Rescat sobre la taula?

Hi ha coses que em posen de mal humor. Sí, ja ho sé, com tothom. De fet, llegeixo només el titular que la UE desmenteix que Espanya serà intervinguda. No em poso de mal humor per aquest fet, sinó perquè, amb ells, ens n’aniríem tots a fer punyetes. I quan dic tots, vull dir, bàsicament, els catalans.

Evidentment, només són rumors i, a més, desmentits. Però ja sabem que quan el riu sona... és que aigua porta. Jo ja ho havia dit a més d’un i de dos. Els espanyols tenen un problema que ells sols no el poden resoldre. El seu únic futur em penso que és una intervenció de la UE i que aquesta agafi les rendes i ho faci rutllar. Espanya no és un país pròsper, ni productiu... Pertany a Europa per mera casualitat. No ho dic jo, ho diuen les xifres.

El cas de Catalunya és molt diferent. Catalunya és productiva, treballadora, emprenedora... si més no ho havia sigut i se’n pot sortir prou bé sola. Problema: forma part del vaixell que s’enfonsa. Trist, però és així. I el que em posa de mal humor és que portem anys alertant-ho i recalcant-ho a tort i a dret, de nord a sud, de terra endins i a mar enllà. Però ni cas. Però els catalans ja ho tenim això. Preferim lamentar abans que preveure.

Si el rumor s’acabés fent realitat, a veure què dirien tots aquests que no aposten per la indendència. Insisteixo: el futur d’Espanya és molt negre. Catalunya, en podem tenir algun altre. Per aquells ingenus, sempre poden pensar que farem un pacte fiscal. Tonteries. Estic de mal humor. Més preses de pèl.

Catalans i catalanes, obriu els ulls. Espanya, s’enfonsa i no té futur. De nosaltres depèn surar i tenir futur o, enfonsar-nos amb ells.