Carles Costa i Muntadas

Una de les grans contribucions en astronomia que feu Josep Pratdesaba i Portabella fou en el terreny de les protuberàncies solars. Les observacions que realitzava significaven una gran novetat a començaments del segle XX, a banda que eren fetes per poquíssims observadors, o cap a segons quina època. Frederic Armenter, secretari de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica havia afirmat l’any 1942 que l’observació de protuberàncies solars era realment rara a Espanya, i que a ell li constés, només les realitzaven de manera metòdica els observatoris de Madrid i de l’Ebre. Així i tot, estudis més recents inviten a creure que en realitat als anys quaranta, les observacions de Pratdesaba conjuntament amb les de l’Observatori de Madrid, eren les úniques que es feien a Espanya de forma meticulosa. Dit d’altra manera, ell era l’únic particular que les feia. No obstant això, el seu afany d’apropar la ciència a tothom feu que publiqués els seus treballs en diferents capçaleres com Urania i al...

La passió i l’interès de Josep Pratdesaba i Portabella per l’astronomia va arribar-li quan tenia quinze anys . Més concretament, un vint-i-set de novembre. Aquell dia ell es trobava a la Ciutat Comtal i va poder veure la pluja de meteorits de l’any 1885, els Andromèdids . D’acord amb la premsa de l’època, fou un gran espectacle i es pogueren veure més de quaranta mil meteorits en quatre hores . El fenomen astronòmic el va deixar fortament impressionat. Aquest fou el punt de partida per començar a fer realitat el seu somni de tenir un observatori propi i poder continuar observant les meravelles del cel. Amb quinze anys, però, no tenia possibilitats pecuniàries. A l’espera de millors temps venidors, el jove Pratdesaba es va haver de complaure iniciant les seves primeres lectures de Camille Flammarion, i realitzant les primeres observacions astronòmiques amb uns senzills prismàtics. Poc després, mentre la idea de l’observatori seguia latent i esperant la seva oportunitat, la capacitat d’o...

Josep Pratdesaba i Portabella , científic i impulsor cultural entre altres, és fill d’aquella societat tan prolífica i de seguida que el seu enteniment li va permetre es va agafar al peu de la lletra aquell «Aixeca’t i camina», lema exhortat pel doctor Salarich per retornar Vic on es mereixia. Nasqué a la Ciutat dels Sants el sis d’agost de l’any 1870. Els seus pares foren Vicenç Pratdesaba i Magnet, natural de Malla, i Maria Portabella i Marinyosa, filla de Prats de Lluçanès. El seu pare era propietari d’una botiga a peu de carrer a la plaça Major, sota mateix de casa seva: l’antiga casa Beuló. Posteriorment, es va conèixer com Can Cassa. En l’establiment s’hi venia una mica de tot, motiu pel qual el rètol de fora la façana l’anunciava com a quincalleria i/o merceria.

Avui ens trobem a la Sala de la Columna on se celebren els actes més solemnes de la ciutat. La columna, que és el que dona nom a la sala, està circumdada per totes aquelles persones que han estat distingides com a Vigatans Il·lustres. Aquest títol és la màxima distinció a la qual pot ésser encimbellada una persona nascuda a Vic. És una distinció que es concedeix a títol pòstum i com a honor a la trajectòria de la persona que, bé per actes o actuacions memorables en el temps o que per mèrits propis ben definits, tingui una incidència clara i manifesta en pro de la ciutat i es consideri mereixedora de tal guardó. Avui abillem una mica més aquesta sala, aquesta Galeria de Vigatans Il·lustres, amb el quadre de Josep Pratdesaba i Portabella .