El Col·lectiu Emma (2)

No és la primera vegada que escric sobre el Col·lectiu Emma. La primera vegada que ho vaig fer va ser amb l’entrada que porta el seu nom: El Col·lectiu Emma. En aquesta ocasió però, no és per explicar què són i què fan, sinó que, amb molta humilitat i tenint en compte que aquest bloc no és massa llegit per massa gent, donar-los les gràcies o -si és que es pot anomenar- fer-los una mena de tribut o homenatge. 

Sempre he entès que donar les gràcies és de ser educat i, el Col·lectiu Emma no se’n pot quedar al marge. Com apunto a l’apartat dedicat al futur del meu llibre Construint la meva Catalunya ideal (us el podeu llegir i descarregar gratuïtament), un dels pilars bàsics i necessaris en el procés cap a la independència de Catalunya, i que algun dia se’ls hi haurà de donar les gràcies de manera més formal/institucionalment és, precisament, el Col·lectiu Emma. Per què? Senzillament pel que apunta Salvador Garcia en una entrevista a Vilaweb i que podeu llegir aquí. 

Salvador Garcia és un dels membres del Col·lectiu i, podríem dir, el cap visible però, n’hi ha més. No em voldria equivocar però, també en formen part o hi col·laboren Carles Boix, Edward Hugh, Toni Strubell, Mattew Tree... Gràcies de nou. Em repeteixo però, m'és necessari donar les gràcies sovint. Herois i patriotes que treballen incansablement per la nostra imatge. A mi m’agrada definir-los com els nous patriotes visibles; persones que van sortint als mitjans de comunicació i que tenen clar que l’important és el què, i no el qui. Si se’m permet i per entendre’ns, són la nova fornada de Salvador Cardús, Lluís Solà i Sala... Ho percebo d’aquesta manera; espero que no se’m mal interpreti. No sé si és perquè és en la realitat que em moc però, crec que cada vegada en sentirem a parlar més. 

Mentre alguns es preocupen d’unes coses, d’altres es preocupen per la nostra reputació internacional i que el que es digui sigui cert o no sigui esbiaixat. No recordo qui va ser que va dir que els que s’havien de preocupar per Catalunya i els catalans eren -tot i que algú li pugui sorprendre- els mateixos catalans. Quan hàgim de declarar la independència, ens farà falta suport internacional i, al pas que va el Govern, no sé si el tindrem. Sort en tenim del Col·lectiu Emma per intercedir-hi de manera efectiva. 

Sí, efectiva. Com molts haureu notat, d’ençà d’un temps cap aquí, en diversos mitjans internacionals es parla de Catalunya. Antigament se’n parlava d’una manera i, darrerament, sembla que han canviat les tornes cap a positiu. Gràcies a la tasca dels seus components que estan a l’aguait del que pugui sortir per redreçar-ho. És d’aquesta manera que, cada vegada més, ens coneixen com som realment i el problema que tenim. 

Com deia, és de molt d’agrair la tasca del tot altruista que fan els membres del Col·lectiu però, alhora, denota la manera d’actuar dels que realment ens haurien de defensar i explicar què volem. I aquests, el Govern mateix, malauradament sembla que no van en aquesta línia. Ara, es veu que centraran esforços per explicar el pacte fiscal al món. Quan ho vaig llegir em pensava que era una broma de mal gust. El que cal és fer amics i dir-los que volem ser un estat i no pas centrar el problema amb un tema econòmic. 

Per acabar, una curiositat que no sé si, cas que se’ls hi pugui demanar i/o pugui ser de la serva jurisdicció, m’agradaria transmetre’ls. Es tracte del redactat de la carta de les Nacions Unides. Està en diverses versions però, em centraré amb tres de concretes: l’anglesa, la francesa i l’espanyola. En el seu article 1.2 sobre els propòsits de les Nacions Unides hi diu: 

• To develop friendly relations among nations based on respect for the principle of equal rights and self-determination of peoples, and to take other appropriate measures to strengthen universal peace;
• Développer entre les nations des relations amicales fondées sur le respect du principe de l'égalité de droits des peuples et de leur droit à disposer d'eux-mêmes, et prendre toutes autres mesures propres à consolider la paix du monde; 
• Fomentar entre las naciones relaciones de amistad basadas en el respeto al principio de la igualdad de derechos y al de la libre determinación de los pueblos, y tomar otros medidas adecuadas para fortalecer la paz universal; 

Curiós que en versions no espanyoles es parli d’autodeterminació o d’ells mateixos i en canvi en l’espanyola es parli de determinació. 

En fi, moltes gràcies per la tasca. Més enllà de les persones humanes anònimes, algun dia se us reconeixerà la gran feina que esteu fent per la construcció del nostre nou futur estat. Gràcies.