Els nostres 11 de setembre

En primer lloc, bona diada a tots i totes. Per aquelles que no ho sàpiguen, avui commemorem una derrota. L’onze de setembre de 1714, les tropes de Felip V van entrar a Barcelona i aquesta va caure, definitivament, en mans borbòniques. I fins avui. Quasi 300 anys més tard, la cosa, actualitzada degudament, però continuem sota el mateix jou.

Però observo a la ca.wikipedia.org que Catalunya també disposa d’altres 11 de setembre al llarg de la història. Ho vaig descobrir arran de -crec- excessiva informació i el fet de donar prioritat a l’11 de setembre de fa 10 als EUA. Segurament van canviar el curs de la història i -en part- ens ha dut on som (a nivell mundial) però, sincerament, no m’agrada que un 11 aliè a la nostra pàtria eclipsi el nostre. Me’n queixo cada any. Per cert, un 11 de setembre de 1973 a Xile, les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del país; el president Salvador Allende mor defensant el Palacio de la Moneda. Tampoc ningú en parla.

Doncs bé, els nostres 11 de setembre de caire més polític són:
  • 878 - Marca Hispànica: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besalú.
  • 1714 - Barcelona: després de 14 mesos de setge, la ciutat cau en mans de les tropes borbòniques (guerra de Successió).
  • 1901 - Barcelona: Primera concentració per a celebrar l'onze de setembre davant el Monument a Rafael Casanova, amb 34 detinguts.
  • 1976 - Sant Boi de Llobregat: primera celebració autoritzada de l'Onze de Setembre, convocada per l'Assemblea de Catalunya.
  • 1977 - Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària de més d'un milió de persones sota el lema "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia" (transició democràtica).
  • 1995 - Terra Lliure anuncia la seva autodissolució.

Entenc que, a banda de fer un reportatge de les torres bessones d’EUA, la nostra televisió, també podria fer alguna cosa especial recordant la història del nostre país. Ja sé que fan programació especial i donen en directe tot el tema institucional. Però no n’hi ha prou.

La història ens recorda d’on venim, on som i ens indica on podem anar. Cal tenir-ho present i no s’ha de guardar en l’oblit. Al llarg de la història les hem passat molt magre. Precisament, aquesta setmana Presencia ha publicat un dossier interessantíssim sobre el minut 0 de l’espoli fiscal que patia Catalunya des de la caiguda del país en mans dels Borbons. Per aquells que interessi: La muntanya del Borbó. Explicat en primera persona del que seria un regidor actual, l’espoliació que patien al poble de Pardines.

Amb tot però, essent just, felicitar la iniciativa del 324. Si bé penso que el tracte a la nostra història no és l’adequada a la televisió pública de Catalunya, amb la iniciativa de seguir l’11 de setembre de 1714 al Twitter la trobo excel·lent. S’han preguntat, si all 1714 hagués existit el Twitter, què s’haurien tuitat Rafael de Casanova, Felip V i d’altres protagonistes? Doncs això mateix han fet i es pot seguir el pre i post (he entès) de la caiguda de Barcelona.

Compatriotes, bona diada a tots i totes. Per part meva, serà el primer any que no baixo a Barcelona. Ja he escrit en diverses ocasions (aquí o aquí )que no em vull manifestar més per aquestes coses. És l’hora que els catalans fem un pas endavant i, en comptes de lladrar i fet tant soroll, mosseguem d’una vegada. La propera manifestació, que sigui amb la independència al sac.

Comentaris