Diari d'un monjo infiltrat (9/10)

Avui som dia dos d’abril, i escric notes d’ahir dia u. Acabada la terça, tinc una nova grata sorpresa. El pare Óscar m’invita a veure la biblioteca. Actualment l’estant remodelant i ho tenen desordenat. El fet és que no hi caben, i estan canviant i ampliant les lleixes per poder encabir tots els volums. Així doncs, tenen bona part dels llibres amuntegats. Tenen entre 75.000 i 80.000 volums (no repetits). Una quantitat important, fruit de donacions: ja sigui de sacerdots, monestirs que malauradament han hagut de tancar, o més darrerament de particulars. També disposen d’alguns incunables. No em puc estar de comentar que a Vic gaudim de la cinquena part de les butlles papals en papir d’abans de l’any 1000. En la mateixa visita, aprofitem per fer una ullada al territori que s’albira des de la biblioteca.

El pare Óscar m’explica que el monestir és del govern espanyol i l’administren ells. Entenc que tenen cedit l’ús per tres-cents anys. Les terres del monestir engloben des de l’embassament fins al mateix monestir. Dintre aquest extens territori hi tenen terres (no m’ha semblat ni dit que cultivin res); un taller per fer licor (ignoro quin, però és un nexe de connexió amb els cartoixans, que fan el Chartreuse verd); havien tingut milers de gallines; diversos tallers, i també conills pel consum propi.

S’ha acabat la visita i torno a la cel·la. A falta de dos actes litúrgics (missa i sexta), començo a plegar rems.

Arriba, vist a posteriori, el punt culminant, religiosament parlant. Avui és Diumenge de Rams. En diversos moments, m’ha passat pel cap faltar a la cita: no volia participar d’una missa multitudinària. Quan he entrat a l’església ja hi havia feligresos esperant-se. Avui, és a les 11.30h. Ja hi ha gent amb els palmons. Entren tots els monjos en processó, com generalment ho fan. En aquest cas, però, dia gran, ho fan amb totes les seves mudes més esplendoroses. Més, encara, que les vespres d’ahir. Es posen tots de gala i realment és digne d’admirar. Un cop són tots damunt del presbiteri, es produeix una segona processó, per a mi, del tot sorprenent. La porta de la clausura, que separa l’església de l’escala que baixa cap al claustre, s’obre de bat a bat. Els monjos baixen, i tota la gent, homes, dones i infants, poden seguir-los. Estem entrant tots a la zona de clausura. A un racó del claustre, on hi ha un petit retaule, l’abat comença un ofici per beneir palmes i palmons. Un cop beneïts tots, la processó segueix per tot el perímetre del claustre, fins a tornar a entrar a l’església solemnement. 

Al centre, porta d'accés a l'església des de la clausura. L'escala que baixa porta al claustre. L'escala que puja al primer pis.

Retaule ubicat a un cantó del claustre.

Aleshores comença la missa pròpiament. No m’esperava que s’allargués tant. El fet és que si no s’ha llegit tota, s’ha llegit pràcticament tota la Passió de Jesucrist. Un diàleg entre l’abat (fent de Jesucrist), el narrador i un altre monjo que feia de la resta de personatges. Acte seguit a la lectura de la Passió, ha començat la missa pròpiament. Realment ha estat molt admirable. No havia assistit mai a una missa així, o com a mínim no la recordo. Si no és la missa més important de l’any, n’és una de les més importants, segur. Amb la missa acabada tenim una estona abans de la sexta.