L'ultimàtum del TSJC

Avui ha saltat la sorpresa (com diria aquell: “¿sí,seguro?”) quan el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Cataluña) ha donat dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS). Les xarxes socials en van plenes.

A veure, en aquests casos cal matisar -i molt- les indicacions que ens indica el cap i les que ens indica el cor.

A les primeres de vota, tots reaccionem amb el cor. Tots ens queixem, tots ens enfurismem... És cert. Jo sóc, com tants altres, el primer a trobar això un atemptat a la nostra llengua i a indignar-me. Però segonament, actua el cap. I el cap em diu que som on som perquè els catalans volem i ho hem volgut així. Amb la independència, això no ens passaria. Però què van votar la majoria dels catalans a les passades eleccions? Moltes altres coses que no eren sinònim d’independència.

I si anem més enllà i, insisteixo, pensant amb el cap, no hi ha mal que per bé no vingui. Hi ha qui creu que sóc pessimista de mena però, no és cert; sempre sé trobar la vessant positiva de les coses per dolenta que sigui.

En primer lloc, tot i ser molt trist, hi ha catalans que només reaccionen a base de bufetades. Aquesta n’és una. Com ho va ser la de l’estatut(et). Això, de bones a primeres, crearà molts més independentistes. Catalans i catalanes que pugen al carro on n’hi ha que hi som des de fa molt. Per tant, des d'aquest punt de vista, benvingut sigui. En segon lloc, això farà que el govern de la Generalitat encapçalat per qui el seu somni era ser president d’una comunitat autònoma (del tot legítim però, podent-t’ho ser d’un estat, per què conformar-se amb una comunitat autònoma de règim comú, no?) haurà de moure fitxa. Que si dret a decidir, que si casa gran, que si pacte fiscal... en algun moment s’haurà de plantar. Si no ho fa ara, s’acabaran de desemmascarar. També serà una bona notícia per treure la bena dels ulls d’alguns.

Finalment, m’agradaria que no es culpés al TSJC ni al TS ni a Espanya de tot el que està passant. Tot això és culpa exclusivament i única dels catalans; o si més no bona part. Els catalans són qui van votar a favor de la Constitución; els catalans són qui van votar a favor d’un estatut(et). Els catalans són els qui no varen escollir i votar independència a les passades eleccions. Els catalans també són els qui, en veure un immigrant, per defecte se li dirigeixen en espanyol o es canvien de seguida a aquesta llengua quan algú els hi parla. Evidentment, quan dic catalans parlo del col·lectiu. També hi ha qui no vàrem votar a favor de la Constitución, ni de l’estatut(et). També n’hi ha que no vàrem escollir ni autonomisme ni espanyolisme, com també n’hi ha que parlem la nostra llengua arreu i intentem fer-la créixer.

Per tant, doncs, amb el cor a la mà, és una pena, sí. Però en aquest atzucac ens hi hem ficat pràcticament ben sols. De la mateixa manera que hem escollit ser-hi, tenim la sort d’escollir no ser-hi. La pregunta però, i, pensant amb el cor, és: hi serem a temps a salvar tota la nostra cultura i llengua? Espero i desitjo que sí. Ara no és moment per queixar-se com hem fet sempre. Tampoc és moment de manifestar-se, lamentar-se ni mostrar el nostre patriotisme. Ara ja ha arribat el moment de passar a l'acció i de demostrar el nostre patriotisme. Els catalans som i serem el que els catalans vulguem ser

Comentaris