Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 5/8

Cal incloure també dins l’àmbit científic les seves contribucions a l’agricultura i a la ramaderia. Arran del seu primer matrimoni amb Dolors Osona i Vinyeta, Josep Pratdesaba i Portabella va fer incursions en ambdues branques: es va imbuir de ple en el món de la pagesia amb el propòsit de millorar les condicions de tots els que treballaven al camp. El vigatà ja feia temps que estava subscrit a una revista francesa on s’hi podien trobar novetats que els pagesos francesos aplicaven en els seus sistemes de conreu. Així doncs, decidí introduir els avenços del país veí a terres vigatanes. Sense gaires dilacions, va comprar una arada brabant  i un parell de bous. Els seus, conjuntament amb els d’un altre veí, foren els primers que es van veure a la plana de Vic  a esparracar camps. D’altra banda, també va proposar-se de millorar la raça porcina de la comarca, així com també els cereals cultivats mitjançant la selecció de llavors i adobs d’exportació . Tot amb tot ho va desgranar, compartir i difondre mitjançant la Revista de la Cambra Agrícola Ausetana. Josep Pratdesaba i Portabella fou el secretari de l’entitat durant anys i fins i tot esdevingué director de la revista. Allí, mitjançant els seus articles, vora el centenar, aconsellà i aciençar als pagesos de la Plana en l’«art més noble que es coneix»  —són paraules seves— a fi de facilitar-los la vida, donar-los més benestar, i sobretot, optimitzar els seus esforços.

Vinculat amb la pagesia hi ha una de les ciències que d’antany més ha preocupat al col·lectiu: la meteorologia. Temps ha, des de la Societat Astronòmica de Barcelona es va emprendre la construcció d’una xarxa pluviomètrica a Catalunya. Per fer-ho, la Societat va regalar uns quants pluviòmetres a qui es comprometés a recollir dades i a fer observacions, alhora que les tramités a l’entitat perquè aquesta les pogués publicar. El vigatà de seguida es va comprometre a cobrir la zona de Vic i comarca. En l’entretant, l’any 1913 Pratdesaba va regalar un baròmetre de sifó, un termòmetre de màxima i mínima, i un pluviòmetre al col·legi dels Germans Maristes del carrer de Gurb de Vic perquè tinguessin la seva pròpia estació meteorològica i poguessin compilar les dades. Tot aquest esforç de la Societat Astronòmica de Barcelona va passar-los factura i finalment van haver de traspassar la xarxa a la Mancomunitat de Catalunya. Fou així com va quedar inaugurat el servei meteorològic de la institució: l’actual Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

Josep Pratdesaba i Portabella també fou la tercera pota de l’escambell en la perícia per demostrar un fenomen tan nostrat com la inversió tèrmica de la plana de Vic. L’any 1917 el vigatà es va muntar una estació receptora de radiotelegrafia a casa. El nou aparell li va permetre captar els butlletins meteorològics de diversos punts d’Europa. D’aquesta manera va poder anar recopilant dades foranes que conjuntament amb les que recollia localment i les que estaven en possessió del sacerdot aficionat a la meteorologia Manuel Cazador , van arribar a intuir que a la plana de Vic es produïa alguna mena d’anomalia tèrmica. Es posaren en contacte amb el director del Servei Meteorològic de Catalunya, el doctor Eduard Fontserè, perquè es pogués aprofundir en l’estudi. Després de tot, Fontserè va publicar l’estudi l’any 1937 sota el nom de L’anomalia tèrmica de la Plana de Vic, on quedava demostrada científicament la inversió tèrmica.

Preparació d'una observació a la Plana de Vic per a l'estudi de l'anomalia tèrmica. El segon personatge amb barret i bufanda és Josep Pratdesaba i Portabella (reproducció de l’original dipositat al fons antic del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de Catalunya, ICC).