Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 7/8

Pel que fa a les contribucions culturals, Josep Pratdesaba i Portabella també pogué aportar els seus grans de sorra en aquella societat tan fecunda. Ell col·laborà de manera compromesa amb les entitats culturals de Vic i que tingueren forta repercussió a la ciutat. Cronològicament, a partir dels vint-i-set anys Pratdesaba apareix com a conferenciant al Círcol Literari.

Grup de músics del Círcol Literari. Josep Pratdesaba i Portabella és l'assegut a la dreta de tot.

També durant aquesta època el trobem en tasques musicals dintre de la mateixa entitat: formà part de la segona fornada de músics i participà en diverses vetllades lírico-musicals . Aquest mateix grup dintre el Círcol Literari, en el qual el vigatà hi tocava la guitarra, també prengué la iniciativa de la implantació de la nova sardana a Vic: sonà per primera vegada el juliol del 1900 . Entre les moltes disciplines que tocà Pratdesaba, també tingué afinada l’escriptura, fins al punt de veure premiades alguna de les seves obres. Fou el cas d’Amor i ciència, als Jocs Florals d’Olot de l’any 1911. Tanmateix, mereix ésser destacat per la seva originalitat Els dos observatoris: diàleg, la conversa virtual entre els dos observatoris de la ciutat: el seu astronòmic i el campanar d’Oliba.

En tot aquest esclat cultural, Josep Pratdesaba i Portabella també portà l’esperanto a Vic, llengua auxiliar que és molt més que una llengua gràcies als seus valors intrínsecs. El vigatà, en el seu afany per impulsar la cultura i la fraternitat entre pobles, llançava la idea el 1907. Al gener del 1908  l’entitat Vika Esperantistaro celebrava el seu acte inaugural: Pratdesaba en fou un dels fundadors. El punt més àlgid de l’esperanto a Vic fou durant el juny de 1924, quan s’hi celebrà el XIª Kongreso de Kataluna Esperantista Federacio [‘Onzè Congrés de la Federació Esperantista Catalana’]. Amb motiu de l’efemèride, es va publicar una guia de la ciutat. Pratdesaba fou l’encarregat de redactar aquella guia, on brindava bona part del nostre preuat patrimoni als congressistes: exercí de gran amfitrió als samideanoj. En l’entretant i de la mà dels esperantistes osonencs també arribaren a Osona víctimes de la Primera Guerra mundial (1914-1918): foren una quinzena d’infants austríacs vinguts entre el 1920 i 1923 que pogueren allunyar-se de les conseqüències de la guerra perquè la societat vigatana i manlleuenca els acolliren. En aquest cas, Pratdesaba també fou partícip de la iniciativa, així com també col·laborà el 1931 en les primeres colònies escolars organitzades per l’Ajuntament de Vic per afavorir la salut dels nens i nenes de les classes treballadores.

Grup fundador del Vika Esperantistaro. Josep Pratdesaba i Portabella és l'assegut a la dreta de tot.

Per acabar amb les seves contribucions culturals i científiques cal parlar de la seva aportació al Patronat d’Estudis Osonencs, entitat que ja ha vist passar més de setanta primaveres, i que té «com a finalitats institucionals fomentar, propulsar, orientar i coordinar la investigació científica; conrear les arts i les lletres; protegir el patrimoni cultural, artístic i monumental de la comarca d’Osona i la promoció dels valors humanístics en general [...]». Josep Pratdesaba i Portabella fou cofundador i primer president d’aquesta històrica entitat que en el moment de néixer recollia el testimoni de l’Associació Arqueològica de Vic i del mateix Círcol Literari. El nostre homenatjat ostentà la presidència fins el dia del seu òbit, als noranta-sis anys, avui fa cinquanta-vuit anys.

Josep Pratdesaba i Portabella amb el grup fundador del Patronat d'Estudis Osonencs. És el tercer assegut començant per l’esquerra (Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic).