Google, gran Google

Sóc fan de Google. No sé si ho havia afirmat mai... No incondicional, però sí fan; crec en Google. Entre altres coses per la seva filosofia que pot quedar perfectament reflectida en una frase de Larry Page fa uns dies al Google I/O 2013 (una espècie de congrés on Google es posa de llarg i presenta les seves novetats) quan, referint-se a les seves ulleres Google Glass, afirmava “cada cop que hem fet quelcom surrealista, hem après alguna cosa. No totes les vegades, però la majoria. [...] El nostre objectiu principal és tenir a usuaris feliços utilitzant Glass. Volem assegurar-nos que estem construint experiències que facin felices a les persones”. Senzillament, sublim. 

Però, què va donar de si Google en el Google I/O 2013? Doncs un munt de coses. I això que, segons Page, tot just estan a l’1% del que poden fer. Anem a pams. En primer lloc, Google unifica l’emmagatzematge per a Drive (lloc on guardar coses i on podem gaudir d’eines ofimàtiques al núvol), Gmail y Google+ (la xarxa social) deixant-lo a 15 GB. En el moment d’escriure’s aquesta entrada, en aquest país (Espanya) encara no és així però, entenc que aviat ho serà. Quan així sigui, cas que no en tinguem prou, per unes quantitats barates, es pot accedir a 100 GB i 200 GB. Ah, sí... No us ho havia dit, els 15 GB són gratis! 

Google també estrenarà (aviat a Espanya) el servei de música en streaming. És a dir, la competència directa a Spotify, Grooveshark, Itunes i altres plataformes menys conegudes. La gent s’hi podrà subscriure per preus mòdics. Quelcom passa amb Youtube, que la gent també s’hi podrà subscriure en diverses tarifes per poder veure diferents canals. D’altres notícies que s’han dit amb humilitat, ha esta la possibilitat que quan ens enviïn una esdeveniment per correu electrònic del tipus “Carles, quedem el divendres 24 de maig a les 23.00 al Rebost del Canonge”, Gmail serà prou intel·ligent per poder-nos proposar agregar directament la cita al Google Calendar. Però, el Gmail té més sorpreses... I és que també s’integrarà el servei de Google Wallet (servei per fer pagaments) directament al correu i podrem pagar a través d’aquest. Tot això, però, de moment, als EUA i alguns altres llocs. Caldrà esperar que tot arribi al tercer món espanyol.

Però, n’hi ha més. Aviat també podrem preguntar directament a Google alguna cosa i ell ens respondrà amb una bonica i tendre veu. És a dir, li podrem demanar al gran cercador “quan mesura la Torre Eiffel?” i el cercador ens dirà “300 metres” (324 si hi comptem l’antena de ràdio). En referència a la seva xarxa social Google+ també ha canviat d’aspecte; tot per fer-nos-ho tot molt més senzill. Fins i tot està previst que hi afegeixin directament les etiquetes o Hashtag del que estem compartint... Però... Més. 

Una de les estrelles... Les ulleres Google Glass. Canviaran moltes coses quan es posin en funcionament. Particularment, crec que són la cortina d’alguna cosa molt més gran. Ara, senzillament les han tret per fer el tast però, com em sembla normal, costarà que tinguin èxit. En primer lloc, pel preu. Llavors, per tot el tema legal... S’hauran de fer noves lleis si s’acaben posant de moda perquè les lleis que es van haver de fer per no poder manipular el mòbil mentre es condueix -per posar un exemple- quedaran del tot obsoletes. I, què passarà amb la privacitat de les dades... Literalment, hi haurà quelcom vigilant-nos/vigilant en tot moment. Per no dir que, un gadget que necessita connexió a Internet en tot moment, necessitarà molta energia i, tenint en compte que un mòbil amb una gran bateria dura el que dura... no m’imagino unes ulleres minimalistes amb més bateria... Vaja, els hi falta molt. Més. 

Pels desenvolupadors web, Google estrena format per imatges per competir directament amb els populars jpg i gif: el WebP. Seria un 30% més lleuger en pes que jpg sota la mateixa qualitat d’imatge, suportant també animacions gif. Veurem com anirà... I pels viatgers? Google també estrena (reestrena) Google Maps; tot i que, de moment, només s’hi accedeix (a data de l’entrada) per invitació; els canvis més destacats, són a nivell de disseny i de caràcter social però, sobretot, el simplificar el número de clics. També, per fer-ho més bonic, compta amb la integració de Google Earth. 

Finalment, la darrera cosa que em sembla molt important i interessant. Hangouts. Google ha unificat tots els seus serveis de missatgeria. Francament, calia perquè no arribava a la sola de la sabata d'altres productes. Disponible per Android (òbviament) i per Apple. Ens serveix per comunicar-nos. Algú podria pensar en què hi ha de nou o de diferent amb el Whatsapp o el Line... Doncs moltes coses. En primer lloc, el podem tenir en un sense fi de dispositius perquè tot ho engloba un compte de Google. Així doncs, no queda necessàriament vinculat a un número de telèfon. Rebem el mateix si estem a casa davant del pc, com al sofà amb una tableta o si som fora amb el mòbil. No perdem res, ens arriba tot i té garantia Google. Podem fer grups, videotrucades, i enviar-nos fotos. No només això, sinó que hi ha gent que en fa regularment i hi podem accedir; imagineu-vos, per exemple, veure un curs de cuina a distància. Un gran nou encert que possiblement la gent, ignorant-t'ho, no hi respondrà com cal.

Problemes? Sí, evidentment. Com he dit altres vegades, Google sovint paga el fet d’anar un parell de passes que la resta de la societat. Particularment, penso que Google, per si sol (com a cercador o com a correu) no es diferencia d’altres productes però, és quan reuneixes tota la família de productes de manera harmoniosa quan fa de Google un gran producte. Deu ser, entre altres coses, que una sola acció de Google està (a data d’escriure aquesta entrada) per sobre dels 900$. I pensar que quan estaven a 600$ o 700$ esperava que baixessin per tenir una petita part de l’empresa... 

Amb tot però, cal seguir millorant i, segur que ho faran. Com, per exemple, l’anunci de la NASA i Google sobre la creació del Laboratori Quàntic d’Intel·ligència Artificial. Com bé diu Larry Page -i me’l crec- estan a l’1% del que poden fer i -crec- el millor encara està per arribar. Avui, no crec ni tan sols que siguem capaços d’imaginar com s’asseguraran que estan construint experiències que facin felices a les persones el dia de demà.