Snow Bros

Temps era temps.... Remember when.... Oh! feia molt de temps que el cercava i, finalment, l’he trobat. Es tracte del joc Snow Bros. El trobareu fàcilment googlejant per jugar-hi online. Als que sou fans de consoles de darrera generació i hereu fans de jocs tipus Street Fighter, no cal que el cerqueu; aquest joc només té dreta, esquerra, disparar i saltar. 

Però, per què m’ha fet tanta gràcia? Precisament, pel que apuntava fa uns dies amb una entrada: pels records que aporta. 

Recordo quan devia tenir entre 14 i 16 anys que a Vic hi havia 3 recreatius. No recordo el nom de dos, però sí del que anava sovint: Flapper 2000. Oh! Què dir del Flapper 2000? Sempre hi havia un dels dos germans que no deixaven anar ni una paraula en català. Els altres dos eren terreny hostil i més aviat de més enllà de l’Ebre; de manera que no hi anàvem. El Flapper 2000 tenia una fila de futbolins (el bo era el primer i llavors l’últim) i un reguitzell de màquies amb videojocs. Hi solíem anar els divendres a la tarda o el dissabte el matí; sense descartar altres tardes de la resta de la setmana. El divendres aprofitàvem que els/les amics/amigues del Sant Miquel sortien i, prèvia a la sortida, fèiem unes partides. Llavors, solia ser tant estúpid com anar a saludar i tornar-se a posar a dins. 

Els futbolins valien 20 duros i les màquines generalment dues monedes de 25 pessetes; crec que n’hi havia alguna de 25 pessetes, però no era gens comú. El meu joc preferit: Snow Bros i, posteriorment, un d’una aranya que no en recordo el nom. Era igualment de senzill (quant a comandaments) però no era fàcil. 

Vist amb perspectiva, l’Snow Bros m’atreviria a dir que és el predecessor de Mario Bros. Uns germans que, després d’anar passant pantalles i matar monstres, acaben alliberant a un parell de princeses. Doncs l’he recuperat. I no puc pas dir que hi hagi passat poques estones aquests dies. He tardat menys d’una setmana en acabar-me el joc de nou. No recordo quants punts feia al Flapper però, aquesta setmana me l’he acabat fent-ne més d’1.900.000. En plena forma! 

De veritat que us l’aconsello. Ja no només pel joc en si, sinó pel gaudi de recordar uns temps passats. Per recordar aquelles tardes, aquelles relacions socials, aquelles amistats... Sempre és bo recordar el passat. Tot i que s’ha de saber fer-ho. Pensar en el futur fa créixer a les persones; fer-ho massa del passat, sovint les destrueix.