Apunts d'esperanto: el complement directe, la sintaxi i les preposicions (5/9)

Després de la rebuscada i complicada entrada referent a l’ús dels adverbis, avui ho farem molt senzill perquè només tractarem el clàssic complement directe. En esperanto, tots els substantius (o bé els seus substituts, els pronoms, que veurem més endavant) i els corresponents adjectius prenen la terminació n quan són complement directe. I què entenem per complement directe? Són totes aquelles paraules que reben l’acció d’un verb transitiu (per fer-ho fàcil, ho resumiria en que reben l’acció d’un verb, i penso que contemplem la majoria dels casos simples). Per exemple: mi vidas la maron (jo veig el mar); mi vidas lin (jo veig a ell, o jo el veig); mi vidas la bluan maron (jo veig el mar blau), i/però mi vidas blua la maron (jo veig blau el mar). Així mateix, mi trinkas la vinon (jo bec el vi), i mi respektas lin (jo el respecto). 

Dit això, aprofitem per parlar de la sintaxis de manera molt breu. En esperanto, els mots no cal que guardin un ordre determinat per confeccionar una frase (més enllà del que hem vist quant a les interrogacions, és clar). Per exemple, en català fem subjecte, verb i complement directe. En esperanto, doncs, tot i que penso que és aconsellable i així més familiar, aquest odre no és necessari. Així doncs, per dir que un pare va castigar un fill ho podem dir de diverses maneres: patro punis filon; patro filon punis; punis patro filon; punis filon patro; filon patro punis, i filon punis patro. Amb la poca experiència que tinc, diria que simplement cal fer l'apunt per si ho veiem sovint en diferent ordre, sapiguem que és perfectament factible.

Encetem un altre tema apassionant de l’esperanto (i m’atreviria a dir de qualsevol altra llengua): les preposicions. Les preposicions són els mots simples que precedeixen a un substantiu (o pronom) i que expressen una relació entre el dit nom (o pronom) i un altre. Per posar uns exemples: la fenestro de la domo (la finestra de la casa), o mi skribos al amiko (jo escriuré a un amic). A més a més, les preposicions en esperanto poden ésser usades com a prefixos: antaŭ (davant) + iri (anar) = antaŭiri (precedir). De totes maneres, no us preocupeu pels prefixos que els abordarem l’últim dia.

Per no complicar-ho excessivament, direm que en esperanto hi ha trenta-quatre preposicions: al (a, cap a, vers, devers); ĝis (fins, fins a); antaŭ (davant, abans de); post (darrera, després); apud (vora, a la vora de); kontraŭ (contra, enfront de); ĉirkaŭ (al voltant de); super (damunt, damunt de); sur (sobre de); sub (sota, sota de); inter (entre); en (en, dins, dins de); ekster (fora, fora de); el (de, d’entre, de dins: floro el papero (flor de paper); la plej alta el ni (el més alt (d’entre) nosaltres); mi venas el la domo (vinc de (de dins) la casa), o mi estas el Barcelono (jo soc de Barcelona)); ĉe (a, a casa de, entre); tra (a través de, per (quant a direcció)); trans (a l’altra banda de); preter (més enllà de); kun (amb); sen (sens, sense); dum (durant, mentre); per (per mitjà de, per, amb); por (per a, per tal de, a fi de, per tal que); pro (a causa de, per); pri (sobre, quant a, referent a); de (de, des de); da (de (quantitat)); po (a raó de); laŭ (segons, d’acord amb); malgraŭ (maltrat, tot i que); anstataŭ (en lloc de); krom (ultra, a excepció de); kvazaŭ (a guisa de, com si), i je (sense significació determinada, tot i que sovint pot ésser traduïda per a). Aquesta última, s’utilitza quan no va bé cap de les trenta-tres anteriors. Tanmateix, ho podreu trobar en dos casos força particulars: 1) amb preferència a de: inda je ŝi (digne d’ella), i no pas inda de ŝi. 2) amb preferència a ĉe: je la tria tago (al tercer dia).

La terminació n, a banda d’indicar el complement directe, també es pot utilitzar en altres dos aspectes: per marcar la direcció, i per substituir, en alguns casos, les preposicions. Tanmateix, són dues cares d’una mateixa moneda ja que en el fons, les tres n, en realitat indiquen complements, ja sigui directe en el cas més simple que hem vist, o circumstancial en aquests nous casos d’ús.

Quan volem indicar moviment (direcció) vers un objecte, es posa n al final del mot indicatiu de l’objecte i al final dels possibles adjectius que el qualifiquen. Per exemple, mi iras Parizon (jo vaig a París); o Kien vi iras? (on aneu), o li saltis tien (ell saltava cap allí). Dit això, els mots precedits per preposició no porten la terminació n: mi trinkas kafon kun lakto (jo bec cafè amb llet). En aquest as, noteu la preposició kun (amb), i que kafon és complement directe però el mot lakto, tot i ser-ho, no acaba en n. Tanmateix, sí que és possible alguna excepció, i és quan es vol indicar una direcció concreta: mi eniros en la ĉambron (jo entraré dins la cambra). Finalment, cal dir que els mots precedits per les preposicions al i ĝis, mai terminen en n, ja que ambdues ja indiquen direcció: al la maro (cap al mar) i no al la maron.

Pel que fa a la substitució de la preposició, és a dir, quan volem marcar complement circumstancial, podem posar d’exemples: je la tria horo (a les tres hores), que després de fer la substitució quedaria com la trian horon (desapareix la preposició je i afegim l’n al numeral i al substantiu), i je la deka tago ((en) en el desé dia), que quedaria com la dekan tagon.