Reflexions Mani #11s2012

Vaig tard, ja ho sé... Però, a banda que ja vaig dir ahir que per motius de salut no he pogut fer les valoracions abans, també entenc que calia fer les coses en fred. Deixar passar una dies abans de reflexionar en calent. Sigui dit de passada, que pensava el mateix uns deis abans de la manifestació del passat dia 11, que el mateix dia 11 i que avui mateix i possiblement demà. D’altra banda, també estic treballant amb una entrada sobre la negativa al concert econòmic / pacte fiscal / engany fiscal / martingala... i camí a seguir.

Fent ús de la meva condició d’enginyer, em veig obligat a contemplar diverses possibilitats. A ser racional i pensar amb el cap. Per cert, i obro un parèntesis, sabíeu que Aristòtil creia que el cervell servia per refredar la sang que escalfava el cor? D’aquí l’expressió pensar en fred o ser un persona freda... Tanco parèntesis... Per tant, pensant en fred i amb el cap, contemplaré diverses possibilitats. Els informàtics, alhora de programar quelcom, no ens podem deixar portar pels sentiments ni les poques probabilitats. Cal contemplar-les totes. 

Per tant, com que part dels que poden llegir això només es quedaran amb les coses negatives, vagi per endavant que no és una visió pessimista i que acabaré amb reflexions optimistes. No us quedeu només amb les que segueixen. De la mani, tinc sentiments molt contradictoris. Suposo que alguns, no us agradarà llegir-los. Suposo, com tampoc els agradava llegir a altres quan deia que el pacte fiscal era una enganyifa que no aniria enlloc. 

Us imagineu fer una manifestació davant de les oficines de Google a Silicon Valley reclamant un Itunes? Pels que no sabeu de què va l’Itunes, dir-vos que és un producte d’Apple, la competència. O, us imagineu que voleu un telèfon que el té en exclusiva una operadora telefònica i us manifesteu davant les oficines de la vostra operadora actual que, evidentment, no té el telèfon per tal que l'adquireixi? A veure... Algun altre exemple... Us imagineu manifestar-vos davant de les oficines d’Audi perquè voleu que el vostre Audi porti l’emblema de BMW? Vist així, suposo que molts respondreu que no, que no us ho imagineu. És normal. Els senyors de Google, us dirien que si vols un Itunes, vagis a can Apple; els de l’operadora x et dirien que vagis a l’operadora y; els d’Audi et dirien que et compris un BMW. 

Això és el que va passar el dia 11. 1,5 milions de persones demanat que CiU sigui una cosa que, vés a saber si vol ser o és. Ara, i ja ho desbrossaré en properes entrades, sembla que sí. I me n’alegro! Però, en termes generals, desitjar que un altre desitgi... Complicat. I més, tenint en compte que hi havia tres ofertes electorals oferint i podien satisfer la voluntat de la gent... Fet que em comporta a creure, novament, que la gent no vol la independència, sinó que la tinguem de la mà de CiU. 

D’altra banda, molta gent va dir que era una manifestació democràtica... Vaja, jo, quan per la força vull canviar les regles del joc o un govern, és de tot menys democràcia. Per fer-ho, hi ha una cosa que es diuen eleccions on cadascú vota -hauria de votar/valorar- el projecte més adient. Quan una multitud fa això, té un altre nom que el sap tothom. I, avís a navegants... no és “Barça, Barça, Barça”. Vaja, poca maduresa política i democràtica dels catalans. Trist però, és així. 

Dit tot això, va ser fabulós. Jo no hi era però, fou magnífic. En aquest cas, els fins justifiquen els medis. M’entristeix que tinguem tant poca maduresa però, m’alegra molt que 1,5 milions donin la cara per la independència. El lema era clar i molta gent es va mullar. Els catalans van respondre a la crida de l’ANC. A les xifres de la manifestació, caldria sumar-hi part del més de mig milió de gent que la va seguir per TV3 (la seva) i alguns altres que la devien seguir per altres mitjans o que són independentistes i no la van seguir. A més, la manifestació es va fer sense incidents. Tota una declaració d’intencions per la via pacífica; que no democràtica. 

No només això, sinó que el món se’n va fer ressò. Al Col·lectiu Emma, que ja té molta feina darrerament i més que en tindrà, se n’hi va girar molta més. Vaja, aquesta va ser la nostra targeta de presentació i, d’ençà del dia 11, el món ens veu i percep d’una altra manera. També és una molt bona notícia. Tanmateix, haurem de veure com es tradueix tot plegat a l’arc parlamentari i en representació política. 

En definitiva, com diuen a l’oest i al sud “viento en popa”. Amb l’11 de setembre els catalans van mostrar el que volem ser i van fer entendre al president Mas cap on havien d’anar les coses. Ja fa un temps que l’olla bull. Els esdeveniments es precipiten a una gran velocitat. L’inici del final ja ha començat. Possiblement, abans que dir Ítaca, podríem dir que veiem terra. Es motiu per estar content. Amb tot però, no ho oblidem, una vegada mostrat, cal demostrar-ho a les urnes.