Som uns il·legals

Alguns veuran en el títol de l’entrada una cosa que no és, però bé... El fet és que els llatins i mediterranis, crec que tenim a passar-nos la llei per l’arc de triomf. Dit d’altra manera som una colla d’il·legals. No complim amb la llei. En aquest país (en aquest cas s’inclouria Espanya i Catalunya) la gent té interioritzada, a diferència dels països nòrdics, el fet d’incomplir la llei de seguida que es pugui. I fa molta gràcia aquella pregunta que hom fa quan surt aquest tema que demana: “si tinguessis la certesa que no t’enxampen, estaries disposat a infringir la llei en benefici propi?” Però a aquesta pregunta hi falta un matís prou important. I és que cal anar tots coordinats. Evidentment, si la majoria infringeix, tampoc cal ser estúpid.

Dic tot això pensant, bàsicament, en tres coses que han sortit darrerament: el CAT a la matrícula, la insubmissió fiscal i la campanya “no vull pagar” els peatges.

I tot desemboca al mateix lloc. Alguns pensareu que cal queixar-se, cal plantar-se... tot el que vulgueu. Doncs jo no. Jo, senzillament, vull complir la llei i les lleis que facin el meu país. És més, trobo molt trist, tristíssim, que uns ciutadans es vegin obligats a incomplir les lleis perquè els seus -nostres- representants polítics no estan a l’altura. Què us penseu? El ciutadà anònim donant la cara i arriscant-se mentre els polítics miraran a una altra banda si hi ha problemes? Doncs a mi no em dóna la gana.

En primer lloc, el tema de la matrícula. Ja vaig escriure sobre el tema fa setmanes a l’entrada el CAT a la matrícula. Per què haig d’arriscar-me a que em multin per portar el CAT a la matrícula? Perquè, encara que molts no ho vulguin creure ni veure, portar-lo és il·legal. M’haig de resignar a no portar-lo mai? No, evidentment. El govern del meu país ha de liderar un procés d’emancipació i acabar fent les nostres pròpies lleis on -seríem molt burros si no ho féssim- poséssim el CAT a la matrícula si ho trobéssim necessari per diferenciar-nos d’un estat aliè.

La insubmissió fiscal. Ui sí! Ahir llegeia que "Foment del treball veu "absurda i populista" la insubmissió fiscal". Jo pràcticament també. Molt lloable la iniciativa de moltes empreses i particulars que ho fan però, val la pena? De què serveix si tampoc tenen les claus de la caixa? I, si aquests tenen problemes (segurament els tindran), respondrà la Generalitat? És a dir, novament, perquè al Govern no li dóna la gana, ciutadans innocents es veuen obligats a tirar pel dret i a desobeir la llei. Francament lamentable.

Finalment, això dels peatges. Iniciativa, en teoria, que va començar un ciutadà i ara, aprofitant que la cosa tira, SCI comença a abanderar-ho; tinc la percepció que SCI no és la primera ni darrera vegada que s’aprofita de l’avinentesa per treure’n un profit propi. Podem estar d’acord o on amb el tema dels peatges. Hi ha arguments per tot. El primer que la gent diu és “a Espanya no n’hi ha”. Molt bé, i a Xina hi ha la pena de mort i no per això l’hem d’instaurar nosaltres. Jo entenc que qui vulgui guanyar temps i algú ha creat una carretera que li permet fer-ho, s'ha de recuperar la inversió i guanyar-hi diners; no deixa de ser un negoci. També sembla coherent que paguin aquells que contaminen més... Vaja, possiblement el sistema no és el millor però, no pagar? Altre torn, incomplir la llei perquè hem de pagar els d’aquí i els d’allà. És com si vaig al Caprabo (no hi vaig mai però ho dic perquè és del grup Eroski i, per tant, basc) agafo uns productes i en passar per caixa dic: “perdoni, no vull pagar. No estic d’acord que amb els meus diners els bascos puguin fer x”. Oi que no té massa lògica?

Per tant, si us plau, deixem d’incomplir la llei. Si tant europeus som o volem ser, podríem començar per complir la llei i, si no ens agrada, treballar per canviar-la. Jo estic fart d’haver de justificar-me com a català o haver d’incomplir la llei per esdevenir el que vull ser i el que sento. Els polítics haurien de satisfer aquestes coses dels ciutadans que representen. Almenys jo, l’únic que vull és poder ser un ciutadà del món normal com qualsevol altre. Senzillament ser. I ser sense que això comporti ser un delinqüent.