Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 8/8

En resum, Josep Pratdesaba i Portabella fou molt més que astrònom. Ell va ser arquitecte i paleta de la societat més prolífica i fecunda de la història de Vic. Fundà o posà el germen a entitats de gran notorietat en l’època que va viure, algunes de les quals o successores mantenen el seu esperit avui dia. Fou músic que tocà i afinà diverses notes que ajudaren a composar una bonica melodia que encara ressona cinquanta-vuit anys després de la seva mort. Vigatà sempre al servei dels vigatans, al costat dels febles i més vulnerables. Persona amb clara vocació pública que difícilment tenia un no. Jaume Balmes deia que «un geni és una fàbrica, un erudit un magatzem»: podem intuir què hauria pensat d’ell el savi filòsof. Josep Pratdesaba i Portabella creà escola. Sumava, multiplicava, produïa i en cap cas emmagatzemava per si mateix. A banda de totes aquestes aportacions, inculcà vocacions científiques, literàries i culturals a tota una generació de vigatans, i vigatanes, tot promovent-ne l’emancipació intel·lectual. A mode d’exemple, introduí en l’astronomia a Antònia Bardolet i Boix, com també a Pilar Pratdesaba i Portabella. Despertà també la vocació científica a mossèn Serinanell, fundador el 1986 de l’actual Agrupació Astronòmica d’Osona.

Josep Pratdesaba i Portabella amb mossèn Manuel Serinanell i Mir.

Josep Pratdesaba i Portabella, per sobre de tot, fou un home bo, un home generós, humil i molt proper. Arribà un moment que entengué que el seu coneixement ja no era seu, sinó patrimoni de la ciutat i que calia compartir-lo, difondre’l, cedir-lo. I ho feu generosament pel bé comú. Fins va llegar el seu observatori a la ciutat perquè la seva tasca i tot el que havia construït continués despertant vocacions i apropant la ciència, democratitzant-la; perquè tot el seu treball tingués un sentit, tingués un retorn a la seva estimada societat vigatana.

El bisbe de Vic, Ramon Masnou i Boixeda (1956-1983) digué d’ell que era un «veritable llaminer de la saviesa cristiana i de la ciència», palesant també el seu vessant cristià. Josep Pratdesaba i Portabella fou un home que uní la ciència i la religiositat, sovint contraposades. Tot amb tot, essent molt proper amb la gent, amb humor, amb el seu caràcter del tot entranyable. En aquest sentit, val la pena recordar un parell d’anècdotes que el defineixen en la distància curta. La primera ocorregué en una festa del seu norantè aniversari. Deia que amb els dies dels seus noranta anys, si hagués nascut a Mercuri comptaria més de tres-cents setanta anys; a Venus, prop de cent cinquanta; a Mart, uns quaranta-nou; a Júpiter, uns vuit; a Urà, pocs mesos, i a Neptú, encara menys. Al contar als assistents que a Saturn seria un nen de tres anys, els va etzibar que ja l’haurien desmamat . Pel que fa a la segona, la recuperem d’una carta dirigida a la seva muller, companya i amiga, Dolors Riera i Niubó: «tu et penses tenir l’home molt sabi perque et pot donar el bon dia en 7 ó 8 idiomes, doncs pensa que tens un tros de quoniam perqué no sap expresar-se ni en el propi idioma, la alegría i la joia que tindrá el dia que sigui avi» .

Tots aquests són, breument i sintetitzats, els actes o actuacions més memorables que feu Josep Pratdesaba i Portabella, i els mèrits propis que van tenir una incidència clara i manifesta en pro de la ciutat de Vic i dels seus habitants. L’any 1948 l’Ajuntament de Vic ja va imposar la medalla de plata de la ciutat al nostre compatrici. El 1980 el ple de l’Ajuntament va aprovar dedicar-li un carrer de la ciutat. Avui, joiosos i emocionats, veiem que se’l reconeix amb la màxima distinció. A partir d’avui, tot vigatà i vigatana trobarà a la Galeria de Vigatans Il·lustres un nou referent de qui aprendre i amb qui emmirallar-se.

Josep Pratdesaba i Portabella amb la medalla de la Ciutat.