Antoni Montserrat i Bergadà

La història d’Antoni Montserrat (es pot trobar també com a Antoni de Montserrat, Monserrate o Montserrate) és —molt sincerament— de pel·lícula. Per fer la breu introducció podríem realitzar perfectament un tràiler, però aquest mode de lectura no ens ho permet. Si al final soc capaç de transmetre-ho, pels que en llegiu la vida i obra podreu comprovar que va ser la d’una pel·lícula d’acció, de drama, d’heroïcitat, d’interculturalitat, d’epopeia... Si el relat de la vida d’aquest vigatà caigués a les mans d’un productor i gravés un film, ho tindria absolutament tot, o quasi tot, per esdevenir una gran producció i triomfar als cinemes i certàmens d’arreu del món. Fins i tot diria que n’hi ha per a una exitosa trilogia.

Tampoc voldria crear unes expectatives equivocades, però el cert és que el que coneixem de la vida d’Antoni Montserrat podria ésser la suma de diverses grans obres que ja han triomfat. Podríem començar enumerant la Ilíada d’Homer, perquè explica part d’un conflicte. Continuant amb el mateix autor, també hi ha una part d’Odissea, perquè també narra el retorn a una pàtria, que en el cas del nostre protagonista era una missió, i per dues vegades. Si emfatitzem el fet d’aventurar-se en un llarg viatge en una cultura aliena i de ser captiu per portar un bé preuat, també hi pot haver una mica d’El senyor dels anells. Finalment, perquè podríem anomenar moltes pel·lícules més, també hi podríem posar un polsim d’algun film de pirates, ja que Antoni Montserrat fins i tot va ser condemnat a galeres.

Tristament, se sap relativament poc d’aquest vigatà universal. Com d’altres, poc conegut i, encara menys, reconegut. Personalment, em sumo a la petició que ja van fer el canonge Jaume Collell a la Gazeta de Vich i el periodista Toni Coromina per fer-lo vigatà il·lustre. Humilment, m’agradaria que aquest breu i modest reconeixement servís per fer-li memòria. S’ho val i s’ho mereix tant com altres. Molta gent sap de qui parlem quan ho fem de Cristòfol Colom perquè va redescobrir Amèrica. Ell anava a l’Índia i es va topar amb un altre continent. No pretenc restar-li mèrit... Molta altra gent també tindrà coneixença de Marco Polo, el gran mercader i viatger venecià del segle XIII. Molt més recent, a altres també els sonarà l’escocès David Livingstone, metge i mític explorador i missioner. De la mateixa època que el nostre protagonista és Vasco da Gama, el cèlebre navegant i explorador portuguès. Bé, doncs, Antoni Montserrat és una barreja de tots ells: missioner i explorador i, per què no dir-ho, descobridor. A ell, a aquest nostre compatriota, se li atribueix el primer mapa de l’Himàlaia de la geografia universal. Mai ningú abans que ell havia cartografiat aquella zona. Ell ho va fer al segle XVI, i fins al segle XIX ningú va poder superar la seva precisió. D’un temps cap aquí que està tan de moda l’excursionisme i l’alpinisme, sempre podeu fer-vos els interessants i dir que el primer Google Maps de la zona on hi ha la serralada més imponent del món és fruit d’un vigatà. Tot i així, aquesta no és l’única gesta de Montserrat, sinó que n’hi ha altres.

Com dèiem, però, no ha arribat gaire informació sobre la seva vida, especialment de quan era jove. Partint de la premissa que es va dedicar en cos i ànima als aspectes missionals, és fàcil concloure que no va tenir vida més enllà d’aquesta. Tanmateix, sempre quedarà l’esperança que apareguin noves informacions que ens permetin conèixer-lo més a fons. De la mateixa manera que es va recuperar la seva figura tres centúries després de la seva mort, potser algun dia tenim el goig de descobrir més detalls de la vida i obra d’aquest il·lustre vigatà universal.

Sigui dit de passada que aquesta vida, obra i destí de la mateixa resta envoltada de grans misteris. Curiosament, si recorrem sobre plànol el camí que va fer el nostre compatrici en la seva primera missió, sembla que el mateix autor ja ho augurava. Tot i la dificultat, ens aventurarem a explicar-la a Glòries Vigatanes. Per fer-ho, seguirem les cròniques que va deixar escrites, com també les que va deixar el seu company Pedro Páez. Independentment de les inexactituds pròpies de relats de fa quatre-cents anys, cal sumar-hi l’arduïtat d’intentar situar indrets que, o bé poden haver canviat de nom, o simplement poden haver desaparegut. Nogensmenys, jugarem a ser Antoni Montserrat i intentarem explorar una mica la seva vida en la mesura que ens sigui possible.

Per a més detalls podeu llegir Glòries Vigatanes. Des d'aquí el podeu comprar, compartir i previsualitzar amb els botons respectius:
No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.

Comentaris