Àlbum «Vic, la meva ciutat en cromos»

Entre entrada i entrada del TEA, com es fa palès, no descarto fer altres entrades si ve a tomb. I, en aquest cas, ve a tomb parlar-ne perquè quan acabin les entrades sobre el TEA ja haurà passat el moment. Avui parlem de l’àlbum que recentment ha publicat/editat/distribuït, digueu-n’hi com vulgueu, l’Ajuntament de Vic sobre la ciutat. En parlo perquè em sembla una bona —molt bona— iniciativa.

El passat sis de maig es va presentar a Vic aquest àlbum, que porta per títol Vic, la meva ciutat en cromos. Després em referiré al nom. D’acord amb l’Ajuntament, la iniciativa és de caràcter educatiu, cultural i participatiu, ha estat promoguda per la regidoria d’Educació, i creada per un grup motor de professionals dels àmbits educatiu i cultural de la ciutat amb el suport de la regidoria de Turisme. En resum, és una mica allò que personalment sempre he reivindicat que cal fer més pedagogia i divulgació del nostre patrimoni, especialment entre els més joves. De fet, la iniciativa està destinada als infants de quart i cinquè de primària.

Em sembla una grandíssim iniciativa i només tinc paraules d’agraïment per una banda, i de felicitació per l’altra. Tanmateix, hi ha alguns peròs que ja diré. Les primeres d’agraïment són pel context o motiu pel que es fa: la divulgació i apropament de la ciutat als nostres joves. Com dic habitualment, anem mancats de referents i conèixer on som, d’on venim i la nostra història, mai està de més. Per tant, només per això ja és digne d’elogi i de felicitació. Enhorabona sincera a tots els implicats que ho han fet possible.

Dit això, és que realment ho han fet molt bé. Han fet un àlbum de cromos que penso que és una molt bona manera d’enganxar als més joves. També ho han fet de manera que hi participin bona part de les llibreries de la ciutat. És a dir, vols cromos? Doncs ves a una llibreria, on a banda de cromos hi trobaràs llibres i altres coses. Molt encertat. A més, inciten a l’intercanvi i també ja han pensat on i quan. Realment, com dic, com a eina, està molt ben pensada i articulada.

Si ens posem en la matèria, alerta... que tot i ser un àlbum de cromos per primària, no és un àlbum infantil. Sense cap to pejoratiu, no està fet per la Pilarín i els seus dibuixos, sinó per fotos, majoritàriament, de Toni Anguera i Quim Espona. És a dir, són fotografies del tot professionals. De fet, tot i que la idea està concebuda pels més menuts, se n’han editat 1500, essent-te 1000 per les escoles, i 500 per particulars que els poden (podem) anar a buscar a l’Oficina de Turisme, com vaig fer jo. A banda de les fotografies, els textos i la contextualització històrica està molt bé i molt encertada. En resum, és un àlbum per fer-ne ostentació i per estar-ne ben orgullós.

Dit tot això, anem amb les crítiques constructives. Unes més d’anecdòtiques i altres potser no tant. Les més anecdòtiques és que hi ha dos cromos números 48. A-nec-dò-tic! D’altra banda dos dels cromos vermells els falta la icona que identifica on s’han de posar. Al meu entendre, en el primer n’hi va un que parla de la varietat de llengües que es parlen a la ciutat. D’altra banda, en el que hi ha la bola del món, o potser hauria de dir Saturn perquè té un anell, hi va el que parla de la Galeria de Vigatans Il·lustres i, més concretament, del nomenat recentment Josep Pratdesaba i Portabella, reconegut astrònom (així l’anomenen, tot i que no em canso de dir que no només era astrònom, sinó científic i divulgador/agitador cultural).

Les no tan anecdòtiques són quatre. En primer lloc, la qualitat dels cromos: no és gaire bona... francament. Quan vaig llegir cromos me’ls imaginava a l’estil Panini, però res a veure. I tens feina per treure el paper per poder-los enganxar. També s’ha de dir que un cop enganxats, queden bé. Segonament, més enllà de sant Miquel dels Sants, com a patró de la ciutat, no parla de persones! I qui fa les ciutats? Les persones! Diuen que és un projecte amb possible continuïtat i que aquest podria ser el primer d’una sèrie de col·leccions d’altres temàtiques relacionades amb Vic. Confio que n’hi hagi una de persones, de Glòries Vigatanes i no tan glòries, de Victòries i no tan victòries... el tercer, el nom. Al meu entendre, no està ben trobat. Un àlbum destinat a les escoles de Vic, on hi va gent d’arreu, no es pot dir «la meva ciutat»: particularment, hi sobra la meva. Finalment, una dada que no sé —no ho sé— si és correcte. Parlant de la plaça Major afirmen que és l’espai més gran on es reuneixen persones. Particularment, diria que aquest lloc és El Sucre, bàsicament perquè, precisament per un tema d’espai, els concerts del Mercat de Música Viva més multitudinaris es van passar allí.

Però, com us dic, tot un encert. A mi em falten quatre cromos que són el 12, 31, 40 i 51. Me’n sobren la tira i mitja... potser hauré d’anar a intercanviar-ne... Això, mal que em pesi, també és un gran encert. I sinó, estaria molt bé, després dels sortejos que es fan amb els àlbums completats, que es poguessin adquirir els cromos que et faltin.