El cafè

I després de l’exitosa entrada sobre el gintònic, arriba la dedicada al cafè. No crec que tingui tant èxit com l’anterior, però és igual. No vull parlar de les propietats del cafè perquè la xarxa en va plena i a saber quines són certes i quines no. De totes maneres, a tall orientatiu, podem trobar que el cafè és analgèsic, antidiabètic, antineoplàstic, cardioprotector i laxant/diürètic. Que més o menys traduït, significa que és beneficiós per omplir-te d’energia, disminuir el risc de càncer, Parkinson, diabetis, cirrosis, Alzheimer, depressió i mal de cap. També millora l’asma i les al·lèrgies, desperta el sentit d’alerta, evita coagulacions sanguínies i és un excel·lent font de potassi, magnesi i fluor. I, què coi!, És bo de gust.

Com tot, en la seva justa mesura. Diuen que un parell o tres de tasses màxim al dia.

Jo, pel que podeu notar, sóc cafeter i m’agrada. Com amb tot, vas evolucionant amb el tema i convertint-te en més exigent. Comences amb una tetera d’aquelles de tota la vida i, acabes amb una màquina que et molina el cafè just abans de fer-lo.

Per tant, quatre consells per fer un bon cafè o, per ser més precisos, el que faig jo:
  • Comprar cafè no molinat de bona qualitat.
  • Escalfar la màquina.
  • Fer-la amb una tassa de cul còncau (o convex segons es miri)
  • Tenir la tassa calenta abans de posar-li el cafè. Les màquines que deixen anar una mica d’aigua per escalfar el circuit, pot ser una bona manera; si no, sempre es pot omplir d’aigua i posar-la al microones uns segons.
  • Molinar el cafè al màxim de petit possible. Perquè tingui un gust intens i sigui concentrat.
  • Fer-lo curt. En aquestes màquines que podeu triar si curt, llarg o “el paro quan en tinc prou”, hi ha el mateix cafè sempre; l’únic que varia és la quantitat d’aigua.
  • No posar-hi res. Ni sucre ni glaçons. Estem fent un cafè. És com posar canyella en un gintònic (o cogombre si no es fa amb Hendricks) o rovell d’ou en un all i oli.
  • Intentar no deixar caure el cafè a la tassa i que faci bombolles. És millor posar la tassa just al sortidor. Que la ceràmica el toqui; així no farà gens de bombolles.
I a gaudir-lo. Res més. Així és com me’l faig jo … a casa.

Fora de casa, hi ha un parell d’opcions: bar o càpsules. El tema bar, és car i, generalment no és bo. El tema càpsules... A mi em serveixen per sortir del pas. És a dir, no vull dir que sigui dolent però, no és el mateix. No és gens el mateix. Tot i que el cafè sigui bo i es guardi hermèticament, no és el mateix.

Amb tot, però, una de les coses importants per fer un bon cafè, és la companyia. Si disposeu d’una bona companyia, el pitjor dels cafès us pot sembla sublim.

Per acabar, dels millors cafè que m’han fet mai. Fou a Nàpols. Servit amb una espècie de got de xupito i del tot concentrat, intens... com diria aquell: màgic. A més, per aquelles contrades, tenen el costum d’acompanyar el cafè amb un got de vichi (o el que fos); suposo que per fer-lo acabar de tirar avall.

Comentaris

  1. S'haurà de provar aquest "ritual" per fer el cafè... cosa que pels que no tenim aquesta cafetera a casa és difícil.
    De moment gaudim del cafè amb càpsules, que és el més ben trobat, de moment, per dir que fas un bon cafè.

    Hauré d'aprofitar quan me'n ofereixin un d'aquesta màquina.

    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada