Compte amb la Xina

Crec que el títol ja és prou clarificador. Tot i que ja fa temps que es parla del gegant asiàtic, aquest darrers dies i, arrel de la rebaixa de la qualificació del deute dels Estats Units a AA+, encara se n’ha fet més ressò. Permeteu-me deixar clar que l’entrada no valora res més que aspectes econòmics.

La Xina forma part del grup anomenat BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) i que es refereix als països de les economies emergents. Poca broma amb La Xina i el poder que té i tindrà en un futur molt proper. Sembla com si el drac despertés de nou.

En primer lloc, unes dades, la Xina disposa d’1,16 bilions de dòlars en bons del tresor nord-americà i 3,2 bilions de reserves de moneda estrangera en dòlars. Imagineu-vos el poder que podria tenir la Xina sobre la -avui- primera potència mundial (vilaweb.cat). Quan la Generalitat va emetre per primera vegada els bons “patriòtics” la majoria van anar a parar a les Espanyes. És a dir, part del deute de la Generalitat està en mans estrangeres; part del que és nostre, en realitat, no ho és. Això mateix els passa a EUA.

Segonament, les previsions d’un dels darrers -si no el darrer- informe de l’FMI que assegura que el Producte Interior Brut (PIB) de Xina superarà al d’Estats Units al 2016 en una comparativa basada en el poder paritari de compra (PPC); és a dir, l’economia real. En els darrers tres anys, el PIB d’EUA ha registrat un creixement de 0.0% al 2008, -2.6% al 2009 i 2.6% al 2010, davant del 9.6%, 9.1% i 10.5% de Xina en el mateix període (eleconomista.com.mx, portafolio.co). Pell de gallina. És més, fa aproximadament una dècada l’economia americana triplicava la xinesa. De fet, cada x anys, els pronòstics es van escurçant. Vaja, sembla ser que fa anys que se sap que Xina serà la primera potència mundial, però es va actualitzant l’any. Fins no fa gaire deien que seria el 2020/5 i ara ja diuen que el 2016.

Però el treball de Xina en aquest sentit, no és nou i fa temps que s’hi esmercen. Com a economia emergent i coneixedora del mercat europeu, Xina, al 2010, ja va apostar per Grècia pel desembarcament a Europa (eleconomista.es). Ja hem parlat altres vegades de l’important que seria per Barcelona i el corredor del Mediterrani que la capital catalana fos la porta d’entrada a Europa de les mercaderies de les economies emergents. Recordeu, les megaregions; Barcelona en podria ser la capital de la cinquena europea. Si al 2010 ja anàvem tard, imagineu-vos ara. Motiu més per conscienciar-nos més encara de la necessitat d’esdevenir un estat independent en el si de la Unió Europea. Precisament per no deixar escapar oportunitats com aquesta i assegurar el nostre futur i el dels nostres fills. Aquest tren, vés a saber, potser ja ens ha passat i no tornarà a passar. Xina no estava ni està disposada a esperar que l’estat espanyol baixi del burro i aposti d’una vegada per l’eix del Mediterrani per tal de facilitar l’entrada dels productes asiàtics.

Ja ho veieu. Alerta amb la Xina. No se’n parla massa, però potser ha arribat l’hora de despertar-se. Quan era petit em deien “qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla”. Quan de temps porta la Xina treballant per esdevenir la primera potència mundial. Més tard o més aviat, l’era dels EUA possiblement s’haurà acabat. No sabem si serà per bé o per mal. Esperem i desitgem que, per bé de tots plegats, sigui per bé.