Cercant el meu espai polític

Doncs això mateix, cerco el meu espai polític. Fa dies que hi dono voltes i, finalment, crec que ha arribat el moment de buscar quatre compatriotes per formar la nostra pròpia organització independentista. Naixerem amb la convicció de ser els millors i, llunys de competir amb les organitzacions espanyolistes combatrem feroçment per fer-nos un lloc entre Reagrupament, Omnium cultural, Sobirania i progrés, Sobirania i justícia, Plataforma pel dret a decidir, Assemblea Nacional Catalana, Unitat Nacional Catalana, Catalunya Acció, 10Mil, Cercle d'Estudis Sobiranistes, Cercle Català de Negocis, El matí, CiU, E(RC), SCI, Associació de municipis independentistes, Ara o mai, Identitat Catalana i d’altres que segur que em deixo.

Ens direm.... Desunits per la Independència (DxI). Crec que fins i tot sona bé: “de parir”; crear, fer néixer. Serem el futur. M’hauria d’assessorar però, crec que només ens fa falta un president, un tresorer i un secretari. Si fóssim molta gent hauríem d’escindir-nos immediatament! No hi hauria prou càrrecs per tothom! Els escindits es podrien dir.... Els Autèntics Desunits per la Independència. Què hi dieu? Ja sabeu que, com a bons catalans, més val ser molt d'una cosa petita que poc d'una cosa gran.

Ironia i bromes a part, no acabo d’estar d’acord del tot amb un dels darrers articles del gran Salvador Cardús titulat “Quan 1+1 fan -3” on assegura que no “cal la unió políticoelectoral de l’independentisme”. Cert si parlem de diferents partits independentistes; és a dir, ja està bé que hi hagi independentisme de dretes, esquerres, liberals... Fins aquí, tot correcte. Però per quin motiu hi ha d’haver diverses organitzacions i partits polítics competint entre ells que, a priori, són ideològicament calcades? És aquí on discrepo.

Escombrant cap a casa, ja fa uns anys va néixer Reagrupament amb la idea de la transversalitat política (centrar l’eix polític en el nacionalisme i no pas en dretes i esquerres) i declaració unilateral per la independència. Fruit del primerenc èxit i veient que anava guanyat adeptes, va néixer Solidaritat Catalana per la Independència. Aleshores, fins i tot ens vàrem haver d’escoltar que per culpa de Reagrupament hi havia desunió. El cert però, és que foren ells qui varen calcar el programa i projecte de Reagrupament. Però coses de la vida, els va sortir bé i van aconseguir que Reagrupament no fos al Parlament. Però Reagrupament encara no va morir.

I jo, que sóc malpensat de mena, miro amb cautela tot això de l’Assemblea Nacional Catalana. A mi em sembla curiós que tot plegat hagi anat com ha anat i hagi començat per Osona. Què és? Doncs amb la informació que tinc, Reagrupament 3 (el 2 seria SCI). Ens reunim una colla de gent per parlar, promoure i conscienciar sobre la independència de Catalunya. Vaja, res de nou. Però, per aquelles coses de la vida, ningú ha criticat que neixi una nova organització fent, novament evident, aquella màxima de “divideix i venceràs”. Si ja no vaig entendre l’aparició de SCI, ara tampoc entenc l’aparició d’ANC. Bé, això no és del tot correcte; només ho puc entendre des de dos punts de vista. El primer, per aquest bonic costum que tenim els catalans de pensar exclusivament i única amb la nostra botigueta; la segona, que si amb SCI es va deixar ferit de mort RCat, ara toca acabar-lo de rematar amb ANC. Ambdues coses em dolen.

De fet, divendres me’n vaig mantenir al marge quan es presentaven a l’Atlàntida. Ja he dit altres vegades que, de moment, no vull formar part de res més si no és per treballar clarament pel país i amb una implicació general. No es pot dir que d'aquesta aigua no en beuré, però avui ho veig així. Jo no vull ser còmplice d’una nova divisió. Estic fart de tantes organitzacions amb la mateixa ideologia i amb un embolcall i cares diferents com a màxima diferència. Ja sabem que “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit” però, per una vegada, no podríem anar tots plegats a l’una? Reagrupament tenia i té infraestructura, logística i moltes altres coses que es podrien aprofitar perfectament. Per què la gent hi té tan de recel i, a vegades, tan d’odi? Fundacionalment, RCat no té esperit de protagonisme i tothom hi és benvingut, per què no aprofitar-ho?

Comentaris

  1. Carles, potser em tornaré a equivocar de nou, ... però crec que aquesta aigua la podràs BEURE. I si descobreixo que estic equivocat, seré el primer a reconèixer el meu error. De moment, jo confio amb les intencions d'aquesta gent d'Osona.

    Josep-Ramon

    ResponElimina
  2. Ben vist, Josep-Ramon; falta corregida.
    Ahir vaig avançar unes quantes entrades i anava ràpid, però no és motiu per no fer bé les coses.

    Jo, ni desconfio ni confio, però ho miro amb cautela. No acabo d'entendre perquè RCat és el pare ideològic de tot això i se'l criminalitzi constantment. No entenc perquè no és vàlid i va haver de sortir SCI i ara ANC.

    Tot el que sigui treballar per la independència em sembla bé però (i ho pregunto perquè ho ignoro i m'agradaria saber-ho), quanta gent de l'ANC devia criticar la desunió i culpabilitzar RCat? I això, ara, és una mostra d'unitat? No dic que no sigui legítim fer-ho però, no trobo massa lògic criticar els altres i acabar fent el mateix. "Tothom" va criticar que no hi hagués unitat.

    És com la majoria de laportistes que entenen que J.Guardiola és un dels seus per donar-los suport, mentre són capaços de criticar la marca de la samarreta; marca que, curiosament J.Guardiola n'és ambaixador per al Mundial 2022. No ho entenc.

    ResponElimina
  3. Fas bé de mirar-t'ho amb cautela, jo també ho faig. La diferència està en que jo m'hi he implicat del tot. Ara estic implicat en dos projectes diferents que coincideixen en el seu objectiu final. I crec que no són incompatibles. Hauré de treballar més, compaginar horaris de reunions, etc ... I si estic a ANC és perquè primer sóc el què sóc a RCat i gràcies a RCat. La majoria de membres de la coordinadora de ANC Osona són militants d'altres partits i associacions: CIU, ERC, SCI, CUP'S, ÒMNIUM i jo de RCat. També n'hi han d'hereus d'Osona Decideix.

    Carles, el què faig ho faig només per una raó. I de moment, en cap reunió o assemblea ningú ha retret ni criticat res a ningú.

    Josep-Ramon

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada