La compra del futur

Sovint tinc idees que no les expresso o les expresso en petit comitè i, passat un temps, m’adono que era una bona idea perquè la veus implementada per d’altres. Aquesta potser n’és un cas. I si algú la cacés, crec que podria funcionar prou bé.

El fet és que tothom, més o menys vegades, ha d’anar a comprar. A tots ens ha passat que, quan som a casa pensem que hem de comprar una cosa i, quan som al supermercat, se’ns oblida comprar-la o hi tornem a pensar quan hem arribat i veiem que ens falta. És evident que per esmenar-ho, hi ha qui empra la mítica llista de la compra; però sovint, també hi ha qui, després d’esmerçar-se en fer-la, quan decideix anar a comprar, se la deixa a casa. I és fruit d’aquesta problemàtica que se m’ha acudit el següent.

Cada vegada més, disposem d’aparells per casa de tota mena. Un que s’hi podria posar, seria una cosa senzilla a l’estil pissarra magnètica a la cuina (o on sigui) on tothom hi tingués accés. Bé... jo la posaria a una altura considerable pel fet que, si hi ha criatures, no insisteixin cada dia en comprar llaminadures o d’altres coses. Com anava dient, aquesta pissarra tindria connexió sense fils a Internet al nostre compte del nostre supermercat. Cada vegada que ens faltés alguna cosa o/i se’ns acabés algun producte, l’afegiríem a la cistella de la compra.

En arribar el dia de la compra, podríem fer un parell de coses: 1) anar a comprar i que tinguessin la nostra compra apunt o 2) la que explico seguidament.

Arribaríem al pàrquing corresponent i, en anar a buscar el carro de la compra, hi posaríem la nostra targeta client. Res d’allò de la moneda de 50 cèntims o euro; la targeta client. Després de donar-nos la benvinguda i recomanar-nos alguns productes, a la pantalla que portaria incorporada el carro, se’ns apareixeria la nostra llista de la compra; aquella que hem fet a casa durant la setmana o els dies que sigui. Els carros, de la mateixa manera que avui van lligats i es deslliguen amb la moneda, anirien lligats d’alguna manera semblant però, també, s’aprofitaria aquest lligam per tal de conduir energia de l’un a l’altre. És clar, les petites bateries que portarien els carros per alimentar la pantalla, s’haurien de carregar.

Un cop tenim el carro i la llista davant nostre, ja podem anar a comprar de manera lògica i cívica (llegir aquí i aquí). En aquest cas, també hi podrien haver un parell de variants; una, avui i pel handicap del preu i falta de criteris de marxandatge, la veig menys viable que l’altra. La menys viable seria aprofitar-nos del GPS i la realitat augmentada. En funció de la nostra llista, el carro ens aniria guiant pel supermercat. Però aquesta ja us dic que no la veig viable; a banda del cost, ens estalviaria passar per davant d’una infinitat de productes (us heu preguntat mai perquè l’aigua sol ser al fons del súper?) i això no és gens aconsellable des del punt de vista del supermercat. L’altra possibilitat seria la senzilla i més viable. Senzillament, tenir a mà la nostra llista de la compra i que, potser amb colors, poguéssim veure quins productes ja tenim al carro i quins ens falten. En la pantalla -com no- ens aniria recomanant ofertes o productes seleccionats per si caiem en la temptació.

En arribar a la caixa podríem saber si ho tenim tot o ens deixem quelcom. El que hem comprat ja se’ns esborraria de la llista i, el que no, hi seguiria. El temps dirà si és un de les tantes idees de bomber que tinc o, pel contrari, ho veiem algun dia en algun supermercat.