L’harmonia de les cèl·lules (4/7)

Parlant d’energia que introduíem l’altre dia, dintre la cèl·lula hi ha dues vies per generar-la: una de ràpida i una altra de lenta. Novament, trobem analogies potser més fàcils d’entendre en la vida comú. Pel que fa a la ràpida, vindria a ser l’energia nuclear per fissió (dividir). Pel cas de la cèl·lula, els enzims descomponen la glucosa de manera seriada en molècules cada vegada més petites (un procés anomenat glucòlisi), i és aquesta reacció la que produeix energia. Aquest procés no utilitza oxigen, i per aquest fet es denomina anaeròbic. El producte final de la generació d’energia per la via ràpida (dividir i sense oxigen) és una substància química anomenada trifosfat d’adenosina, ATP pels amics. Qualsevol activitat química o física que requereixi energia, per exemple la tracció d’un múscul, o la mateixa síntesi d’una proteïna, utilitza, o crema en l’argot biològic, ATP.

Pel que fa a la via lenta el procés es desenvolupa a les mitocòndries. En aquest cas els productes finals de la glucòlisi s’incorporen en un cicle de reaccions que finalment produeixen aigua i diòxid de carboni. Aquest cicle requereix la utilització d’oxigen, motiu pel qual es denomina aeròbic, i, diuen, és un petit miracle (ja no ve d’un, oi?) de la producció d’energia pel cos: genera una energia molt superior a la que genera la via ràpida en forma, novament, d’ATP. Com és de notar, i no me’n puc estar de fer-hi referència, quasi tot, a la vida, és millor quan va fent xup-xup, que no pas de manera impulsiva o ràpida.

Però parlem ja de la vida. En referència a aquesta, o cicle de la vida més precisament, no és més que un joc d’alternança entre la meiosis i la mitosis. Què és això? Us podeu preguntar. Doncs res més que dividir-se, restablir-se i desenvolupar-se de manera infinita. Vegem-ho. 

Els éssers humans tenim quaranta-sis cromosomes a cada cèl·lula del cos. Gràcies a la meiosis (dividir), es produeixen espermatozoides als testicles i òvuls als ovaris, cadascun amb vint-i-tres cromosomes. Aleshores ocórrer la màgia (una de les màgies). Quan un espermatozoide i un òvul es fusionen per formar un zigot, el número de cromosomes es restableix a quaranta-sis: és allò que el pare aporta el 50% de material genètic i la mare l’altre 50%. El zigot creix gràcies a la divisió cel·lular, la mitosis (restablir), i crea l’embrió, que durant el seu cicle va desenvolupant els teixits i òrgans que coneixem (cor, pulmons, sang, ronyons, cervell...), cadascun també amb cèl·lules amb quaranta-sis cromosomes. Quan el cos madura, acaba desenvolupant les gònades (testicles en el cas dels homes, o ovaris en el cas de les dones), les quals també tenen cèl·lules amb quaranta-sis cromosomes. Aleshores les cèl·lules de les gònades produeixen mitjançant la meiosis (dividir) els espermatozoides i òvuls amb vint-i-tres cromosomes. Així, de manera infinita quant a l’espècie humana, o fins el fi de la descendència.

Més curiositats, en aquest cas sobre l’ADN ja que també l’hem anotat. Hom sabrà que és on tenim programat o codificat bona part del nostre destí. No el nostre destí pròpiament en referència a on anirem a viure ni res per l’estil, sinó el pervenir de les nostres cèl·lules. L’ADN determina si serem rossos o morenos, si tindrem els ulls marrons o verds... fins i tot si som propicis a desenvolupar algunes malalties. És una cosa on hi ha moltíssima informació. Ens podríem preguntar quanta o com ens en podríem fer una lleugera idea. El llibre la dona. 

Imaginem que el genoma humà és una immensa biblioteca. Però molt més gran que la que hi havia hagut a Alexandria... Els llibres d’aquesta biblioteca, per fer-ho fàcil tot i que és com és, estan escrits amb un alfabet que només té quatre lletres: A, C, G i T, que representen els quatre components químics de l’ADN. El genoma humà conté més de tres mil milions d’aquestes lletres i a cada cèl·lula n’hi ha uns sis mil milions ja que cada progenitor aporta una còpia del seu genoma (50% + 50%). Ara ve el més il·lustratiu: si ens imaginem aquesta biblioteca, amb dues-centes cinquanta paraules per pàgina i tres-centes pàgines per llibre, el nostre manual d’instruccions per a desenvolupar-nos, mantenir-nos i reparar-nos vindrien a ser vuitanta mil llibres! I si això ja us sembla espectacular, penseu que els genetistes poden o podran reprogramar el genoma humà: això equival a trobar i esborrar o modificar una paraula, d’una frase, d’una pàgina del llibre de la biblioteca de vuitanta mil llibres.