Fi de l’estat d’alarma

El passat diumenge es va posar fi a l’estat d’alarma. Paradoxalment, això ens hauria d’alarmar i/o posar en alerta. Almenys, després de veure les primeres imatges de celebració per la finalització de dit estat. Tristament, les imatges de Barcelona, i suposo que les que no han transcendit d’altres municipis, eren d’esperar. Tampoc cal fer-nos trampes al solitari... El que em fa més gràcia de tot és que em va semblar sentir per la ràdio que els mossos posarien controls entre les 22.00 i les 23.59 del mateix dissabte perquè la gent no se saltés el confinament. No sé si era una espècie de broma. Si ho era, per cert, força de mal gust.

Posar-se a fer controls durant dues hores, i que aquest parell d’hores siguin les dues darreres abans que s’acabi l’estat d’alarma, ja de per si és ridícul. Però encara ho és més perquè aquesta voluntat i ímpetu per fer complir la llei, es devia acabar amb la fi dels mateixos controls. A partir de les 0.00 del diumenge, barra lliure. Tothom al carrer. Tot i que crec que no es podia, algun bar [despistat, segur] obert, i sinó, trobades per beure, fer-la petar, sense mascaretes, més de sis persones i sense mantenir la distància de seguretat. Això sí! Les dues hores abans tots els agents mobilitzats. Algú podria dir que la celebració era pel retorn a primera de l’Espanyol però, francament, ho dubto.

En fi... Més enllà d’aquest problema (res nou des que va començar la pandèmia fa més d’un any), el problema no és aquest, sinó la baixada de guàrdia per part de la societat. O més que la baixada en si, les possibles repercussions que això pot comportar. Em fa la sensació que la gent relaciona la fi de l’estat d’alarma amb la fi de la pandèmia. I, naturalment, no és això, amics, no és això. S’han relaxat les mesures, certament, però la pandèmia no s’ha acabat. Hi ha una majoria de població de risc amb la primera i alguns segona dosi de la vacuna, però en cap cas tenim immunitat de grup. És per això, que cal seguir amb les mesures perquè encara hi ha risc.

Però creieu que ho hem entès? No en tinc cap dubte que com a societat no. I això em fa recordar les primeres entrades que escrivia sobre la Covid i sobre el que haurem après o estem aprenent de tot plegat. Suposo que cadascú n’haurà tret alguna cosa. O no. Generalitzant, la societat penso que no ha après gran cosa. Això és allò que una minoria fa més fressa que la majoria. I si hem tingut dues, tres i quatre onades (ningú ens assegura que no hi pugui haver una cinquena) és perquè tot i les grans mesures i restriccions, allò que ens ho ha fet passar tan malament, no hem escarmentat i no hem après la lliçó. La sortida en massa de diumenge és una nova mostra. Això sí, exemples virals d’altruisme i solidaritat (hipocresia en alguns casos), els que vulgueu. És a dir, sortim a aplaudir els sanitaris, però llavors ens n’anem de festa clandestina.

Els polítics tampoc crec que hagin après gran cosa. Haurien pogut aprendre que el sistema sanitari és clau i no se’l pot ofegar. També haurien hagut d’aprendre a comunicar millor. Dubto, sincerament, que hagin après cap de les dues coses. No toca avui, però veurem si els que es posaven les mans al cap per fer-nos anar a les eleccions ens hi acabaran fent tornar.

Pel que fa a mi, de moment he après (ja ho sabia) que no aprenem. També he après que hi ha una part de la societat molt noble, altruista i solidària que s’ha comportat i continua fent-ho. Però també hi ha una gran majoria de societat que és hipòcrita, egoista i incívica. De fet... també ho sabia però ho ha posat de manifest. També he après (potser tampoc, vaja) que hi ha ciutadans de primera i de segona i que la llei es compleix a vegades sí i a vegades no o depèn del dia o en funció de qui l’hagi de fer complir. Això és, que hi ha una espècie de parsimònia, tansemenfotisme, deixadesa... no sé com definir-ho. Des de fa un any que em queixo que no hi ha hagut prou autoritat per fer complir el que s’havia de complir. I si bé em sorprenia i em continua sorprenent que no es multi els que passen de tot, la setmana passada vàrem descobrir que només s’han cobrat un 2% de les multes per incomplir les mesures anti-Covid a Catalunya (324). Perquè ens entenguem, no complir el que s’havia de complir no té pràcticament conseqüències i hom pot fer el que vulgui que hi ha moltíssima tolerància. No ho dic jo, ho diuen les xifres. I això penso que és extrapolable a qualsevol acte incívic. Conclusió: l’incivisme gaudeix d’un alt grau d’impunitat. Tampoc és nou. Vaja... m’adono que tampoc he après gran cosa, o sí: la nostra fragilitat; el valor de la pau, la tranquil·litat, el silenci, i el valor de les persones grans. Bé, més que aprendre, s’han aguditzat tot el que fa valors.

En definitiva, veurem com evoluciona tot plegat. Confiem que bé. Més enllà de la salut, ja és sabut que cal intentar recuperar l’economia i l’obsolet model econòmic. I si la gent està contenta fa plans, i si es fan plans la gent viatge i gasta, i si gasta, es tributa. Que això és, no ho dubteu, el més important de tot (per ells, és clar).