L’harmonia de les cèl·lules (5/7)

En algun punt de la setmana passada ho havíem deixat en el cicle de la vida. Quan el zigot es divideix i crea l’embrió, és quan es comença a dividir de manera frenètica i comença a formar dues capes de cèl·lules: l’externa (ectoderm), i l’interna (endoderm). Unes tres setmanes més tard de la concepció, una tercera capa de cèl·lules envaeix les dues capes anteriors i s’allotja entre ambdues, com el típic nen que es posa entremig dels seus pares al llit. Aquesta darrera capa serà la capa intermèdia (mesoderm). Això és crític i primordial, com tot el procés, però ja des d’aquest moment es determinen els futurs òrgans i teixits que tenim al cos.

Així doncs, ja tenim l’embrió i les seves tres capes i, com deia, és la base d’absolutament tots els òrgans del cos. I si teniu una mica o molta imaginació, sabreu com es determina: és molt enginyós. L’ectoderm (capa exterior) produirà tot allò que fa referència a l’exterior o superfície del cos: pell, cabell, ungles, dents, fins i tot el cristal·lí de l’ull. L’endoterm (capa interna), al seu torn, produirà tot el relatiu a l’interior del cos, com els intestins i pulmons. Finalment, el mesoderm (capa intermèdia) s’encarregarà de tot el que està entre en el centre, podríem dir: els músculs, els ossos, la sang i el cor.

Parlant de cor, anem a dir quatre coses d’ell i del que bombeja, la sang.

A grans trets, la sang té globus vermells (les cèl·lules inquietes), globus blancs (majoritàriament neutròfils) i plaquetes (les cèl·lules restauradores): d’acord amb el llibre, la sang és un cosmos de cèl·lules. Els globus vermells són els encarregats de transportar l’oxigen. El recullen als pulmons i llavors es dirigeixen al cor, que els distribueix a la resta del cos mitjançant les artèries. Nota: la sang que arriba al cor, hi arriba per les venes; la sang que surt del cor, surt per les artèries. Els neutròfils protagonitzen les primeres etapes de la resposta immunitària. A banda, de globus blancs també hi ha els limfòcits B, que fabriquen míssils d’anticossos, i els limfòcits T, que van de porta a porta i poden detectar intrusos, inclòs el càncer.

Així mateix, el llibre també fa notar que la sang és un conglomerat d’òrgans, un sistema de sistemes. En base a la mateixa, s’han construït camps d’instrucció per als seus exèrcits (ganglis limfàtics); carreteres i carrers per desplaçar a les seves cèl·lules (vasos sanguinis); ciutadelles i muralles que els seus habitants, els neutròfils i les plaquetes, estan constantment a l’aguait per defensar-nos de qualsevol atac... En resum, la sang ha inventat tot un sistema d’identificació per reconèixer els ciutadans autòctons i per expulsar els intrusos, els limfòcits T, i ha creat també un exèrcit per protegir-se d’aquests invasors, els limfòcits B. L’autor del llibre ho anomena civilització de cèl·lules. Molt encertadament.