Baròmetre CEO

Bé, no és la primera vegada que faig una interpretació personal del baròmetre del CEO. La darrera vegada que ho vaig fer, va ser el de la primera onada del 2012; és a dir, l’anterior al que s’ha presentat aquesta setmana. 

Les meves conclusions, vénen a ser les mateixes que en l’anterior baròmetre. Transcric textualment el que vaig escriure. “O bé no s’ha de fer cas d’aquests baròmetres i/o la societat catalana és molt, molt, mooooooooooooolt complexa. Massa i tot. Ja ho he dit en reiterades vegades, Catalunya és un país molt estrany. Amb tot això, cal afegir-hi una altra conclusió que vaig constatant d’ençà d’un temps: la política és molt complicada i jo particularment no entenc un borrall de res del que està passant. Doncs, vinga! Fem una lleugera anàlisi d’algunes de les preguntes i reflexionem-hi. Ep, avís a navegants! No sóc sociòleg ni estadístic i intentaré utilitzar el sentit comú”. Evidentment no se m’escapa que per primera vegada el sí a la independència ja és majoria; 51%. Per contra, només un 21% diria que no. Anem a pams; analitzem algunes de les preguntes i respostes que en la darrera ocasió. 

Pregunta 15: “Es considera vostè molt informat/ada, bastant, poc o gens informat/ada del que passa en política?” 

 Puja la gent que diu que està molt informada, baixa la que bastant i puja la que poc i gens. Fantàstic. Anem molt bé. La culpa és dels polítics però, el català, sap alguna cosa de democràcia i política? En fi, i, la gent que s’informa, com s’informa? 

Pregunta 16: “Vostè a través de quins mitjans s’acostuma a informar dels temes polítics?” 

És a dir, cada vegada ens informem menys. Una bona manera d’anar de savis. No acabo d’entendre com ha pujat el percentatge de gent que considera que està molt informada si tots el mitjans d’informació baixen. Com s’informa? 

Pregunta 18: ”Està vostè molt, bastant, poc o gens satisfet/a amb el funcionament de la nostra democràcia?” 

Si bé els bastant satisfet es compensa amb el gens satisfet, el % de molt satisfet puja lleugerament. Ja m’explicaran com s’ho fan. Jo que, particularment, trobo que anomenar el que tenim democràcia és un acudit de mal gust… 

Les que vénen ara són molt curioses: 

Pregunta 23: “Vostè com es defineix d’extrema esquerra, esquerra, centre esquerra, centre, centre dreta, dreta o extrema dreta?(*)” 

Trauït per tal que tots en entenguem. De l’extrema esquerra al centre tenim un 72.2%. Del centre cap a l’extrema dreta, un 35.3% Creix el percentatge de gent que no ho sap o no contesta. És natural, raonable i ben lògic. A Catalunya, no es pot ser de dretes ni esquerres perquè les polítiques les fan a Madrid. Crec que, aquesta gent reflecteix perfectament aquesta característica. 

Pregunta 24: “A quin punt d’aquesta mateixa escala de l’eix esquerra-dreta col·locaria vostè els següents partits? (*)” 

Si prenem el 7 com a extrema dreta i 1 com a extrema esquerra, podem observar com la gent situa els diferents partits polítics en l’eix ideològic. Semblaria clar que PP és el més dretà, seguit de C’s i, finalment CiU; que seria del centre dreta. Sembla lògic també que SI estigui al bell mig (centre) tenint en compte que promulguen amb el concepte de transversalitat. 

Pregunta 32: “Si demà se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya, a quin partit (*) o coalició votaria?” 

En aquest punt val la pena fer un exercici. Amb números rodons, tenim que el 72% es defineix entre extrema esquerra i centre, mentre que només 35% es defineix entre centre i extrema dreta. Si demà celebréssim eleccions, què votaria la gent? Jo, no ho entenc. Essent majoritàriament la gent d’esquerres (o, això diuen), els partits que la gent col·loca entre entre centre i extrema dreta (Si, CiU, C’s i PP) sumen un 35%, mentre que els partits que la gent col·loca entre centre i extrema esquerra sumen 28.2%. Un resultat força igualat, no? El problema entenc que rau en els que no votarien, els indecisos i els que no contesten. Conclusió fàcil: la gent diu que és d’equerres i vota dretes. Curiós. 

Arribats a aquest punt, la pregunta estrella i que ha donat més titulars als mitjans: 

Pregunta 39: “I més concretament, si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?” 

Celebro que el vent bufi a favor. De veritat. Alguns diuen que està manipulada. Segurament. No em crec que un 24.7% hi estigui en contra! No pot ser. No hi pot haver tanta gent tan ignorant. 

Bromes a part, crec que cal llegir aquests resultats conjuntament amb la intenció de vot dels mateixos perquè, malauradament, és on hi ha la clau de tot: 

Interessant. El percentatge de gent del PP que votaria sí, ha baixat. El de CiU ha pujat quasi 10 punts. També puja el d’ERC, ICV, PSC i, -sorpresa!- C’s. Per contra, el de ScI baixa. 

Significativa l’espanyolització o creixement antiindependentista del PP, PSCOE i, molt sorprenent la baixada del percentatge dels que votarien en contra de la independència dels votants de C’s; han passat del no a no anar-hi o que no ho saben. Mica en mica... 

Quan dic interessant és per centrar l’atenció en el votant de CiU. La pregunta que hom es fa és quan el President Mas apostarà definitivament per la independència. Diuen, quan el poble ho demani. Jo m’atreviria a dir que no és del tot cert. Si fos un polític romàntic i dels de veritat i pensés amb el poble, seria així però, no ho és. Ni ell ni cap dels que hi ha. Des del meu punt de vista, Mas apostarà per la independència, no quan una àmplia majoria dels catalans hi estigui a favor, sinó quan una àmplia majoria dels seus votants hi estiguin a favor. Coses molt diferents. A la meva manera d’entendre, Mas ni cap altre polític, no posarà en risc el 35.5% dels seus vots. Trist però, és així. Dic posar en risc perquè els independentistes de CiU, malgrat aquesta no aposti clarament per la independència, continuen i continuaran votant Pujol la coalició, mentre que –entenc- el 35.5% d’unionistes, el dia que Mas apostés per la independència, se n’anirien al PP; perquè tots ens entenguem, menys regidors, menys diputats i tot el que se’n pugui derivar. 

És comprensible des d’un punt de vista comercial, que és amb el que s’ha convertit la política, però, no des d’una vessant filosòfica, clàssica i romàntica. Amb aquests xifres, si el poble de Catalunya ho demana, el president que ens representa hauria de posar fil a l’agulla. Com us deia però, com que el polític actual generalment pensa en els seus interessos i no amb els del poble, posar en risc un 35.5% dels seus votants per fer el Bé pel país, és un sacrifici massa gran. 

Finalment dues lectures. Trist que tinguem polítics d’aquesta baixa talla. Per contra, optimisme perquè els votants de CiU independentistes van pujant cada baròmetre. Veurem el proper.