Gràcies #PresidentMas

Dia històric. Com fa dies que dic, s’estan succeint les coses a una velocitat escandalosa. A aquest ritme, ja no sé què he escrit, què he pensat, comentat i/o enviat per correu. La il·lusió em sobrepassa. Ja em perdonareu. No dono l’abast però, no volia que la darrera entrada fos la crítica a l’esborrany de resolució de CiU. No el retiro ni em penedeixo d’haver-lo escrit però, no vull que sigui l’últim. El que escric, és el que penso en el moment que ho escric; el 99,9% de vegades, no em deixo endur pel cor ni la sang calenta i són arguments raonats i pensats. 

Així doncs, avui, després de tantes crítiques al president Mas, cal donar-li les gràcies. Porta un parell de discursos sublims. El primer, ja el vàrem sentir a Madrid; el darrer, el d’avui al debat de política general al Parlament de Catalunya. Podria afirmar que subscric majoritàriament les darreres quatre pàgines. Tinc pensada, amb més calma, una entrada dedicada al meu sentit comú; tot i que no reconegut, sento que tinc un gran sentit de l’olfacte/intuïció/sentit comú per aquestes coses. Sento com tot el que he escrit pren sentit; ja us ho desbrossaré en properes entrades. 

L’important avui, és el discurs del president Mas i les seves conseqüències imminents. Avui sí, avui ha estat el president que esperem i desitgem. No ha dit res que no sapiguem o no hàgim dit o escrit molts però, que ho digui ell, és una gran notícia que ens ha de fer feliços per uns instants. Evidentment, és un gran pas però, un, i n’haurem de fer més si volem satisfer els nostres anhels. En primer lloc, les eleccions al 25 de novembre. I, en segon i més important que la primera, ha afirmat textualment que “Aquest Parlament ha votat en més d’una ocasió que Catalunya té dret a l’autodeterminació. Ha arribat l’hora d’exercir aquest dret, de manera democràtica, pacífica i constructiva”. Trobareu tot el discurs per Internet. 

Així doncs, com deia, un pas més. Immens però, un més. Ara, com molt dèiem, cal esperar què diu el programa electoral de CiU. I, en funció del que digui, cal mostrar-li suport. Cal que el President sàpiga que estem amb ell. Ell ha decidit fer història i, sí és així, que no quedi per a nosaltres. Cal que CiU plantegi en el seu programa electoral un full de ruta clar. L’objectiu nacional al que s’ha referit, ha afirmat que és preferible que s’aconsegueixi en una legislatura. Jo també; i molts més. Però, al programa electoral (avui tampoc calia), cal definir què és l’objectiu nacional per tal que no hi hagi dubtes i traçar un full de ruta. 

Si així és, com deia, màxim suport. Alguns votaran Pujol, d’altres votaríem Mas per mostrar-li el nostre clar suport si està per aquesta labor. De fet i, ara que ho recordo, permeteu-me felicitar Alfred Bosch pel seu tweet de l’altre dia on afirmava “Tothom ben a prop del president Mas. No el podem deixar sol”. Aquesta ha de ser l’actitud. No estic demanant el vot per a CiU incondicionalment, sinó constatant el que deia el representant de E(RC)+RCat+CatalunyaSí a Madrid: no el podem deixar sol. I, donant-li el suport si traça un full de ruta clar, serà la millor manera de demostrar-li. 

Veurem què passen els propers dies. Entenc que la resolució que havia de caure el dijous, acabarà, mai millor dit, en paper mullat. O no. Amb la declaració del president Mas d’avui, qualsevol resolució serà anecdòtica. La feina que calia fer aquesta setmana, ja està feta. 

Per avui, res més. Gaudiu del moment històric. Jo, personalment, estic content i feliç. Encara no hem arribat a Ítaca però, els mariners veiem terra. S’enceta un procés on caldrà molta generositat i humilitat per part de tots. Un procés on caldrà que remem tots a una per la causa comuna. Per nosaltres però, també per a ells, pels que vénen darrera nostre. Felicitats a tots els nous independentistes, i també moltes felicitats als que ho som des que tenim ús de raó. Entre tots, ho farem possible. No serà fàcil però, serà. I tots tenim el deure i l'obligació de participar-hi activament.