Deu anys de pau

Avui fa deu anys del 10 d’abril –era Divendres Sant– del 1998, que es va subscriure l’acord de pau a Irlanda del Nord.

L’acord, que a data d'avui els dos bàndols encara l'anomenen i l'entenen de manera molt diferent, té deu anys, però l’estabilitat política celebrarà el seu primer aniversari el 8 de maig, dia en què es va restablir de manera efectiva el govern autònom compartit nord-irlandès. La fórmula de govern compartit entre partits és un dels mèrits –si no el principal– de l’acord de pau.

No és una cosa que l'Estat Espanyol pugui dir de la serva particular batalla des de fa uns 50 anys. Tot i que el conflicte a Irlanda del nord no està totalment resolt, sí que sembla està ben encaminat, de manera que és motiu per alegrar-se (trobarem de tot, és evident).

Més d'un i de dos haurien de prendre nota, i fins i tot com a model el cas irlandès. Les coses no han estat fàcil, ni molt menys. Però particularment crec que el diàleg i el no rancor han estat les claus d'aquest inici d'èxit. Sí que és cert que l'IRA va deixar les armes i tot va anar millor. Però també és cert que la majoria, per no dit tots, de presos irlandesos van veure la serva llibertat gràcies a la bona voluntat del govern. D'aquells fets en recordo un programa que es va emetre per televisió on un membre de l'IRA demanava perdó a la mare d'una víctima que ell mateix havia assassinat si mal no recordo. Això no és el més destacable, sinó que la mare el va perdonar. És aquest, més o menys, un dels camins a seguir. No el perdonar de qualsevol manera, sinó el tenir la ment oberta i tenir la voluntat de passar pàgina essent conscient que cal tirar endavant i mirar el futur.

A l'Estat Espanyol, fa 50 anys que dura la història, i a banda dels gests que van tenir ambdues parts pels vols del 70 i 80 amb converses a Alger i Suïssa..., la resta no ha servit massa per res.

És obvi que la clau està en el diàleg i la bona voluntat de tothom, perquè el que no si val és que mentre un estiri l'altre s'arronsi. No cal ser massa intel·ligent per veure això. Per resoldre aquests conflictes cal haver-hi un feedback, actes recíprocs... i la diferència entre l'Estat Espanyol i el govern britànic, és que uns encara pensen en vençuts i vencedors, mentre d'altres pensen en reconciliació i vida.