Els valors
La setmana passada fèiem referència als drets fonamentals mitjançant l’entrada corresponent. Ja ho apuntava aleshores que el problema, més que polític era un tema de valors. Valors que un adquireix al madurar, tot i que veient alguns animals, sembla que els tenim de manera instintiva. Vull dir que sovint, els animals, teòricament menys intel·ligents que nosaltres, compensen amb escreix aquesta presumpte mancança amb una molt superior virtut altruista i de valors.
Deixant de banda el dèficit democràtic i vulneració dels drets fonamentals que hauríem de tenir garantits, avui vaig un pas més enllà. Ep! No és que ho deixi de banda, que per si sol és gravíssim, sinó que ja ho dono per sabut i avui prefereixo parlar d’un altre tema que em preocupa. A la meva manera d’entendre-ho, es juguen dues lligues completament diferents. Per posar dos extrems, a una banda situarem als tirans i hipòcrites que formen part de grans institucions. En la majoria dels casos i per entendre’ns, els rics i/o poderosos: polítics majoritàriament, però també empresaris que creuen que tot s’hi val. En l’altre extrem, hi posaríem els amish com a concepte. Per als qui no els coneixeu, els amish són un grup religiós cristià majoritàriament localitzats a EUA i Canadà que han renunciat a les noves tecnologies i que viuen lluny de la societat en el seu propi temps.
Naturalment, he posat dos extrems. El segon possiblement més que el primer perquè és menys notori. Però, en definitiva, el que vull dir és que els primers són aquells que han perdut els valors. Ja no només es passen per l’arc de triomf els drets humans, sinó que van més enllà per interessos purament polítics i econòmics. Un bon exemple n’és el canvi climàtic. Algú encara pensa que aviat s’imposarà el cotxe elèctric i que és un mal moment per comprar un cotxe amb combustible fòssil? Més enllà de l’argument lloable de salvar el planeta i compartir-lo totalment, algú es creu que algun dia prohibiran els combustibles fòssils? Si la tecnologia ja existeix des de fa temps, perquè tot just estem a la beceroles? És només un exemple. Un altre exemple del tot s’ho val que la gent no hi dona importància són les dades privades. Què coi és això que ens segueixin? Que recullin les nostres dades per saber on hem estat? Quant això, només una notícia que he llegit fa poc: les teves dades personals a Internet valen 870€. Això sí, si te les demanen per aplicar-te un 10% en perfums, dóna-les!
En canvi, els amish van amb carros i no tenen Internet. Aturem-nos aquí per explicar-ho. Al meu entendre, no cal que vivim com els amish ni molt menys. Els que estem a la lliga diferent als poderosos, afortunadament tenim una concepció diferent del món (versus els tirans i els mateixos amish). Tenim consciència del canvi climàtic i mirem de fer tot el que podem per combatre’l, per exemple. Som molts els que anem a comprar amb carro, i som molts els que no utilitzem bosses de plàstic i/o fem ús de la carmanyola. Hem de fer molt més? Oi tant! No obstant, no només recuperem aquests antics valors dels nostres avis o besavis, sinó que noto una espècie de retorn cap al passat que em fa ser optimista perquè tinguem un món una mica millor. Retorn cap al passat significa aquesta consciència ecològica, aquest comerç de proximitat. També donar prioritat al petit comerç en front de les grans superfícies. Alguns encara valorem el tracte humà d’un botiguer, perquè encara en queden.
Conjuntament, també som molts que encara fem valdre la paraula per davant d’un text. Em refereixo a que sembla que avui en dia, tot hagi de quedar per escrit per poder-se retreure les coses en un futur. Naturalment, tot escrit en correus o xats que podem consultar en el nostre gran coartador de llibertat i que ens condiciona constantment, el mòbil. Antigament no funcionàvem així... i no tinc clar que hàgim anat endavant, sinó més aviat enrere. En definitiva, roda món i torna al born. Com a societat, després de l’aventura de la deshumanització de les coses, em sembla que ens adonem que el passat era millor en certs aspectes. Digueu-me romàntic, però em fa la sensació que torna una mica el clàssic.
Per a mi, el món ideal seria un mix dels dos móns i penso que hi ha esperances per recuperar-lo en alguns casos i en petit comitè. D’una banda, les comoditats del món actual, a les que no tenim perquè renunciar. De l’altra els valors del món antic. Són coses completament diferents les unes de les altres. Alguns diran que l’evolució tecnològica és antagònica als valors antics. No hi estic d’acord. Les energies renovables en són un clar exemple. Cal que tornin els valors per salvar-nos. Cal que la societat es torni a humanitzar. Tot comença amb una abraçada, i darrerament en veig moltes, de manera que no està tot perdut perquè els adolescents d’avui i de demà, no només coneguin el cost de les coses, sinó el valor intrínsec de les mateixes.
Deixant de banda el dèficit democràtic i vulneració dels drets fonamentals que hauríem de tenir garantits, avui vaig un pas més enllà. Ep! No és que ho deixi de banda, que per si sol és gravíssim, sinó que ja ho dono per sabut i avui prefereixo parlar d’un altre tema que em preocupa. A la meva manera d’entendre-ho, es juguen dues lligues completament diferents. Per posar dos extrems, a una banda situarem als tirans i hipòcrites que formen part de grans institucions. En la majoria dels casos i per entendre’ns, els rics i/o poderosos: polítics majoritàriament, però també empresaris que creuen que tot s’hi val. En l’altre extrem, hi posaríem els amish com a concepte. Per als qui no els coneixeu, els amish són un grup religiós cristià majoritàriament localitzats a EUA i Canadà que han renunciat a les noves tecnologies i que viuen lluny de la societat en el seu propi temps.
Naturalment, he posat dos extrems. El segon possiblement més que el primer perquè és menys notori. Però, en definitiva, el que vull dir és que els primers són aquells que han perdut els valors. Ja no només es passen per l’arc de triomf els drets humans, sinó que van més enllà per interessos purament polítics i econòmics. Un bon exemple n’és el canvi climàtic. Algú encara pensa que aviat s’imposarà el cotxe elèctric i que és un mal moment per comprar un cotxe amb combustible fòssil? Més enllà de l’argument lloable de salvar el planeta i compartir-lo totalment, algú es creu que algun dia prohibiran els combustibles fòssils? Si la tecnologia ja existeix des de fa temps, perquè tot just estem a la beceroles? És només un exemple. Un altre exemple del tot s’ho val que la gent no hi dona importància són les dades privades. Què coi és això que ens segueixin? Que recullin les nostres dades per saber on hem estat? Quant això, només una notícia que he llegit fa poc: les teves dades personals a Internet valen 870€. Això sí, si te les demanen per aplicar-te un 10% en perfums, dóna-les!
En canvi, els amish van amb carros i no tenen Internet. Aturem-nos aquí per explicar-ho. Al meu entendre, no cal que vivim com els amish ni molt menys. Els que estem a la lliga diferent als poderosos, afortunadament tenim una concepció diferent del món (versus els tirans i els mateixos amish). Tenim consciència del canvi climàtic i mirem de fer tot el que podem per combatre’l, per exemple. Som molts els que anem a comprar amb carro, i som molts els que no utilitzem bosses de plàstic i/o fem ús de la carmanyola. Hem de fer molt més? Oi tant! No obstant, no només recuperem aquests antics valors dels nostres avis o besavis, sinó que noto una espècie de retorn cap al passat que em fa ser optimista perquè tinguem un món una mica millor. Retorn cap al passat significa aquesta consciència ecològica, aquest comerç de proximitat. També donar prioritat al petit comerç en front de les grans superfícies. Alguns encara valorem el tracte humà d’un botiguer, perquè encara en queden.
Conjuntament, també som molts que encara fem valdre la paraula per davant d’un text. Em refereixo a que sembla que avui en dia, tot hagi de quedar per escrit per poder-se retreure les coses en un futur. Naturalment, tot escrit en correus o xats que podem consultar en el nostre gran coartador de llibertat i que ens condiciona constantment, el mòbil. Antigament no funcionàvem així... i no tinc clar que hàgim anat endavant, sinó més aviat enrere. En definitiva, roda món i torna al born. Com a societat, després de l’aventura de la deshumanització de les coses, em sembla que ens adonem que el passat era millor en certs aspectes. Digueu-me romàntic, però em fa la sensació que torna una mica el clàssic.
Per a mi, el món ideal seria un mix dels dos móns i penso que hi ha esperances per recuperar-lo en alguns casos i en petit comitè. D’una banda, les comoditats del món actual, a les que no tenim perquè renunciar. De l’altra els valors del món antic. Són coses completament diferents les unes de les altres. Alguns diran que l’evolució tecnològica és antagònica als valors antics. No hi estic d’acord. Les energies renovables en són un clar exemple. Cal que tornin els valors per salvar-nos. Cal que la societat es torni a humanitzar. Tot comença amb una abraçada, i darrerament en veig moltes, de manera que no està tot perdut perquè els adolescents d’avui i de demà, no només coneguin el cost de les coses, sinó el valor intrínsec de les mateixes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada