Eurovegas i el país sense llei

Apunt ràpid sobre Eurovegas després de tantes notícies. Em sembla bé, em sembla malament? I com que és ràpid i d’una idea sempre en deriva una altra, a veure què surt.

En fi, hi ha coses per estar-hi a favor i n’hi ha per estar-hi en contra. Com deia en alguna altra entrada, Eurovegas és el casino de La Riera multiplicat per 100 o per 1000. Amb tot el que això comporta. Bromes a part, entenc perfectament que això donaria molts llocs de treball i que la situació és molt delicada. Cert; segurament és l’única cosa positiva. I seria molt positiva perquè, ja no només els llocs directes, sinó també pels indirectes que crearia. Totxo, hostaleria i turisme. Perdó, aquest és el país que volem? Si és així, endavant. Un apunt: part de la culpa que siguem on som, és perquè basem massa part de la nostra economia en totxo i turisme.

També, com a liberal que sóc, no m’oposo a cap tipus de negoci sempre que estigui dins de la llei. I això cal que quedi molt clar. Que hi ha d’haver dones ( i per què no homes) que fumen i et parlen de tu? Perfecte endavant. Que hi ha d’haver gent gastant els seus diners? Fantàstic. Cadascú és lliure de fer el que vulgui mentre no molesti la resta. Per posar aigua al vi al got d’aquells que no hi estan d’acord per això, dir-los que potser és millor que tots aquests col·lectius estiguin dispersats arreu del país i actuant de manera presumptament il·legal ens alguns casos. Ja se sap, fet la llei fet la trampa.

Però, per mi, el punt clau, és el tema de la llei. És a dir, ni em sembla bé ni em sembla malament que hi hagués la possibilitat d’instal·lar-se això o quelcom semblant aquí. Personalment crec i desitjo una altre model de país però, no és a les meves mans. Tampoc és a les meves mans però, sí que no és una opinió, és que cap negoci hauria d’estar per sobre de la llei. A no sé que 1) la justícia no és per tothom igual i/o 2) si es fan lleis, precisament sembla que sigui per incomplir-les. No? Anem a la seva màxima llei. Aquella invulnerable i que tothom ha de seguir fil per randa. La carta magna, la Pepa que ha celebrat els seus 200 anys (i no ha envellit gens), la Constitución. Com que tinc pendent llegir-me-la, només cito el preàmbul; crec que serà suficient.

"La Nación española, deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien de cuantos la integran, en uso de su soberanía, proclama su voluntad de:

Garantizar la convivencia democrática dentro de la Constitución y de las leyes conforme a un orden económico y social justo.

Consolidar un Estado de Derecho que asegure el imperio de la ley como expresión de la voluntad popular.

Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones.

Promover el progreso de la cultura y de la economía para asegurar a todos una digna calidad de vida.

Establecer una sociedad democrática avanzada, y Colaborar en el fortalecimiento de unas relaciones pacíficas y de eficaz cooperación entre todos los pueblos de la Tierra".

De seguida m’ha vingut al cap la llei de partits, la negació de la voluntat dels catalans, la protecció de la nostra cultura, tradicions i, sobretot, llengua.... En fi...

Així doncs? Què fem? Diuen que Madrid ja ha dit que barra lliure i, algunes de les exigències d’aquesta gent són (segons vaig llegir a e-noticies i cas que siguin certes):

• Dos anys d'exempció del pagament de les quotes dels seus treballadors a la Seguretat Social.
• Dos anys d'exempció total o gairebé total del pagament dels impostos municipals, regionals i estatals.
• Aval de l'Estat per aconseguir un préstec de 25 milions d'euros que, en principi, seria sol·licitat al Banc Europeu d'Inversions.
• Cessió del sòl públic que li calgui, mitjançant les corresponents expropiacions, amb canvi d'ubicació dels habitatges protegits, si n'hi ha.
• Exclusivitat durant deu anys en la utilització del sòl que utilitzi.
• Avantatges respecte a la fiscalitat immobiliària i del sòl durant deu anys.
• Modificació de l'Estatut dels Treballadors per eliminar la regulació dels convenis col·lectius del personal empleat.
• Privilegis legals per a la contractació de personal estranger, entre ells, agilització de la concessió de permisos de treball.
• Canvis a la legislació sobre la prevenció del blanqueig de capitals, amb flexibilització dels controls.
• Autorització d'entrada de menors als casinos del complex.
• No vigència al complex de la legislació antitabac.
• Autorització d'entrada als casinos dels ludòpates reconeguts legalment com a tals.
• Construcció de les infraestructures que sol·liciti, o complements de les ja existents.

Algú dirà que s’ha de donar suport als emprenadors. Cert! Però, podem titllar a Sheldon Adelson d’emprenador?

En fi, quin país... Sembla com si en aquest país, saltar-se la llei tingui premi. Ja ho sabeu, si heu estat pagant els vostres impostos tota la vida, perfecte; sou uns ciutadans modèlics. Si heu estat estafant a hisenda tota la vida, premi, ara només et toca pagar un 10%. Una bonica manera de donar exemple.

Tot plegat em porta al 30 minuts d’ahir sobre la màfia siciliana. Ja és sabut que molta de la màfia italiana s’ha instaurat a Catalunya. Ahir deien que a Sicília fa temps que hi ha treva; a saber... potser més que treva, el que hi ha són excedències per un temps. Quan? Doncs mentre la llei espanyola (de la qual Catalunya en forma part), sigui la que és i sigui tant permissiva.

Tu tries, abandonar un país que no és model de pràcticament res, o treballar per tenir l’oportunitat de fer un país decent on regni de veritat la sobirania, la llibertat i l’excel·lència en tots els àmbits. També la podem espifiar però, almenys llavors no podrem donar la culpa a ningú.