Apunts d'esperanto: els participis (7/9)

Un cop hem vist els temps verbals més fàcils i podríem dir que habituals o necessaris per una entesa i comprensió bàsica, anirem pels participis, o altrament dit, la conjugació composta. Tècnicament, els participis són mots que participen de dues categories gramaticals: per una banda, d’un verb, i per l’altra, d’un substantiu o adjectiu o adverbi. Veureu que la cosa, si bé no es pot dir que es compliqui excessivament, sí que hi ha un munt de conjugacions més. Personalment, la conjugació dels verbs no m’ha resultat mai fàcil. En esperanto, aquests participis es formen d’una arrel (el verb), d’un sufix (per indicar si el participi és actiu o passiu, i també per palesar si és present, passat o futur), i d’una terminació per indicar si el participi és substantiu, adjectiu o adverbi. Anem primer per la teoria.

Indicarem que un participi és actiu (crec recordar que a l’escola ens deien que era quan l’acció no s’havia acabat) mitjançant els sufixos ant, int i ont en present, passat i futur respectivament. Indicarem que un participi és passiu (crec recordar que en aquest cas, l’acció s’ha acabat) mitjançant els sufixos at, it i ot en present, passat i futur respectivament. Anem al cas pràctic, que em sembla que és molt més entenedor. Pel que fa als participis actius, skribanta (que escriu), skribinta (que escriví o va escriure), i skribonta (que escriurà). Pel que fa als partícips passius, skibata (que és escrit), skribita (que fou o va ser escrit), i skribota (que serà escrit).

Així mateix, existeixen els partícips terminats en a, que s’utilitzen conjuntament amb el verb auxiliar esti, i per formar la conjugació composta. Per exemple: mi estas amanta (jo estic estimant); mi estas aminta (jo he estimat); mi estas amonta (jo he d’estimar); mi estas amata (jo soc estimat); mi estas amita (jo he estat estimat), i mi estas amota (jo he de ser estimat).

En resum, i partint del present, passat, futur imperatiu o subjuntiu i infinitiu del verb ésser o estar (esti) que vàrem veure fa dies, a més dels participis actius i passius suara esmentats, disposarem de totes les formes de conjugació composta en esperanto. Agafeu-vos fort:

Mi estas kredanta (jo estic creient); kredinta (jo he cregut); kredonta (jo he de creure); kredata (jo soc cregut); kredita (jo he estat cregut), i kredota (jo he d’ésser cregut).

Mi estis kredanta (jo estava creient); kredinta (jo havia cregut); kredonta (jo havia de creure); kredata (jo era o vaig ser cregut); kredita (jo havia estat cregut), i kredota (jo havia d’ésser cregut).

Mi estos kredanta (jo estaré creient); kredinta (jo hauré cregut); kredonta (jo hauré de creure); kredata (jo seré cregut); kredita (jo hauré estat cregut), i kredota (jo hauré d’ésser cregut).

Mi estus kredanta (jo estaria creient); kredinta (jo hauria cregut); kredonta (jo hauria de creure); kredata (jo seria cregut); kredita (jo hauria estat cregut), i kredota (jo hauria d’ésser cregut).

Mi estu kredanta (jo estigui creient); kredinta (jo hagi cregut); kredonta (jo hagi de creure); kredata (jo sigui cregut); kredita (jo hagi estat cregut), i kredota (jo hagi d’ésser cregut).

Esti kredanta (estar creient); kredinta (haver cregut); kredonta (haver de creure); kredata (ésser cregut); kredita (haver estat cregut), i kredota (haver d’ésser cregut).

Per acabar amb aquests participis, val a dir que els terminats en a admeten la j del plural, així com també la n de l’acusatiu.

Obviem la part referent al participi de predicat perquè em sembla força complicat. Tanmateix, sí que farem referència als participis terminats en o (substantivats): això són, participis que fan de substantiu. Per exemple, leganto (llegidor); leginto (llegidor que ha llegit), i legonto (llegidor que ha de llegir). Com a bons substantius, també admeten la j del plural, la partícula in del femení, i la n del cas acusatiu. Finalment, parlem dels participis terminats en e, que són els gerundis: promen-ant-e, ŝi falis (passejant, ella va caure). El gerundi també té la seva idiosincràsia, ja que no s’haurien de confondre els significats. Per exemple, si diem mi vidis Johanon promenante, el que volem dir és que mentre nosaltres passejàvem, vàrem veure en Joan passejant. Mentre que si diem mi vidis johanon promenanta, el que volem dir és que vàrem veure en Joan passejant, però només ell (potser el vaig veure mentre jo anava en cotxe).