La candidata socialista

La campanya electoral per les eleccions espanyoles ja ha començat i ningú ha avisat. Estic indignat! Indignadíssim! Això s’avisa. Cal estar preparats per aquestes coses. Què dieu? Que la campanya només dura 15 dies i són els previs a la gran festa de la democràcia? No home, no! Això era abans! Això era quan encara no ens prenien el pèl tant descaradament. De fet, ja fa dies que m’ho ensumava però, crec que ja es pot dir que s’ha donat el tret de sortida. Preneu mesures contra l’alopècia si no us voleu quedar sense cabells.

Avui el PSOE ha escollit la seva candidata per Barcelona. Ha sigut Carmen Chacón. Sorpresa! És aquella noia que va aparèixer fa uns quatre anys per fer una campanya electoral i llavors ha estat desapareguda 4 anys més fins ara. Representant Catalunya (des de la vessant socialista), ha estat tot aquest temps fora d’ella, havent jurat una constitució espanyola per poder exercir de ministra de defensa i dirigir uns forces armades que arribat un dia i, segons l’article 8 de la carta magna “... tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”. No deu pas haver sigut una tasca fàcil.

Però quatre coses sobre la candidata i el seu discurs:

La ja esmentada. Com pot visitar un cop cada 4 anys aquella regió que l’ha votada i que hauria de representar? Com ha de conèixer la realitat de Catalunya essent-ne fora?. Com ha de conèixer el que es cou, si el que realment li importa és Espanya i no Catalunya? S’ha de ser força cínic per recollir uns fruits, abandonar els camperols que han permès recollir-los i tornar just abans d’una nova collita, no? No acabo d’entendre quan, en el seu discurs (segons la web de socialistes.cat; no hi havia entrat mai i procuraré no fer-ho més) pot dir que “CiU treu pit quan parla de Catalunya, de la pàtria i dels seus símbols, però sacrifiquen l'essencial: s'obliden dels catalans”. Aquests darrers 4 anys els/ens ha tingut molt presents...

Però el discurs té més perles. Just al segon paràgraf: “És cert que l'actitud d'alguns polítics no ajuda. Són aquells que utilitzen el càrrec en benefici propi, els que no diuen la veritat ni per casualitat, els que donen l’esquena als ciutadans o es passen el dia bàsicament intercanviant pessics amb els adversaris”. Té raó. No sé si recordarà aquell “apoyaré...”.

Mentre el vaig llegint se’m van ocurrent coses. Ella diu que “Ho vaig aprendre des de que vaig néixer.”. Quant de mal ha fet la immersió lingüística en aquest país... És ‘des que’ i no pas ‘des de que’; que no és més que un castellanisme.

“Però que no us enganyin. La gent té dret a saber la veritat: el dèficit no és la causa d'aquesta crisi, com diu el PP. És la seva conseqüència. La veritat és que portem més d’una dècada amb una economia trucada, intentant que funcionin receptes fallides i enganyoses”. Però el govern del que forma part no havia portat l’economia a la Champions League? No deien que no hi havia crisi?

Però també ha tingut paraules a favor de la independència. Sí, sí, llegiu aquest bons arguments que haurien de fer rumiar a més d’un:
  • “Som la Comunitat que més exporta de tota Espanya; tant, que exportem el doble que la segona, Madrid.”
  • “Catalunya també és capdavantera en turisme, i en turisme, a més, de qualitat. Només a Barcelona, el nombre de visitants s'ha multiplicat per cinc en els últims 20 anys. I també, els que vénen, gasten més”. Bé, això del turisme de qualitat...
  • “Som, a més, el 25% de tota la producció industrial d'Espanya. Per tant, tenim l'energia, els recursos i el teixit productiu per afrontar les dificultats que vénen”
  • “En relació a la resta d’Espanya, Catalunya sempre ha estat:
    • un pas més a prop del desenvolupament econòmic;
    • un pas més a prop de la democràcia;
    • un pas més a prop de la llibertat;
    • un pas més a prop d’Europa”.
“Per això no em resigno que els catalans sols puguin escollir entre la dreta catalana i la dreta espanyola, perquè aquesta no és una elecció”. És per això que la Carmen deu preferir que els catalans no tinguin elecció i votin l’esquerra espanyola PSOE-PSC. Partit, aquest, que exemplifica aquella màxima de “Tots som un”. I, crec que estareu d’acord amb mi que, són els socialistes catalans que s’adapten als espanyols; i no a l’inversa.

I, parlant de la independència (alguna cosa es deu moure, doncs) diu: “Trencar no és el camí. Trencar significa claudicar, perquè és l'argument fàcil de qui renuncia a convèncer els altres. Però és una drecera que només condueix al fracàs”. Doncs com hauríem de definir la seva renuncia a convèncer als militants socialistes quan no va presentar candidatura alternativa a la de Pérez Rubalcaba?

En fi, no l’he llegit tot perquè són 13 pàgines i només volia recuperar el que he sentit al 324. Però en llegir la primera pàgina m’he anat animant. S'hauria d'intentar garantir el no la presa de pèl.

Aquestes eleccions espanyoles, si més no són curioses. Els dos Dos dels partits que es presenten a Catalunya i que obtindran més diputats per Madrid, els seus caps de llista per Catalunya són, precisament, gent que vetllen molt abans pels interessos d’Espanya que pels de Catalunya. Bra-vo. I els catalans, novament, sense dir res. Com sempre, ens deixem prendre el pèl. Ja tinc ganes de veure els resultat del 20N. M’espero sorpreses, però en desconec la magnitud.

Tindrem temps de comentar-ho i escriure-ho. Tot i que la campanya ja ha començat, les eleccions són el 20 de novembre. De la resta de partits... També ho anirem veient.

Comentaris