L'inici del final

Podria fer una entrada al bloc tirant de patriotisme però, la faré barrejant diversos conceptes. En primer lloc, el que, cada vegada més, l’expressió i la comunicació és més a través d’imatges. Cada vegada més, es fa palesa aquella màxima d’”una imatge val més que mil paraules”. En segon lloc, diverses vegades en aquest bloc he mencionat la gran trilogia de Matrix per reflectir moments que estem vivint. No és l’única trilogia amb la que hi tinc una simpatia i apreciació especial. L’altra és la trilogia de The Lord of the Rings (El senyor dels anells). I, tenint en compte la primera premissa, posaré un parell de fragments per il·lustrar el que està passant al nostre entorn i la reacció que es desitja amb una crida al patriotisme o, per ser més precisos, a la dignitat. 

La que vivim és una època convulsa; ja he dit en reiterades ocasions que aquesta etapa passarà a la història. Ja sigui per bé o per malament, és una bona època -políticament parlant- per viure-la. Els esdeveniments se succeeixen molt ràpid i, si bé estava i estic convençut que aquesta legislatura no durarà el que duren generalment les legislatures, m’aventuraria a dir que abans d’un any o, per què no, abans d’acabar l’actual, ens traurem l’entrellat. Algú quedarà molt malament però, si més on, sortirem de dubtes. 

Després de veure tot el que està passant darrerament, només se’n pot extreure una conclusió. Ha començat la guerra: 

Les darreres frases d’aquesta escena de la segona entrega de The Lord of the Rings traduïdes són: 

- “Què és això?” (What is it?) 

- “És l’exèrcit de Saruman. La guerra ha començat.” (It’s Saruman’s army! The war has started) 

Vivint el segle XXI i a Europa, que ningú es pensi que parlo de guerres amb artilleria pesada i camps a través però, la cosa serà molt dura; no vull ser alarmista, fatalista ni apocalíptic però, és important que la gent ho sàpiga. Els espanyols han començat la seva creuada particular contra Catalunya a base de desprestigi, asfíxia, falta de respecte, menyspreu... (inclosa TV3(la seva) fent capítols intimitadoris). Ja vaig dir fa uns dies que no em semblava casual que la policia espanyola es presentés a cals Mossos. Tampoc em sembla casual que la policia espanyola a Catalunya es reforcés aquest mes de juliol amb 500 nous agents. Alguna cosa està passant. Alguna cosa s’està movent. L’olla bull cada vegada més. Tampoc ha passat desapercebut per alguns articulistes ni a la premsa internacional.

Arribats a aquest punt que, insisteixo, no crec que sigui més enllà d’un any, cal tenir ben present la pròpia dignitat. Permeteu-me inserir la següent escena de la gran pel·lícula Braveheart: 

En aquest cas ho teniu subtitulat i traduït (la part final), vindria a ser: 

- Fills d'Escòcia, sóc William Wallace. 

- [...] Heu vingut a lluitar com a homes lliures, i homes lliures sou. Què fareu amb aquesta llibertat? Lluitareu? 

- No!... contra això, no! Fugirem, i viurem. 

- Lluiteu i pot ser que moriu; fugiu, i viureu, almenys un temps, i en morir al vostre llit, d'aquí a molts anys, no estareu disposats a canviar tots els dies des d'avui fins aleshores, per una oportunitat, només per una oportunitat, de tornar aquí i dir als nostres enemics que POT SER QUE ENS PRENGUIN LA VIDA, PERÒ MAI NO ENS PRENDRAN LA LLIBERTAT! 

Penso que el xoc de trens és inevitable i cada dia és més a prop. Tirant d’ironia, diria que deu ser de les poques línies d’alta velocitat que funcionen. D’altra banda, quan arribi el moment, veurem un parell de coses interessants. L’actitud dels catalans per una banda i, en funció d’això, si serà un xoc de trens o d’un tren i una bicicleta. Espero i desitjo que sigui un xoc de trens, que sapiguem defensar la nostre dignitat, que no ens arronsem, i que estiguem a l’altura de les circumstàncies. La història ens crida i el món sencer ens mira. No fem el ridícul. Agradi o no, la gent s'haurà de posicionar i prendre partit. Independentista i unionista. Jo, independentista.