria si durant un parell de dies la gent anés als bancs i caixes... és un creixement exponencial que, o bé acabaria d'ensorrar l'economia perquè encara disposarien de menys liquiditat, o bé per llei farien el que van fer a Argentina. Tanmateix si la gent posa els diners sota la rajola, el més senzill és que hi hagi molt més robatoris... un bon atzucac tot plegat!

Però no us penseu que tot sigui dolent. Per aquesta mateixa regla de tres, si la gent treu els diners de les entitats bancaries, també conviu el pensament de “per perdre-ho, m'ho gasto”, cosa que incentivaria novament l'economia.

Però ja us dic que el que pot passar ara no en tinc ni la més menor idea per completa ignorància amb termes econòmics i financers. El futur no ens augura massa èxits econòmics si la cosa no canvia. Però ens en sortirem.

Comentaris