Apunts d'esperanto: l'adverbi (4/9)

Després de conèixer els substantius, els adjectius i el verb en la seva conjugació simple, és moment per complicar-ho una mica més. O, més que complicar-ho, que continuo pensant que l’esperanto és una llengua tremendament lògica i fàcil comparada amb altres, el que necessitarem és fer una mica més d’esforç de memòria. Al final, veurem que memoritzant una sèrie de mots, aplicant una mateixa mecànica disposarem d’una gran riquesa lingüística.

Ja vàrem dir fa algunes entrades que els adverbis terminen en e. Com en els casos anteriors, adoneu-vos que l’esperanto ofereix una gran riquesa d’adverbis, pel sol fet de poder agafar un mot, treure-li la terminació i quedar-se amb l’arrel i, simplement, afegir-hi la lletra e. Per exemple, insult-o, insult-e (insult, insultant), o silent-a, silent-e (silenciós, silenciosament). Això ho podríem dir en referència als adverbis d’una sola arrel. Tanmateix, en esperanto podem construir adverbis de diverses arrels i terminar el mot, igualment, en e. Novament, fixeu-vos amb la riquesa i versatilitat que té la llengua. Per exemple, tutkore, que significa de tot cor (tut-a, tot; kor-o, cor), o eksterlande, que vol dir a l’estranger (ekster-a, exterior; land-o, país).

De totes maneres, i per si us sembla que amb aquesta manera de construir-los el nombre d’adverbis queda curt, val a dir que l’esperanto també té una sèrie d’adverbis simples, que són sense terminació fixa. Així doncs, i contradient una mica el que hem dit abans, aquests adverbis simples no necessàriament terminen en e. Aquests adverbis són els següents (en aquest cas, sí que ens caldria memoritzar-los): jes (sí); ne (no); baldaŭ (prompte, aviat); tuy (de seguida, immediatament); ĵus (tot just); jam (ja); jam ne (ja no); ankoraŭ (encara); ankoraŭ ne (encara no); ankaŭ (també); ankaŭ ne (tampoc); nun (ara); antaŭhieraŭ (abans d’ahir); hieraŭ (ahir); hodiaŭ (avui), morgaŭ (demà); postmorgaŭ (demà passat); presakŭ (gairebé, quasi tot just); nur (només, solament); eĉ (àdhuc, fins i tot); eĉ ne (ni); nek (ni); pli (més (comparació)); ol (més que); plu (més quant a duració); ne plus (no més, ja no); plej (el més (superlatiu relatiu)); tre (molt (superlatiu absolut)); tro (massa); ja (en veritat); jen (heus aquí); adiaŭ (adéu); kvazaŭ (com si); tamen (no obstant, tanmateix); ĉu (és que?); for (lluny); almenaŭ (almenys); ĉu {x}, ĉu {y} (o {x} o {y}, per exemple, ĉu kafo, ĉu teo, que vol dir o cafè o te); jup li {x}, des pli {y} (com més {x}, tant més {y}, per exemple, Ju pli li studas, des pli li lernas, que significa com més estudia, més aprèn), i ju malpli {x}, des malpli {y} (com menys {x} tant menys {y}).

Per formar les oracions negatives, simplement anteposem l’adverbi ne al verb. Per exemple, si volem negar l’oració li venos (ell vindrà), direm li ne venos (ell no vindrà). Pel que fa a les oracions negatives, és important saber que dues negacions afirmen. Així doncs, cal no posar la partícula ne en totes aquelles oracions que ja són negatives pel fet de contenir un pronom o adverbi negatius que, ja avancem que n’hi ha nou, en esperanto sempre comencen amb el prefix nen. Per posar alguns exemples: li neniam venos (ell mai (no) vindrà), o nenie pluvas (enlloc (no) plou).

Per formar les oracions interrogatives, es fan posant al davant la partícula ĉu, que significa es que? Per entendre’ns, aquesta partícula equival al signe d’interrogació amb el qual comencen les preguntes en llengua espanyola (¿). Partint d’aquesta premissa i com es pot desprendre, en esperanto només es posa el signe d’interrogació al final de l’oració (igual com ho fem en català). Dit això, hi ha algunes excepcions, molt fàcils, que són quan el primer mot de l’oració és un interrogatiu que comença amb la lletra k. A aquestes excepcions de seguida hi farem referència. Abans, però, un parell d’incisos sobre les oracions dubitatives en referència a la partícula ĉu i sobre les locucions adverbials. En primer lloc, la partícula també és usada per a les preposicions dubitatives, que són en realitat una interrogació: mi ne scias, ĉu li venis (jo no sé si ell va venir). Pel que fa a les locucions, anoteu les que s’utilitzen més sovint: de tempo al tempo (de tant en tant); iom post iom (de mica en mica); vid-al-vide (front a front); unu fojon ankoraŭ (una vegada més); antaŭ unu jaro (fa un any, un any enrere); por tiel diri (per dir-ho així); kiel eble plej baldaŭ (com més aviat millor); dank’ al Dio (o danke al Dio) (gràcies a Déu); kaj cetere (k. c.) (etcètera); kaj tiel plu (k. t. p.) (i així successivament); antaŭ longe (fa temps, temps enrere); post longe (després de molt temps); antaŭ ne longe (no fa gaire temps, poc temps ha), o post ne longe (després, o dintre, de poc temps, segons el context).

Acabarem aquesta complexa entrada dedicada a l’adverbi amb els adverbis de quantitat, temps, lloc, manera i causa. Novament, ens caldrà memoritzar unes partícules (sufixos en aquests casos) i uns prefixos que ens indicaran en quin sentit els volem utilitzar. Les cinc terminacions són: iom (un poc, una mica, alguna quantitat), iam (en algun temps), ie (en algun lloc), iel (d’algun mode o manera), i ial (per alguna raó o causa). Partint d’aquesta regla bàsica, si davant de cada partícula hi posem la lletra t, el mot adquireix un caràcter determinatiu: tiom (tant (aquesta quantitat)), tiam (llavors (en aquell temps)), tie (allí (en aquell lloc)), tiel (així (d’aquesta manera)), i tial (per això (per aquesta raó)). Si davant de cada partícula hi posem la lletra k, el mot adquireix un caràcter relatiu o interrogatiu: kiom (quant (quina quantitat)), kiam (quan (en quin temps)), kie (on (en quin lloc)), kiel (com (de quina manera)), i kial (per què (per quina raó)). Si davant de cada partícula hi posem la lletra ĉ, el mot adquireix un caràcter universal: ĉiom (tot (tota la quantitat)), ĉiam (sempre (en tot temps)), ĉie (arreu (en tot lloc)), ĉiel (de totes maneres), i ĉial (per totes les raons). Finalment, si davant de cada partícula hi posem la partícula nen, el mot adquireix un caràcter negatiu: neniom (gens (cap quantitat)), neniam (mai (en cap temps)), nenie (en lloc (en cap lloc)), neniel (de cap manera), i nenial (per cap raó).

A mode de resum:

Partícules: iom (un poc, una mica, alguna quantitat), iam (en algun temps), ie (en algun lloc), iel (d’algun mode o manera), i ial (per alguna raó o causa).

Caràcter determinatiu (t): tiom (tant (aquesta quantitat)), tiam (llavors (en aquell temps)), tie (allí (en aquell lloc)), tiel (així (d’aquesta manera)), i tial (per això (per aquesta raó)).

Caràcter relatiu o interrogatiu (k): kiom (quant (quina quantitat)), kiam (quan (en quin temps)), kie (on (en quin lloc)), kiel (com (de quina manera)), i kial (per què (per quina raó)).

Caràcter universal (ĉ): ĉiom (tot (tota la quantitat)), ĉiam (sempre (en tot temps)), ĉie (arreu (en tot lloc)), ĉiel (de totes maneres), i ĉial (per totes les raons).

Caràcter negatiu (nen): neniom (gens (cap quantitat)), neniam (mai (en cap temps)), nenie (en lloc (en cap lloc)), neniel (de cap manera), i nenial (per cap raó).

Naturalment, si ho trobeu complicat, sempre els podeu, simplement, memoritzar tots.