Reflexionem sobre ...

No sabria ben bé quin mot utilitzar per parlar sobre què hauríem de reflexionar en aquesta cas. Si dic bascs, què són els bascs? No em refereixo pas a tot el que es pugui entendre com a bascs... si dic abertzales... potser tampoc, euskaldunes? Potser sí; o no.

En definitiva, i amb ànim de reflexionar i no pas recolzar ni justificar, el que us vull dir és que no acabo massa d'entendre res del que està passant. Sí que particularment n'estic fart i em sento impotent, però no entenc massa res del que està passant. Analitzem una mica el tema d'ETA i tot el que l'engloba des d'un punt de vista reflexiu i no justificatiu i/o de recolzament.

Des de fa una anys, ens diuen que estem en una democràcia. Segons l'Enciclopèdia Catalana, la democràcia és la doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants. Fins aquí no hi ha problema. En teoria el conjunt dels ciutadans d'un país, ens acollim a aquesta doctrina i tenim el dret de fer-ne ús.

Pregunta/reflexió? Què passa quan els ciutadans veuen que aquest camí no porta enlloc (per incompetència), o cosa molt pitjor, es nega el dret de centenars de milers de ciutadans a usar-lo? A veure, hi ha uns presumptes terroristes que estan fora de la llei i poden ser delictius, però, i la resta que voten una determinada força política? Un cop els hi treuen aquest dret, què els queda?, qui els representa?, qui els acull?, quina manera tenen de fer-se notar i sentir en la societat?

Sovint penso que és per això que ERC encara existeix. Perquè el dia que aposti clarament per la independència, l'il•legalitzaran! I llavors què passaria? Aquí res, és evident. Ironies a part, sovint penso que és el que passa al País Basc. Gent que com que amb les regles del joc que ens imposen ells no s'hi val, doncs tiren pel dret i es creen les seves pròpies regles. I això és d'estranyar? A mi no m'estranya gens.

Actes com la llei de partits, il•legalitzacions de sindicats, organitzacions i d'altres, lluny d'aconseguir la pau, encara la fa més inaccessible. Perquè la gent no sap què fer i no la deixen participar en res perquè els hi neguen uns drets fonamentals, i lluny de quedar-se a casa, si més no es desfoga. Si no es deixa preguntar què vol el poble (referèndums), què ha de fer la gent que vol contestar-lo?, quedar-se a casa?, caram quina democràcia!!!!

Per altra banda, si realment es vol acabar amb ETA, per què no s'hi ha acabat ja? Si jo anés al “tengo una pregunta para usted”, preguntaria: “quants vots perdrien els dos partits majoritaris si ETA desaparegués?” - no sé qui haurien de tenir d'invitat per tal que li pogués dirigir la pregunta.

I és que també em costa molt d'entendre que durant x temps no s'hagi detingut a ningú, i ara, d'un temps ençà, caiguin com les fulles d'arbre a la tardor. Com també em costa molt d'entendre la política de detenció que exerceixen. Detenim a tothom que formi part d'un col•lectiu, i, si llavors no té res, ja el deixarem... Així qualsevol! I d'aquesta gent no se'n parla i encara fa que es crispi més el tema. Imagineu que heu de trobar el que ha trencat un vidre entre un grup de 50 persones. Les culpem a totes, i tard o d'hora ja trobarem qui ha sigut. I ens volen fer creure que “tothom és innocent fins que no es demostri el contrari”; en aquests casos és totalment al revés. Tothom és culpable fins que no es demostri el contrari. I malgrat no surti als mitjans de comunicació, se'n deixen anar molts de lliures que no tenen res a veure en tot això però ja se'ls ha tractat com a assassins i delinqüents.

Veurem com evoluciona tot aquest tema, però a mi em sembla, que quan més es prohibeixi, es neguin drets i llibertat, la cosa anirà a pitjor; i tal com veig el present, no auguro un bon futur. Que prengui exemple dels que tenen mig resolt aquests conflictes, i veuran que el camí no és aquest.