Religions a l’escola

La setmana passada llegia una interessant notícia a Vilaweb: «Educació impulsa un pla pilot per impartir religió islàmica com a assignatura optativa als centres educatius públics de Catalunya». Per ara, només hi ha previsió d’implementar-ho a quatre àrees educatives de Catalunya (entenc que al Consorci d’Educació de Barcelona i als Serveis Territorials d’Educació al Baix Llobregat, Girona i Tarragona) i tan sols al primer curs d’educació primària (6 anys si no m’erro) i al primer d’educació secundària obligatòria (ESO) (12 anys si ho entenc bé), però ja és un principi. 

Reconec que estic molt desfasat quant a matèria d’ensenyament i per intentar vessar-la el menys he buscat les assignatures que es cursen a primària i a ESO. A primària és fàcil perquè no tenen optatives. A l’ESO la cosa canvia. Entre les comunes hi veig Religió o Cultura i Valors Ètics. Suposo que és la clàssica que hem fet la majoria de la meva generació en centres públics i que era religió (catòlica) o ètica. Quant a les optatives hi veig: Biologia i Geologia; Física i Química; Llatí; Economia; Ciències Aplicades a l’Activitat Professional; Emprenedoria; Tecnologia; Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Informàtica); Segona Llengua Estrangera; Educació Visual i Plàstica; Filosofia; Música; Arts Escèniques i Dansa; Cultura Científica, i Cultura Clàssica. Diu que se n’han de cursar tres. 

Pel que fa al cas que ens ocupa, trobo molt interessant que finalment a l’escola pública s’imparteixi docència d’una altra religió que no sigui la catòlica. No obstant això, i tot i que és un bon principi, em sembla poca cosa. Particularment, amb els anys m’he adonat de la font de cultura i coneixement que aporten les religions. Ja parlo en plural perquè em semblen totes interessants. Ara per ara, em sap greu no tenir coneixements d’altres religions. Realment ho trobo una mancança i n’hauria tret molt més profit que no pas amb la literatura, per posar un exemple (sense ànim d’ofendre... entenc que tot va a gustos). I el motiu és simple: res del que hi ha actualment s’entendria sense les religions. Tant pel bé com pel mal. Les religions no són només espiritualitat, sinó també història, llengües i arquitectura. Què seria, per posar un exemple, de la Vall de Boí sense les esglésies romàniques? O Granada sense l’Alhambra? El tema espiritual llavors cadascú ja s’espavila i no té res a veure una cosa amb l’altra... 

Per tant, em sembla molt bé que s’imparteixi i els més menuts puguin conèixer una altra religió. És més, no entenc per què no s’ha fet abans. Més enllà del coneixement propi (encara que per les edats no em sembla que en treguin gaire profit), de ben segur que establirà ponts entre comunitats. Em ve al cap el cas de Vic, on precisament no hi ha conflictes entre comunitats gràcies a la bona cohesió que hi ha. Tanmateix, per quina raó han de ser excloents? I per què només religió catòlica o islàmica? Per què no es suprimeix l’assignatura de religió catòlica i se’n fa una de ciències religioses? On el més menuts puguin aprendre els pilars bàsics del cristianisme, l’islam, però també el judaisme, el budisme, l’hinduisme i d’altres que ignoro? Crec que tots en sortiríem beneficiats. 

Dit això, veig que l’ensenyament no ha canviat gaire d’ençà de la meva època. Sento si aquí la vesso. Vull dir que de les matèries que vaig estudiar jo fa trenta anys en vaig treure poc profit i no veig que la cosa hagi canviat gaire. O poc. Diria que trobo més interessants les optatives que les comunes. Sol passar sempre... De què serveix fer obligatòriament Educació Física si no va acompanyat d’una bona alimentació? Francament, li trobo a faltar: una assignatura que fos alimentació i salut, per dir-ho d’alguna manera. I no pas com a optativa, sinó obligatòria, i en tot cas Educació Física com a complement optatiu. Economia... bé... almenys, que amb setze anys, que entenc que més d’un ja té paga, tingui alguns coneixements bàsics de com gastar-se i no malgastar-se els diners. També la faria obligatòria. Filosofia... optativa... i sort que em sembla que la vàrem recuperar... Que els fa por que la gent pensi i raoni? Qüestioni? Entenc que sí. Però què seria el món sense la filosofia. 

Finalment, una que fa temps que reivindico. I si es pot impartir religions (en plural) sense caure en l’adoctrinament no hi ha excusa per no impartir-la: ciències polítiques. Sí. Cal tenir present que en acabar l’ESO els queden un parell d’anys per tenir vot en aquest país. I amb quins coneixements polítics surten de l’escola? Cap ni un, més enllà d’alguna possible pinzellada explicada dintre l’assignatura de Ciències Socials. Doncs ja vindria a ser hora que es donessin coneixements polítics a l’escola pública. Almenys per arribar a la majoria d’edat amb els coneixements per votar en conseqüència. Mesura impopular? Sí... alguns em titllaran d’antidemòcrata però les coses son com son... Sufragi universal? Sí, però amb coneixements. El que hi ha en joc em sembla massa per deixar-ho en mans de gent sense coneixements que es creuen el que els diuen o que voten aquell o l’altre perquè té un millor somriure.