Apunts d'esperanto: conjuncions i numerals (8/9)

Ens queden dues entrades dedicades a la llengua auxiliar de l’esperanto. Hem passat per entrades relativament fàcils i altres de realment complexes. Dic complexes, però res que no es pugui fer amb una mica de temps, implicació i sobretot, com tota llengua, pràctica. Tot amb tot, ens queda parlar de les conjuncions i dels numerals, i dels afixos. Avui, dedicarem l’entrada als primers. Val a dir que després de l’entrada anterior, ja avanço que és molt més fàcil.

Si parlem en primer lloc sobre les conjuncions (paraules que expressen una relació entre dues frases), n’hi ha una llista curta de dotze: kay (i); ke (que); aŭ (o); se (si en format condicional, no confondre amb l’afirmatiu sí); kvankam (encara que), ĉar (car, puix, puix que, per bé que); do (doncs); por (per a); por ke (perquè, per tal que); ansatatŭ (en lloc de); sed (però), i ol (que quan fem comparacions: ho vàrem veure entrades enrere). Com en el cas d’alguns adverbis i preposicions, ens caldrà fer ús de la memòria per utilitzar-les.

També ens pot ser útil parlar de les interjeccions, aquelles paraules que sovint intercalem en la conversa, i que tenen una completa independència: ho (oh!); ha (ah!); he (eh!); hej (ei!); hola (hola!); fi! (ecs!, uix!); ve (ai!, com a exclamació de dolor); nu (bé!, doncs bé!, i ara!); hura (hurra!), entre altres. Com en el cas anterior, ens caldrà memoritzar-les.

Si parlem dels numerals, fem referència als cardinals, ordinals, multiplicatius, partitius, col·lectius, i distributius. Els numerals cardinals no prenen la terminació j del plural, ni la n del complement directe. Són els següents: nulo (0); unu (1); du (2); tri (3); kvar (4); kvin (5); ses (6); sep (7); ok (8); naŭ (9); dek (10); cent (100), i mil (1000). Cosa més o menys curiosa, quan es combinen dos nombres, si el primer és més petit que el segon, es multipliquen, mentre que si és el rebés, se sumen. Així doncs, si diem tridek (3 i 10), és 3 x 10 = 30; mentre que si diem cent du (100 i 2), és 100 + 2 = 102. Per major claredat, els nombres que indiquen desenes o centenes, s’ajunten. Així com també per la mateixa raó, els nombres de l’onze al dinou, poden ésser units per un guionet. Altra característica dels numerals cardinals, és que poden prendre la terminació o del substantiu i els convertim en això mateix: unu - unuo (un - unitat); cent - cento (cent - centenar). Així mateix, també poden prendre la terminació e de l’adverbi: unue (primerament), o due (en segon lloc). En el cas de la conversió a substantius, recordem que se’n poden fer plurals mitjançant la j, així com també convertir-los en complement directe mitjançant la n: unuoj (unitats), i mi aplaŭdis la trion (vaig aplaudir el trio).

Els numerals ordinals es formen afegint als cardinals la terminació a de l’adjectiu. Per exemple, unua (primer, primera); deka (desè, desena)... Tot i que acaben en a, direm que continuen essent un substantiu i com a tals, permeten tant la j del plural, com la n del complement directe: unuaj (primers), o li ricevis la trian premion (ell rebé el tercer premi).

Els numerals multiplicatius, partitius i col·lectius es construeixen amb els sufixos obl, on i op respectivament. Dit això, el mot pren la terminació o, a o i segons si el multiplicatiu, partitiu o col·lectiu sigui substantiu, adjectiu o adverbi. Vegem-ho primer pels multiplicatius (obl): multoblo ((el) múltiple); multobla (múltiple), i multoble (múltiplement, molts vegades). Pel que fa als partitius (on): duono (meitat); duona (part) (mitja (part)), i duone (a mitges). Finalment, pel que fa als col·lectius (op): unuope (d’un a un), o duope (de dos en dos).

Fixeu-vos que partint del numeral cardinal, novament podem construir un munt de mots jugant simplement amb les terminacions.

Acabarem avui i amb els nombres, amb els numerals distributius. S’indiquen amb la partícula po posada davant dels cardinals i es tradueix com a a raó de. Així doncs mi pagis la botelojn da ĉampano po kvin pesetoj (jo vaig pagar les ampolles de xampany a raó de cinc pessetes).