Google vs Reagrupament

A primera vista, no tenen res a veure però, rascant una mica i coneixent-ho mínimament, crec que sí que tenen un tret comú. Ras i curt, Ambdós van un parell de passos per davant de la societat que va un pas enrere. Dit d’altra manera, no conflueixen en el mateix espai temps. És trist, però crec que és així. 

En primer lloc, Google. Google va començar amb un el cercador, seguit d’un correu electrònic... i un munt més d’aplicacions. Els que estàvem més o menys en aquest món, hi vàrem apostar de seguida. Recordo fa molt anys quan Google va oferir 2Gb (2Gb!) d’emmagatzematge pel correu electrònic. Si mal no recordo, Hotmail (el que estava de moda aleshores), oferia 10MB. Jo, tenint correu de Hotmail, no m’ho vaig pensar dues vegades. Passat molt temps, qui discuteix ara el correu de Gmail o el cercador? Han hagut de passar mot anys però... 

I podem seguir amb més productes. Android, per exemple. Recordo quan vaig anar a comprar l’HTC Dream de Telefònica amb la versió 1.1 d’Android. No sabien ni de què els hi parlava. I mira ara Android! Abastant prop d’un 50% del mercat nord-americà si mal no recordo. Com també està passant amb el navegador Chrome. Al principi, llevat dels quatre frikies com jo, ningú li feia cas i, no fa massa, va passar al davant per primera vegada de l’Internet Explorer. 

Però també hi ha hagut fracassos. Google Wave n’és un cas, el servei de vídeos a la xarxa també (aleshores va comprar Youtube) i, no sé si dir-ho ja, Google Plus també. Per què? perquè Google va un parell de passos per davant del temps i la societat sol anar un pel darrera. No es troben. Possiblement, Google té alguns dels millor productes per al núvol però, com que els seus clients som exigents, té manca de creients. Sí, creients. No heu sentit mai aquella frase de “Microsoft té clientes; Apple té creients”. Doncs ve a ser el mateix. 

I com lligo això amb l'associació Reagrupament original? Doncs que li va passar el mateix. Fa un parell d’anys tenia i continua tenint el millor projecte, aportava solucions però, per aquelles coses de la vida, no hi havia prou creients. Els creients van votar altres formacions polítiques que sí disposen d’aquests. Per entendre’ns, gent que encara vota Pujol; o creu que vota Pujol perquè no llegeix els mitjans. D’altres creients són aquells que, digui el que digui o faci el que faci el seu partit, li donen suport. Falta de personalitat i credibilitat? Segurament. Com us deia, gent que va un pas enrere. 

Recordo Joan Carretero augurant moltes de les coses que estant passant. Recordo que fou el primer en popularitzar la transversalitat i la declaració unilateral; any i dos anys més tard, surt SCI i l’ANC amb el mateix argument però sense creients sinó amb gent exigent. També el recordo parlant del concepte copagament per defensar la sanitat catalana. I, sense recordar tot el que deia, estic segur que moltes de les coses que deia s’estan complint. Era o és un messies o una espècie de vident? No, senzillament, sentit comú. 

I, malgrat que el temps ha donat la raó i la batalla ideològica ha estat guanyada per Reagrupament, l’associació el partit polític rep un mal tracte per part dels ciutadans. Potser precisament per aquest canvi d'organització? Tot el que fa RCat és vist d’una altra manera, amb recel. La gent no hi té simpaties, no li riu les gràcies ni, malauradament, li fa massa cas. Desconec la resta de comarques però, en el cas d’Osona, intentes fer quelcom per l’organització i els osonencs et deixen a l’estacada (i ben lliures que són de fer-ho!). El poder de convocatòria és tristament tirant cap a nul. Alguns mitjans també en recelen. Recordo rebre el mateix dia i d’un mateix mitjà, dues vegades la mateixa notícia d’un partit mentre que cap vegada la nota de premsa de l’acte de Reagrupament. Per què? No ho sé. Una cosa sí que la tinc clara, RCat, SCI, E(RC) CiU... competeixen; Òmnium i Fòrum de debats, complementen. I, evidentment, la gent en té diferents percepcions. 

De totes maneres, com he dit en altres ocasions, per triomfar cal saber estar en el lloc precís en l’instant adequat. Aquest fou uns dels principals problemes de l'associació RCat en un passat: anar un parell de passos per davant de la immadura societat. El d’ara, és fruit d’entrar a competir un espai polític quan s’havia de ser “una associació cultural privada”; o potser cau en el mateix error d'E(RC) en donar prioritat unes sigles de partit per davant de les de CAT?

Google i Reagrupament. Tant diferents i amb aquesta trista cosa en comú. El preu que s’ha de pagar per ser bo i, en alguns casos, el millor.